Fragments d'insomni

MEDVSA es destapa: el nou bloc

medusa — Dim, 07 Ago 2007 19:21:16

Fragments d'insomni �s un bloc que va emergir al meu llit. Com un vampir, treballo de nit i m'acosto quan surt el sol, per� quan no podia treballar ni dormir, escrivia foteses que em feien gr�cia i n'he publicat algunes en aquest espai. D'altres, m'alegro de no haver-les publicat mai. M'agradava escriure les coses que em brollaven pel cap, fos el que fos, i aix� passava l'estona fins que m'emboirava la son.

Ara per ara, dedico aquests instants a escriure coses que em resulten profitoses, i he pensat que tamb� ho poden ser per a altres persones. �s aix� com he decidit transformar aquest bloc inconstant i murri en quelcom de profit i especialitzat, amb noves categories.

Em presento: em dic Carles Gomila, i s�c pintor. Des d'ara aqu� hi trobareu reculls de notes sobre processos de creaci�, seq��ncies fotogr�fiques, publicacions de nous treballs, divagacions t�cniques i articles sobre art. Per� res d'avorrit, ja ho veureu. D'altre banda, totes les cr�tiques i preguntes de curiosos de l'art seran benvingudes. Fins aviat, doncs

Records d'un infant

medusa — Dij, 19 Abr 2007 23:49:45

Enyoro el carisma que tenia quan era un infant, quan endevinava monstres en els n�vols, i n�vols en els rostres. Imaginava les coses al meu estil i no admirava a grans herois, sols les gr�cies que m'agradava trobar en el meu petit m�n.

Amb prou freq��ncia parlava amb l'aire, i encara ho faig. Deixava regalimar la imaginaci� i dignificava un bocinet de terra en tot un m�n, on els escarabats eren b�sties ferotges, i crec que encara ho son. Aixecava pedres i em creia un for�ut, i somiava en un cuc amb capell de copa que sorgia del desgu�s de la banyera, aquell forat negre capa� d'embotir-me dins la canonada.

Parlava amb els gats i els hi endevinava les respostes, sovint em replicaven i els hi endevinava les preguntes. Els asseia en cercle, gegants com tigres, i m'explicaven d'on venien i cap on anaven. Tots tenien vides interessants i alguns eren emissaris d'indrets inimaginables; d�altres eren guerrers o pol�tics. Una gata m'explic� que parlava molts idiomes i que va viure en molts pa�sos, amb diferents fam�lies; una arist�crata que, poc despr�s, em vaig assabentar que sols era una prostituta. A mi m'embruixava, aquesta gata, amb la cara bruta i les potes blanques i pulcres, com si port�s guants de seda. Ah! la meva favorita... si hagu�s estat una noia, m'hi hagu�s volgut casar amb ella. Era noble i salvatge a l'hora, tendre per� pertorbadora; es pot demanar m�s?

El meu m�n, emboirat, el recordo melanc�lic i entusiasta. Descobria coses noves cada dia, i ara haig d'esperar mesos que quelcom em sorprengui un xic. Sols els gats encara es dignen a explicar-me hist�ries.

Hor�scops

medusa — Dim, 27 Feb 2007 01:18:56

"Quin hor�scop ets?" Tantes noies m'han preguntat aquesta insipidesa que tinc programada una resposta: "s�c esc�ptic" -retruco. I quan m'hi insisteixen, sempre responc mentides per riure'm dels efectes que s'atribueixen a la meva falsa etiqueta. Ho s�, s�c cruel, i suposo que la crueltat em ve de s�rie pel dia en que vaig n�ixer. Confesso que s�c sagitari. Ens ve de s�rie ser uns descreguts, els sagitaris? �s l'escepticisme una caracter�stica cong�nita del meu rang zodiacal?

