Fragments d'insomni

Quin preu te la teva obra (II)

carlesgomila — Div, 30 Mai 2008 23:19:45

Si comences la teva carrera art�stica, has de valorar el teu treball per a treure'n un sou normal. Est�s comen�ant, no ets l'h�stia i el teu sou ha de ser sensat. Justifica les despeses de material i les hores de feina, i si tot va b�, m�s endavant podr�s taxar el teu prestigi en tant que el vagis adquirint i estigui justificat. �s recomanable treballar amb un espectre variat de formats i preus per a comprendre millor quin �s el teu fort. Un cop tinguis un registre regular de vendes i un m�nim coneixement de la teva demanda, podr�s jutjar millor quina �s la teva situaci� en el mercat art�stic.

Una de les formes m�s �bvies de posar preus, �s fer-ho baix l'imperatiu de la competitivitat. Si un col�leccionista ha de triar entre dos obres similars i amb preus diferents, no ser� tant gilipolles com per pagar un preu elevat pel mateix producte. �s per aix� que un artista singular es pot permetre pujar els seus preus, i fer �s de la seva firma com un segell d'estil exclusiu i inimitable. En canvi, si ets un paisatgista o un pintor que interpreta fotografies, �s evident que hi haur� milers d'aficionats que et faran compet�ncia deslleial i ser� m�s dif�cil vendre a bons preus.

Giclees

Existeix una forma d'amortitzar les obres amb un preu abusiu, i que s'est� posant de moda �ltimament gr�cies a les noves tecnologies de reproducci�. Es tracta de les s�ries limitades i firmades (giclees). "l'original costa 10.000�, per� pots tenir una reproducci� seriada (limitada) i firmada per nom�s 80�". Una t�cnica b�sica de m�rqueting. La comparaci� entre un original i una reproducci� mec�nica �s senzillament grotesca, per� �s un invent for�a competitiu i que est� funcionant b� a mig pla�.

Existeixen galeries especialitzades en aquest tipus de tripijoc, i a l'artista el beneficia tamb� amb la difusi� de la seva obra. Sense reproduccions, l'obra sols es veu en un lloc. Aix� es pot veure en cents de llocs diferents. Afegir� que sovint s'anomenen "litografies" a aquestes reproduccions, per� no ho son en absolut.

En una altra ocasi� en parlar� m�s, d'aix�.

Augmentar la cotitzaci�
Nom�s si el teu ritme de vendes �s �gil, pots augmentar la teva cotitzaci� cada any a ra� d�un 10% a un 15%, si existeix una demanda real i sostinguda. Mai has de baixar els preus, i nom�s els has de pujar si �s raonable fer-ho, per� mai per algun feeling o pressentiment. Pujar els preus at�n a raons de mercat, no d'autoestima. La const�ncia i el ritme ascendent moderat dels teus preus, son sin�nim de confian�a.

�s fonamental establir uns preus est�ndards de cotitzaci�, que haur�s de complementar amb una avaluaci� d'extres per tal d�ajustar els preus correctament, doncs no sempre �s viable utilitzar la f�rmula del PVP/cm2. Els extres responen a conceptes de complexitat i categories t�cniques, per� mai d'afers personals. No �s el mateix un oli de gran format amb una composici� laber�ntica, que un dibuix sobri en el mateix format. Aqu� has de tenir una mica de cap i establir diferents criteris de preus on encaixar les obres, i que es pugui fer f�cilment entenedor als clients.

Sigues realista i no t'emocionis en exc�s, segueix una estructura racional i sense oscil�lacions injustificades en els preus. Si el client et pregunta el perqu� en una difer�ncia de preus, li has de poder explicar sense que sospiti que en realitat ets un orangutan d'inc�gnit (broma).

Pregunta als teus admiradors i col�leccionistes si els hi sembla correcte la cotitzaci� de les teves obres. Jo ho he fet i he apr�s molt de les respostes. Escolta b� el que et diuen, i si existeix un consens d'opinions justificades, actua en conseq��ncia.

Quin preu te la teva obra? (I)

carlesgomila — Dim, 22 Abr 2008 22:32:30

Per a posar preus realistes al teu treball, abans haur�s de comprendre com funciona el mercat de l'art i com es comporten els col�leccionistes. �s per aix� que sovint molts artistes poc experimentats fallen especialment en aquest punt, i ara ens nodrirem dels errors aliens per a fer-ne una an�lisi constructiva.

Recorda que els col�leccionistes no son sempre apassionats rom�ntics que s'enamoren de les obres en un rapte est�tic. Va, que ja som grandets... Aquests busquen i comparen abans de comprar res, i dif�cilment son tan ingenus i sentimentals com ens agradaria que fossin.

Els col�leccionistes sempre comparen els artistes, i remenen en diferents galeries. Sempre maneguen v�ries opcions i finalment es decideixen en funci� d'un munt de variables, i el judici de gust n'�s solament una. Busquen una obra "de col�lecci�" que atengui a criteris de qualitat, reputaci�, cotitzaci�, estil, etc. �s freq�ent que rebin assessorament per a saber si els diners els estan invertint correctament, o b� els estan llen�ant.