Quan em pregunten de quin equip s�c i responc que no m'agrada el futbol, �s una resposta que tothom respecta. Fins i tot se'm respecta que no tingui ni idea de en quin equip juga Ronaldo. En canvi, quan alg� no creu en hor�scops no t� la possibilitat de dir que no n'ha triat cap, o que no hi ent�n, perqu� ja se t'ha assignat un estament.

Resulta que tota la gent d'un mateix signe zodiacal sofreix en massa les mateixes influ�ncies, i que les relacions i reaccions humanes estan tabulades per un dictat astral. El nostre comportament, doncs, no �s 100% leg�tim si no afectat per una estrat�gia supramundana, i la gent est� classificada a caprici d'un codi gen�tic astral. A mi tot aix� em sona a despotisme, ignor�ncia, avorriment i entel�quia.

No puc sofrir quan alg� pret�n con�ixer quin �s el meu tarann� sols per saber quin �s el meu l'hor�scop. "Els c�ncer son aix�, els aquari son aix�..." Prejudicis! tota la gent etiquetada fr�volament sols per haver nascut el dia en que va n�ixer.

Em vull redimir del meu estament zodiacal, com ho puc fer per deslligar-me del comprom�s amb els astres? Recollint firmes? Apostatant en alguna oficina d'administraci� del cosmos?

Dr. Bizarre

medusa — Dij, 22 Feb 2007 00:32:12

PSIQUIATRA - I b�? Ha millorat la seva vida amorosa i sexual amb la ter�pia?

PACIENT - Woody Allen va dir que sexe i amor no poder ser la mateixa cosa: el sexe allibera tensions, i l'amor les genera. Ara estic assajant la possibilitat de lligar per Internet; poso l'Hey You dels Pink Floyd i escric textos cr�ptics a noies modelades per uns i zeros, esperant que una desvetllada claror m'enllustri les ninetes per tornar-me a plantar davant d'una noia real.

Li haig de confessar que pareixo un mandril el zel jugant amb un teclat abans que una persona interessant. No aconsegueixo lligar ter�pia, amor i sexe. Son qualitativament heterogenis, �s una salsa impossible, amic meu.

PSIQUIATRA - Li aniria b� falsejar una mica la seva actitud, la necessitat i el derrotisme no l'ajudaran massa en aquesta vida, i tampoc en el m�n virtual. El cinisme �s acceptat en clau d'humor, si li conv�, i resulta m�s vital que la resignaci�. El Pensament Oficial del M�n ha determinat que una persona alegre �s preferible a una trista, fins i tot la medicina moderna creu que una cosmovisi� optimista �s sempre saludable. Sembla que com m�s intel�ligent, profunda i sensible �s una persona, m�s probabilitats t� de creuar-s'hi, amb la tristesa.
Cavil�lar molt ens condueix en el pitjor dels casos cap a la tristor, sense remei, i ens suggereix que el bon humor �s la millor forma de capejar la vida amb estil. Hauria d'aprendre a riure's de vost� mateix!

PACIENT - Si, i de vost� tamb�, rei. Per cert, no s'espanti si s�c massa adorable, �s el meu defecte inconfessable; m'agrada pensar que s�c la persona m�s genial del moment. Aix� m'ho puc permetre, perqu� sempre em comparo amb beneits, mai amb persones carism�tiques. Les envejo massa com per pensar que son realment tan collonudes.

PSIQUIATRA - �s vost� impossible!! A vegades no el puc sofrir...

PACIENT - No digui mentides, vost� m'adora. S�c el seu sou i el seu entreteniment.

PSIQUIATRA - Deixem les bromes, si us plau. S'han repetit el seus somnis?