Podem comparar la tria de pintors que fan els col�leccionistes amb les marques de moda. La comparaci� no �s gratu�ta. Com tothom sap, hi ha marques molt prestigioses i cares, d'altres m�s econ�miques i populars, etc. El que est� clar �s que si alg� entra en una galeria d'art, no �s per a remenar com en un mercat, si no per a triar el producte de marca que m�s afinitat tingui amb el seu estil, la seva l�nia. Adidas o Nike? Tapies o Chillida? Si, la tria d'un artista �s molt similar a la tria d'una marca: el col�leccionista es sent identificat amb la firma de l'artista de la mateixa forma que ho fa amb una firma de moda.

marca = firma
firma = estil
estil = marca
artista = firma, marca i estil

�s habitual que els artistes cometin l'error de projectar tota la seva atenci� sobre el petit segment que defineix el seu estil art�stic, i valorar la resta de les tend�ncies com a irrellevants. En el moment que s'hi comparen i posen preus, ignoren que existeix un mercat paral�lel m�s o menys competitiu que haurien de considerar. Els estils art�stics tamb� competeixen entre ells, doncs no tots els col�leccionistes estan especialitzats en un g�nere concret d'art.

En moda aix� es pot traduir en el seg�ent: Adidas i Nike competeixen en una mateixa l�nia de samarretes, per� ignoren que els clients prefereixen gastar-se els diners en unes ulleres de sol.

Un error molt freq�ent �s el de taxar les obres en tant que valor d'afer emocional, aix� crea unes fluctuacions de preus injustificats pel p�blic que creen confusi� i idea d'inconsci�ncia. �s habitual que el client que no coneix les causes dels canvis de preus per motius personals acabi per malfiar-se del producte, i es confi� a comprar obres que atenen a est�ndards m�s estables i sensats. No deixis que les teves emocions afectin la teva professionalitat, i viceversa.

Existeixen molts professionals fora de l'art que desitjarien fer valer l'esfor� del seu treball per sobre dels serveis est�ndards, per� no ho fan perqu� saben que �s un error. L'artista, en canvi, practica un exercici de narcisisme que el condemna amb freq��ncia a sobrevalorar el seu treball, sense cap altra justificaci� que el seu amor propi (...i que, per altra banda, no interessa a ning� m�s que a ell mateix i a les seves �vies). De la mateixa manera, tampoc s'ha de devaluar la feina en funci� d'un prejudici o una manca d'autoestima. Els preus han de ser consistents, doncs s'han de sufragar moltes despeses i intermediaris.

En primer lloc has de valorar-te en comparaci� amb artistes consagrats. Compara tant la teva obra com la teva traject�ria professional. Els artistes es confonen quan hi interv� la subjectivitat a l'hora de fer comparacions de qualitat amb altres artistes. �s de necessitat practicar un exercici d'humilitat i apropar-se a l'objectivitat. Tamb� s'han de valorar el carisma, la reputaci�, l'experi�ncia i comercialitat de les obres dels artistes de refer�ncia. Aix� i tot, �s habitual que els preus son poc realistes, err�tics o pujats de to, doncs el producte final s'encareix for�a quan es ven al p�blic amb intermediaris, que �s gaireb� la �nica via.

Si us plau, deixa ja mateix de pensar que el teu art �s tan i tan �nic i especial, perqu� potser no ho sigui tant i hagis de baixar del teu pedestal a l'hora de fixar preus. Hi ha molta gent bona, ok? Tot artista �s singular, �s clar, per� aix� no �s l'�nic criteri per taxar l'obra.

Val la pena la teva obra? En el cas que estiguis conven�ut de que "si", n'hauries de saber el perqu� i posar-hi un preu en comparaci� a artistes consagrats. Vigila: "en comparaci�" no vol dir "igual". Un cop la galeria tamb� ho t� clar, pot justificar els preus al col�leccionista d'una forma encertada.

Una forma de justificar els preus �s amb l'experi�ncia de la demanda. Ara b�, no pots justificar uns est�ndards alts perqu� un cop el teu conco ric va transigir en comprar-te una obra baix l'imperatiu del comprom�s. La venda al catxondo teu conco formaria part d'un r�gim de venda excepcional, no d'una regla de mercat a seguir.

Seguir�...

Article publicat al diari Menorca el 20 d'abril del 2oo8 [pots descarregar l'arxiu en PDF clicant AQU�]

El negoci de l'art II

carlesgomila — Dil, 10 Mar 2008 00:26:48

El poder de la cr�tica �s brutal, i els cr�tics han de tenir raons per a decidir avalar la teva obra. "Hola, s�c en Carles i s�c pintor, he, he" no �s en absolut una ra� de pes. Les raons sempre atenen a interessos creuats, i no tant personals, a menys que el galerista sigui el teu tiet.

L'aval de la cr�tica �s una forma de negociaci� i no tant un elogi gratu�t, no obstant, s'ha de lamentar que molts cr�tics tinguin la capacitat de judici art�stic per sota de la d'un orangutan, i la sup�rbia per sobre de qualsevol d�u grec. De tenir qualsevol projecci� real en el m�n art�stic, no es dedicarien a la cr�tica i exercirien quelcom m�s tangible i productiu.

�s temptador fer suposicions sobre com canviarien les coses si el m�n de l'art jugu�s una mica m�s net, i se'ns valor�s adequadament. Per� aix� �s un cas hipot�tic i idealista, per� en aquest bloc busquem una projecci� pr�ctica i real, a m�s, les altres persones gaireb� mai veuran el nostre treball de la mateixa forma que el veiem nosaltres. M�s encara si s'hi juguen el seu negoci!

�s important assumir que la primera ra� a la que hem d'atendre per a resultar un xic influents, �s el recurs de la recomanaci�: "Senyor/a, tal persona m'ha recomanat que parli amb vost�". La persona de refer�ncia ja �s un indicador que pots resultar una artista potencialment productiu. Normalment, els pintors coneixen als seus col�legues de professi�, i entre ells s'ajuden en aquest tipus de recomanacions rutin�ries. Si no teniu col�egues, teniu un problema afegit, antip�tics. Podeu comen�ar per ser una mica m�s sociables.

La gran majoria de gent que ha triomfat en el m�n art�stic no ho ha fet a porta freda, si no per recomanaci�, com en la majoria dels negocis; no cal dir la import�ncia que te la capacitat social, carisma i honestedat de l'artista. El m�rit de guanyar concursos i sortir a la premsa, tamb� son les claus per a rebre ofertes. �s un fet el que ning� comen�a a fer negocis amb perfectes desconeguts, i per aquesta ra� els mailings, books i curr�culums no tenen el menor efecte (en la gran majoria de casos), i la paperera �s el seu dest� immediat. Ara b�, tampoc no s'ha de cometre l'error de ser excessivament anal�tic en aquest punt, doncs el mercat de l'art respon a moltes variables, i la sort hi �s present sempre.

Una cosa si �s certa: l'�xit d'un pintor �s directament proporcional a la seva capacitat de promoci�. Oblida't d'entregar curr�culums, dossiers i CD's. Parla clar, remena i mou-te!

El negoci de l'Art I i II han estat publicats al diari Menorca el 2 de Mar� del 2oo8 [pots descarregar l'arxiu en PDF clicant AQU�]

Fes sentir i no pensar: seducci� per a pintors

carlesgomila — Dim, 27 Feb 2008 22:48:47

Artista, busques una hist�ria d'amor entre la teva obra i el p�blic? Sedueix-lo, doncs!

L'elecci� d'una obra �s l'efecte final d'un joc de seducci�: no s'ha de conv�ncer a ning� del que �s atractiu, doncs l'atracci� �s una idea d'ordre qualitatiu que at�n a raons impl�cites, mai expl�cites. All� atractiu sempre cau pel seu propi pes i s'imposa sense necessitat de cap discurs accessori.

Els arguments no hi tenen cabuda en la seducci�, doncs aquesta �s producte d'un rapte emocional. El mode l�gic refreda l'atractiu i el desig. En tot cas, la literatura art�stica enraonadora pot actuar com a amplificador del fenomen art�stic en tant que valor social, com ho fa la cr�tica.

Insisteixo: tinc la convicci� que s�ha de captivar al p�blic per la via seductora, no intel�lectual. Mai s'ha de conv�ncer utilitzant arguments ni victimisme, si no FETS, PASSI�, CONVICCI� i DEDICACI�, sent �nic i entenedor. Joia, serenor, frescor i espontane�tat son valors que connecten amb el p�blic, tant en el pl�nol art�stic com personal.

Tot artista, en el fons, desitja connectar amb la gent i transmetre-li la seva lectura de l'univers. Si alg� no fa art per a comunicar-se (ter�pia, avorriment, etc.), no trobar� cap inter�s en aquest article, i encara menys en el mercat art�stic. Un artista divorciat del p�blic �s un artista frustrat. El p�blic desitja sentir-se identificat amb l'artista i la seva obra, i si aquest �s un cafre i la seva obra un malson �s dif�cil que sorgeixi una hist�ria d'amor!

L�obra atractiva crida, sordament: �M�agrades! S�c com tu!�

La comunicaci� persuasiva
�s irrevocable, com m�s efica�ment es sap comunicar l'artista amb el seu p�blic, m�s capa� �s com a artista. El secret: la comunicaci� persuasiva, o la virtut d'aconseguir que l'espectador imagini i senti el que es suggereix, per� alhora es defuig d'explicitar clarament. Com s'aconsegueix? Ah! doncs �s tot un art! Aquestes son algunes claus per a la comunicaci� persuasiva, o indirecta:

Confid�ncia en el pl�nol semi�tic [pintor/emissor � obra/canal � espectador/receptor] Estar al mateix nivell que l'espectador, que ho pugui entendre. Si no, el treball es perd en un n�vol d'entel�quia i no s'arriba a lligar una comunicaci�.

Ser desagradable es confon amb massa freq��ncia amb tenir car�cter, per� no �s el mateix. Es pot ser geni�t sense recaure en la vulgaritat de resultar desagradable. Personalment, adoro una actitud amable, di�fana i elegant en la pintura, com si fos un tracte personal educat en la categoria pl�stica.

Abordar l'emoci� (idea de lo sublim).

S'estimula la imaginaci� de l'espectador: insinuar el que es vol transmetre, i no tant explicar-ho grollerament. S'evita vulgaritzar, oferint una conversa abans que un mon�leg, erotisme abans que pornografia.

Aconseguir que l'espectador s'identifiqui amb l'obra i que hi trobi en ella el millor de ell mateix. Aquesta sintonia d'engranatges �s gaireb� m�gica...

Les tres regles d'or de la comunicaci� per a artistes

LA FORMA SEMPRE TRIOMFA SOBRE EL CONTINGUT (hi ha qui m'ho sabr� discutir, per� aquesta �s la meva versi� dels fets)

Les persones nom�s son �ssers humans. Artista, no siguis pesat ni pomp�s, calla i pinta, joder. Fes el que saps fer sense haver de justificar-ho, la necessitat d'explicar el teu art �s un s�mptoma de frustraci� en la comunicaci� pl�stica. Pinta-ho!

La comunicaci� �s un proc�s din�mic i bidireccional: tamb� s'ha de saber escoltar (empatia, atenci�, paci�ncia i humilitat). Sigues sociable i at�n al feedback per a aprendre i millorar com a pintor i com a persona. Interactuar amb el p�blic �s s� i revelador.

Publicat al diari Menorca el diumenge 24 de febrer del 2008 [pots descarregar l'arxiu en PDF clicant AQU�]

El negoci de l'art I

carlesgomila — Diu, 03 Feb 2008 22:27:08

Un altra recull de reflexions sobre el negoci de l'art (no apte per a puristes).

Penses que ets un bon artista i que fas bon art, no? Que les galeries haurien d'apostar per tu i que el p�blic t'hauria de valorar? Molt b�, doncs EXPLICA PER QU� i fes-ho ben entenedor a tothom!

Els artistes volen vendre el seu ego i les seves obres, com m�s cares millor, per� les persones que busquen de forma expl�cita que se les vengui no aconsegueixen el seu objectiu, doncs �s una forma elevada de demanar almoina i aix� no ha funcionat mai. El pintor no ha de treballar per diners, per� ha d'aprendre a generar-los amb una feina ben feta i l'actitud correcta.

Quina �s l'actitud correcta? De la seva vida fer-ne quadres, i dels quadres, sous. Aquest �ltim tr�mit �s un tema tab� pels puristes, per� no �s el meu cas. Deixem-nos de misteris i parlem-ne lliurement, doncs.

Molts artistes voldrien ser rics i famosos en un temps r�cord, treballar amb tota llibertat als seus estudis i que les obres es venguin per elles mateixes. B�, aix� �s possible si l'artista est� recolzat per galeries d'art, agents, art dealers, representants o marxants REALMENT professionals, i tot i aix� no �s gens f�cil. Una altra opci� �s que els clients vinguin directament al seu estudi a comprar-li obres (veure Com vendre obres al teu estudi I, i II) . �bviament, aix� tampoc �s f�cil ni freq�ent, doncs pocs artistes disposen d'una xarxa de contactes prou extensa com per a vendre la seva producci�, ni l'aplom requerit per no espantar-los (son creadors, no venedors professionals).

Llavors, l'artista ha d'aprendre a generar vendes i a estar preparat per a ser representat. �s a dir: ha de tenir la capacitat de persuadir (i no conv�ncer) al p�blic que el que fa, �s meritori, mitjan�ant el seu treball (alguns tamb� especulen amb literatura art�stica, per� no ho trobo encertat). Atenci� amb la paraula: MERITORI, no �s necess�riament sin�nim de comercial.

Tots els artistes d'�xit tenen la capacitat d'impactar al p�blic, i les galeries d'art, la premsa, els mass-media i la cr�tica s'encarreguen de multiplicar aquest efecte generant prestigi. Emper� els mitjans no poden produir per ells mateixos aquest impacte, sols poden jugar a potenciar-lo amb t�cniques de m�rqueting, cr�tica i publicitat: son amplificadors del fenomen art�stic.

La primera responsabilitat de l'artista, doncs, recau en crear un vincle amb el p�blic que generalment es fonamenta en l'efecte de xoc, l'ecant i la confid�ncia en el pl�nol semi�tic. Amb tot aix� vull dir que ha de tenir la virtut de connectar amb un p�blic, i aix� generar una demanda real. Si aquest vincle existeix, oficialment �s tot el que es necessita per a encetar una carrera art�stica, i la resta �s pura burocr�cia.

Seguir�...

Fer sentir, i no pensar I

carlesgomila — Dim, 03 Oct 2007 01:55:44

Novament escriur� sobre mercat d'art, un tema que m'ocupa for�a mal de caps �ltimament. M'he proposat intentar entendre quines en son les claus, doncs em pareix un poc inconscient pretendre viure de la pintura sense saber ben b� quin �s el procediment m�s encertat. Hi intervenen tantes variables que no �s gens f�cil, i aquestos articles els vaig escrivint a mesura que arranjo les idees, nascudes de l'observaci� i d'experi�ncies recents.

Informaci� VS confusi�
Ser intangible �s un equivocaci�. Aix� pareix una obvietat, per� amb prou freq��ncia �s un error tant de galeries d'art com d'artistes i que genera for�a fracassos en l'accessibilitat del p�blic i, en conseq��ncia, tamb� en les vendes. S'ha de ser accessible a la gent, doncs el 99,9% de les persones no estan capacitades com per a entendre tot all� que l'artista vol transmetre, ens agradi o no. L'artista dedica la seva vida a l'art, i la majoria dels compradors no estan prou cultivats per a comprendre la complexitat del fenomen art�stic tal i com la pot explicar el seu executor (tamb� �s prou probable que no li importi).

Amb aix� no vull dir que els profans en art siguin uns il�lusos, si no tot el contrari: l'il��s �s aquell que pret�n que l'entenguin quan no es sap posar al mateix nivell que el seu p�blic.

Els amants de l'art no s�n experts
La gran veritat: la majoria del p�blic no sap gaireb� res d'art, i tampoc ho podem pretendre. Senzillament son persones a les que els hi agrada el nostre treball, res mes. LA GENT SOLS COMPRA ALL� QUE POT COMPRENDRE, i rebutja tot all� que el confon, per culte que sigui. No compren llibres, compren pintures per penjar a les seves cases. Ning� hauria de necessitar un manual per a entendre el perqu� els hi hauria d'agradar una obra.

De la mateixa forma que un director de cinema compr�n que el seu p�blic no �s un col�lectiu d'experts, els artistes pl�stics haurien de cavil�lar-hi una mica i oblidar-se de ser tan exclusivistes si volen viure del seu treball. En cas que sols vulguin expressar-se sense tenir en compte la resta dels mortals, haur�n d'assumir que dif�cilment podr�n viure de les seves d�ries a menys que tinguin un recolzament medi�tic for�a s�lid, o b� caiguin en gr�cia. �s poc habitual trobar a artistes que puguin casar ambdues coses, i ho hem d'entendre com una excepci� a la regla.

Estar al mateix nivell
Semi�tica elemental. Una de les grans claus per a vendre �s ser entenedors i no confondre a l'espectador, ni amb les obres ni amb el discurs. Fer-se entenedor no �s ser mediocre, si no tenir la virtut de connectar amb el p�blic, establir una comunicaci� clara, i no tant aquella pretensi� classista on el pintor enlaira el seu treball fins a cotes inaccessibles per a qualsevol persona que no es dediqui a l'art. Aquesta merda sols serveix per a aprovar assignatures i per a acontentar a alguns cr�tics avorrits, per� no en la vida real.

Lluny d�impressionar a ning�, es posa en evid�ncia la nul�la capacitat de comunicaci� que pateix, i el seu treball es perd en un n�vol d'entel�quia. �s un exercici pretensi�s de narcisisme i estupidesa que el deixar� ben solet en el seu m�n s�per-esquisit.

CLAU: El teu llenguatge �en tots els pl�nols� ha d'estar al mateix nivell que el del teu p�blic. Si no �s aix�, no existeix comunicaci� i, en conseq��ncia, tampoc p�blic. �bviament, sense un p�blic, no hi ha vendes i un s'ha d'oblidar de viure d'aix�.

EXEMPLE: Si vols comprar un cotxe, ben segur que desconfiaries de qualsevol venedor que et gloss�s un tractat d'enginyeria. �s m�s: pensaries que �s un pobre beneit que s'ha equivocat de professi�. I amb els quadres, �s el mateix.

(...seguir�)

Galeries de lloguer a Barcelona

carlesgomila — Dim, 12 Set 2007 00:27:12

Les galeries d'art de Barcelona

Els anys 80 van ser molt f�rtils i les galeries d'art i els artistes van gaudir d'una �poca daurada. Moltes fam�lies prosperaven i es permetien gastar amb gust el seu raconet d'estalvis en petits luxes, com ara art.

Ara, en canvi, hi sobren galeries, i s'han de renyir entre elles en un mercat for�a malparat. No hi ha prou clients! La classe mitjana no es pot permetre estalviar gens, doncs ara paga un lloguer o una hipoteca exorbitants, a m�s de patir l'encariment dels productes de primera necessitat. Normalment no practico visions catastrofistes, per� haig d'admetre que amb aix� Barcelona �s una ciutat ofegada i decadent.

Les galeries d'art de Barcelona, per definici�, s�n inaccessibles en el tracte personal i no transigeixen mai en concertar audi�ncies. �s molt dif�cil convenir reunions formals per a proposar la teva feina, i les secret�ries destorben qualsevol acc�s a una entrevista digne amb una persona competent. Tinc ent�s que aix� no passa en altres llocs de la geografia espanyola.

Per favor, que tots som persones... Barcelona no �s tan guai com tot aix�, reis.

Em pregunto el perqu� de tanta prepot�ncia. Perqu� son tant perdonavides? Potser son uns superdotats venent art? Doncs no n�hi ha per tant! �s una fa�ana que neix d'una debilitat: la por al risc. Amb prou feines aconsegueixen ajuntar un grapat de punts vermells en les exposicions de pintors consagrats, i no estan en posici� d'arriscar ni un pessic en pro dels artistes emergents.

La seva actitud em recorda aquella noia que de joveneta era un encant, i tractava als nois amb arrog�ncia perqu� li sobraven els pretendents. Per� amb el temps va perdre tota la joia, i encara segueix tractant als homes igual de malament que quan era bella. Com us podeu imaginar, aix� no l'afavoreix gens ni mica. Mai va aprendre a ser simp�tica, i ara ja �s massa tard per a canviar el car�cter.

He viscut onze anys a Barcelona i no he aconseguit exposar-hi mai en cap galeria. Abans he exposat altres pa�sos que en la male�da Barcelona. Ho vaig intentar tot: cartes personals, mailings, concursos, entrevistes, CD's, dossiers, cartes de recomanaci�, etc. Per� res de res, son peluts i tancats com un forat de cul. Llavors jo pensava que estava fent alguna cosa malament; per� no, els que ho estaven fent malament eren ells.

�s trist que no tinguin en previsi� que alguns d'aquells artistes joves als que van tractar amb una manca de respecte, potser tindran una bona projecci� professional, i mai comptaran amb aquella galeria en un futur. Ells s'ho perden!

Les galeries i els artistes tenen, al menys, una cosa en com�: ambd�s els interessa vendre art, i com m�s millor. Si falla un dels dos factors, es malmet el lligam i es consuma un malguany. Perqu� descuiden tant el 50% dels seus afers? Afegir� que amb prou freq��ncia negligeixen les dues parts.

Les galeries de lloguer
Els 80 son hist�ria, ara estem al segle XXI. Qu� en fem de tantes galeries que no aconsegueixen punts vermells? La seva prepot�ncia no est� a l'al�ada de les vendes, per� tampoc volen baixar del burro. Aix� doncs, s'aprofiten del recurs m�s suculent: els artistes. Fer negoci amb els artistes, abans que amb els clients! �s clar, com que hi han m�s pintors que col�leccionistes...

Molts artistes novells ambicionen acumular l�nies al curr�culum, i busquen alguna galeria d�art que els hi perdoni la vida i els hi concedeixi exposar el seu treball. Al�leluia! Molts d'ells estan engrescats a abocar el que calgui per llan�ar la seva carrera, i les galeries ho saben (ai, pillos). La resposta per a aquestos artistes novells, i per a les galeries mediocres, �s induir un negoci que normalment conclou amb un disgust o una frustraci� pel pintor, i un benefici net per la galeria: us presento a les galeries de lloguer.

Contr�riament a la proverbial petul�ncia de les galeries d'art de Barcelona, aquestes ofereixen tot tipus de facilitats per a que qualsevol pintor, per mediocre que sigui, pugui exposar en un espai suposadament privilegiat. Tan privilegiat, que lloguen els metres lineals de paret a preu d'or. Ensabonen l'artista amb promeses i xifres intangibles, per� a l'hora de la veritat no fan gaireb� res. �s igual si no es ven, ells no hi arrisquen res: el guany est� en el lloguer.

REGLA D�OR: LA MANCA DE RISC EN ELS BENEFICIS GENERA DESINTER�S EN LA RECERCA DE CLIENTS POTENCIALS.

La major part de la cartera de clients amb la que compten, �s el producte de l'acumulaci� del poder de convocat�ria del pintors, i la galeria se n'ha beneficiat registrant els contactes que s'hi han anat generant. Aquest �s el negoci de l'art sense clients, l'extorsi� de l'artista. M'agradaria descobrir el balan� d'ingressos d'aquestes galeries, doncs sospito que el major volum correspon a les quotes i c�nons pagats pels artistes.

Els pintors ens hem d'advertir entre nosaltres si observem irregularitats en les galeries d'art, doncs en les grans ciutats son prou freq�ents. Ens hem d'avisar si veiem quelcom passat de voltes, un tracte injustificat, demores en els pagaments, secretisme, cobraments exagerats de serveis de c�tering i publicitat, etc. Aquestes galeries d'art s'aprofiten de l'entusiasme dels pintors i els vampiritzen. Conec a artistes que han renunciat a seguir lluitant despr�s de patir experi�ncies d'aquest tipus. �s molt trist.

Aquesta �s la meva reflexi�: si no t'entusiasma l'art, no tens clients ni tampoc saps aconseguir-los, perqu� muntes una galeria d'art? No s�, munta una botiga o quelcom semblant on no existeixin embolics sobre qui �s el client, i qui el soci.

Boicot!!
Fem boicot a les galeries que s'aprofiten de l'entusiasme dels pintors. Les pitjors, les galeries de lloguer. Abans �s preferible exposar en restaurants que beneficiar m�s aquest gremi de pseudo-professionals de l'art.

RECOLZEM A LES GALERIES QUE APOSTEN PELS ARTISTES, I FER BOICOT A LES QUE ELS ENFONSEN.

Com vendre obres al teu estudi II

carlesgomila — Dil, 27 Ago 2007 03:49:44

...Segueix de l'article anterior

3.- Faig descomptes?

Sigues flexible si aix� et beneficia en alguna cosa, per� no �s la teva obligaci�. La venda d'art est� molt allunyat de ser una almoina. El regateig no �s propi d'un comprador que et pugui interessar a mig i llarg termini, doncs el mercat d'art no funciona igual que un mercat marroqu�. �s un objecte de luxe i prestigi, i si el client no el pot adquirir, s'haur� de buscar luxes m�s accessibles a les seves possibilitats, per� no artistes m�s flexibles. Si insisteix molt, recomana-li algun pintor que treballi amb preus m�s econ�mics.

Quan una persona vol comprar un BMW i sols t� diners per a un Seat Panda, dif�cilment resultar� tan est�pid com per intentar aconseguir el BMW a preu de Panda. �s incongruent, i en l'art passa el mateix. Si un cient vol comprar una obra de 200x100 cm, i sols t� diners per a comprar una obra de 30x30 cm, li has de fer entendre d�una forma elegant que est� fent el rid�cul i t'est� faltant el respecte com a persona i com a professional. Si al�lega que ell ha aconseguit descomptes d'aquesta talla a altres pintors, recomana-li que aprofiti el fil� i que no et faci perdre el temps comparant-te amb inconscients.

Sigues sensible amb els clients amb baix pressupost. Els hi has de facilitar el cam�, no siguis intransigent i juga a negociar les condicions. Sempre els hi pots bescanviar un bon descompte pel comprom�s d�una venda posterior, o d'un bon contacte amb el que et pugui enlla�ar. Evita cedir sense rebre res a canvi, es lamentable que s'ofereixin descomptes a ra� d'un major grau d'insist�ncia.
Els descomptes al teu estudi no afavoreixen a les galeries d�art que et representen, i si tens una relaci� poc professional amb les galeries, malament vas. En el moment en que c�rrer la veu que a l'estudi es pot comprar m�s barato que en una galeria, desprestigies a les galeries i, en conseq��ncia, la teva projecci� professional. Amb tot aix� vull dir que el m�s prudent �s vendre sempre al mateix preu, tant si hi guanyes m�s com menys.

4.- Quina �s l'actitud encertada?

Baixa del pedestal, nom�s ets una persona.
Evita emfatitzar la rellev�ncia personal que pugui tenir l'obra, no est�s venent un tros irrepetible i �nic de la teva �nima! Has de donar a entendre que ets capa� de projectar m�s obres i millors. No diguis que l'obra ha estat un dif�cil part, si no tot el contrari: ho fas naturalment, alegre, amb facilitat i espontane�tat. Transmet el teu treball com la projecci� d'un joc o un repte, i no tant un sofriment o una implicaci� personal dram�tica que pugui donar a entendre que ets carn de psiquiatra.
No facis judicis de valor ni opinis sobre altres artistes, resulta poc elegant. Si el client et parla d'altres artistes en la seva col�lecci�, respon positivament, son els teus companys, no els teus rivals. No critiquis mai, et poses en evid�ncia a tu i el gust del client. Recorda: el gust del client �s excel�lent, precisament per aix� visita el teu estudi. Si penses que t� mal gust, replanteja't qu� hi fa al teu estudi (oh!).
Hi ha qui pensa que els clients son enemics als qui s'ha de conquerir, de la mateixa forma que ho pensen de les dones els homes que no saben lligar. Personalment, no hi puc estar en m�s desacord. Jo m'estimo als meus clients, em fascinen! S'hi senten tant identificats amb el meu tarann�, les meves d�ries art�stiques, que opten per incorporar-ho en les seves vides. Aquestes persones mereixen tots els meus respectes, i lluny de tractar-les amb retic�ncia -com ho fan alguns- els hi estic molt agra�t. Rumia't b� aix�, potser �s la clau que ho obre tot.

5.- Arreglo algun document?
No �s habitual, per� es pot fer el seg�ent:

Arranja un contracte senzill per a formalitzar la venda, junt amb un certificat d�autenticitat. Disposa en un document tota aquella informaci� t�cnica o personal que identifiqui l'obra com quelcom �nic i amb una petita hist�ria que la pugui convertir en m�s atractiva, si escau. Els certificats d'autenticitat i les firmes son els avals legals que el col�leccionista disposa sobre el valor de l'obra.
Si encara no el tens, ja est�s tardant en fer-te un registre dels clients que han passat pel teu estudi. Anota tota la informaci� que en puguis recopilar, aix� t'ajudar� a difondre adequadament la publicitat que facis en pr�ximes exposicions.

Be, aix� �s tot el que he aconseguit ajuntar respecte vendre obres a l'estudi. Si tens quelcom que dir, retrucar o afegir, endavant! Aix� no �s un recull de certeses, si no de notes personals que busquen ser discutides i contrastades.

Com vendre obres al teu estudi I

carlesgomila — Dil, 20 Ago 2007 02:01:04

Els col�leccionistes d'art compren gaireb� amb exclusivitat en galeries, per qu�?

Doncs perqu� els artistes no son professionals en aquest camp, generen problemes i fluctuacions arbitr�ries en els preus, sense cap justificaci� raonable. Aix�, doncs, hem d'evitar aquestes activitats err�nies i procedir com ho fan les galeries (les bones galeries, afegir�).

Quins avantatges tenim els artistes front les galeries?
Obvi: nosaltres mateixos. Som les persones m�s qualificades per a representar-nos, i podem convertir la visita del col�leccionista a l'estudi, la nostra cova de drac, en tota una aventura educativa en viu, una experi�ncia que el deixar� encantat i crear� un vincle personal m�s proper.

Analitzem algunes de les caracter�stiques que defineixen els quefers professionals d'una galeria d'art, i que podem incorporar a les nostres relacions directes:

1.- Com acollir i tenir cura dels col�leccionistes?

Ofereix una disponibilitat hor�ria regular per fer negocis. Aix� afavoreix que els compradors es confi�n a concertar una visita.
Fer sentir els compradors benvinguts. Estar disposats en qualsevol moment a fer entenedor qualsevol detall que els hi pugui interessar, ja sigui t�cnic, biogr�fic o simples curiositats. Explicar an�cdotes �s un gest amigable que genera confort; amb freq��ncia els artistes no valoren prou aquelles petites coses que passen dia a dia a l'estudi del pintor, i son precisament all� que m�s curiositat genera entre els admiradors: "Com �s la vida d�un pintor?" El mite de l'artista existeix.
Els col�leccionistes necessiten ajuda, i nosaltres li hi hem de facilitar. No sempre tenen clar el que volen i agraeixen qualsevol recomanaci� que els hi puguis donar. Sigues sensat i abandona la idea de botiguer, el que busques �s que el teu client s'emporti una obra de qualitat per incorporar-la a la seva vida, i aix� requereix serenor i confian�a. Sigues el seu confident, no un venedor.
Fer entenedor el que fas, i com ho fas, de forma senzilla i directe. Els materials i procediments art�stics generen fascinaci� i curiositat als profans. Explica'ls-hi algunes curiositats i i t'ho agrairan.
Si pots, disposa d'una part de l'estudi a l'exposici� d'obres finalitzades, correctament il�luminades. Aix� genera una formalitat i un impacte respecte a les obres en proc�s d'execuci�, mostrades en un ambient m�s �ntim i informal. El quadre acabat, un cop s'ha recorregut el proc�s creatiu, �s la culminaci� d'un fascinant tour per un amant de l'art.
No opinis sobre les teves obres, doncs els judicis de valor et poden perjudicar seriosament. Si el client s'enamora d'una obra que no t'agrada prou o pertany a una altra �poca en que ja no hi encaixes, perfecte! Calla, els teus gustos potser no siguin els m�s encertats a les seves necessitats. Si descobreixes quins gusts t� el teu client, afavoreix la visita en benefici de tot all� que li pugui agradar m�s.
Ofereix la possibilitat de provar els quadres a les seves cases durant una setmana. Potser que els hi resulti m�s f�cil apreciar si els interessa l'obra amb temps, i en privat. Aix� crea, a m�s, un s�lid comprom�s de venda.
Ofereix la possibilitat d'exposar una part de les teves obres a casa dels teus clients, oficines, etc. Si realment li agrada la teva obra, li encantar� la idea i es convertir� com per art de m�gia en el venedor m�s actiu que puguis tenir mai: per a ell �s un prestigi gaudir d'una col�lecci� durant un temps, i estar� encantat de mostrar les nostres obres als seus convidats. D'altra banda, �s probable que les seves amistats puguin pert�nyer a un mateix cercle de clients potencials.
Facilita les coses i entrega l'obra sense despeses extraordin�ries, si el client no se la pot emportar. T'ho pots permetre: la venda ha estat directe, i el benefici major, aix� que pots assumir m�s compet�ncies en les despeses extres.

2.- Perill: quins preus fixo?

Disposa de llistats de preus est�ndards i ensenya'ls sempre. El secretisme, el dubte, la incertesa o la por a l�hora de parlar de preus, son la teva perdici�. Has de tenir uns criteris fixes que no trontollin amb criteris emocionals; per molt bona o dolenta que ens pareixi una obra, ha d'atendre a uns est�ndards. No has de fer ballar els preus amb criteris que tan sols tu coneixes! El t�pic "qui vulgui aquest quadre, que el pagui" i "aquest el vendr� barato, que no m'agrada" no et beneficien gens; al contrari: poden enfonsar la teva carrera.
Indica clarament les obres compromeses, reservades, d'enc�rrec, o que no estan a la venda.
Estableix una cotitzaci� conseq�ent i raonable en comparaci� amb altes artistes amb una producci�, experi�ncia i situaci� similar a la teva. No competeixis, tampoc es tracta d'oferir els preus m�s econ�mics: aix� tamb� perjudicaria la teva carrera! Cap inversor ni col�leccionista voldr� obres de baratillo que no pugen mai de preu ni categoria.
No posis els preus segons la teva situaci� econ�mica, sigui quina sigui. Sigues professional i no involucris la teva situaci� personal amb el valor del teu treball.
No confonguis mai el teu benefici amb el P.V.P. S'han de mantenir els est�ndards tant en les vendes directes com en les vendes amb intermediaris. S'ha de trobar un balan�, tot i que amb prou freq��ncia �s gaireb� impossible, sobretot quan s'han d'anivellar la cotitzaci� en el mercat local, amb la del mercat internacional. �s una llauna...

Pr�xim article: Com vendre obres al teu estudi II
3.- M�s perill: faig descomptes?
4.- Quina �s l'actitud encertada?
5.- Arreglo algun document?