PACIENT - Si, si... somio sempre que pego una formidable pallissa a un gilipolles que m'est� vacil�lant, impecable i geni�t com un Steven Seagle, deixant ben clar a tot el m�n que em puc desfer amb immediatesa de tot aquell que em falti el respecte. Les noies al�lucinen i els nois em temen: s�c el mascle Alpha!
Tamb� somio que m'estic lligant a una morenassa amb un joc de celles, hipn�ticament, sempre preparat per dominar la conversaci� que pr�viament ja havia delirat. Cau sempre als meus peus, submisa, com havia previst.
Tot i aix�, despr�s d�una demostraci� de sang freda, for�a bruta i potencial seductor, aquest homenet es far� una palla com cada mat� i defugir� de tot contacte real amb tot el que s'havia imaginat. Potser li sobra mala llet i li manca coratge. La meva vida �s un frac�s, Dr. Bizarre...

PSIQUIATRA - El sexe i la viol�ncia s�n la clau de l'�xit comercial en molts pl�nols, fins i tot en els seus somnis. Ha pensat algun cop en refer la seva vida? Canviar de feina? Refer la seva orientaci� sexual, potser?

PACIENT - Si. Jo vull incorporar a la meva vida el bot� "desfer"; Posa un "CONTROL+Z" a la teva vida, se'n podria dir l'esl�gan. Tinc la certesa que el dia que resolgui la meva vida sexual haur� perdut el nord o m'haur� tornat un pretensi�s. La veritat �s que no ho s� gaire b�, el que faig, i aix� em suggereix una incertesa que em resulta plaent. Assaboreixo el suspens de no saber qu� ser� de mi, i jugo a amansir-me l'anhel, sense remei. Potser que els solcs d'aquest cervell no entenguin prou b� l'argot de les noies, i tanmateix no cal. A mi m'agrada m�s sentir, no estic segur de voler entendre res.
En els meus somnis, si �s que volen dir alguna cosa, tamb� hi apareixen uns nois musculats practicant coreografies impossibles entre ells, desfermats, embogits per un tema de Freddy Mercury que sona a tot drap.

PSIQUIATRA - Mmmmhh... Li agradaria posar un CONTROL+Z a la seva vida sexual i passar aquesta nit amb mi? No s�, per provar...

PACIENT - Vaja, em pensava que no m'ho proposaria mai, Dr. Bizarre! He tardat tres setmanes en aconseguir conv�ncer-lo!

Plaer vs. sofriment

medusa — Dim, 16 Gen 2007 19:56:32

Ives Castagnino, el m�sic de Palerm, va dir que si el prop�sit de les noies �s el de fer sofrir als homes, disposen de dues formes per aconseguir-ho:

A) No vivint un roman� amb ells.
B) Vivint-lo.

Genial. Disculpeu-me les feministes militants, per� a mi m'embruixa aquest plantejament, tant propi d'un home turmentat. Emper� el tema que vull abordar avui, lluny de parlar de dones, �s el del plaer vs. seguretat.

Algunes persones, no necess�riament majors, han acumulat al llarg de la seva vida prou experi�ncies com per a anticipar-se s�viament als problemes i curar-se en salut. N'hi ha d'altres que son adolescents reincidents, i repeteixen sistem�ticament tots aquells errors que van caracteritzar la seva joventut, docs ser jove implica cometre errors per necessitat. Quin dels dos plantejaments de vida �s el m�s encertat?

Hi he rumiat molt sobre aix� durant un bon grapat d'anys; he arribat a la conclusi� que qui renuncia al risc, renuncia tamb� al plaer. Fa molt temps vaig escoltar una conversaci� sobre animals de companyia, i una senyora va confessar que li encantaven els gossos, per� no en tenia cap perqu� li feia molta pena quan es morien. Ostres! Quin plantejament m�s retor�at! Renunciava al plaer de tenir un gosset sols per no passar el mal tr�ngol de la seva mort! Sospito que aquest plantejament �s patol�gic.

Per casualitat, a la meva agenda hi vaig llegir un refrany oriental que deia alguna cosa semblant a aix�: �tems per sofrir? Ja sofreixes per t�mer!� Penso que �s una sent�ncia ben encertada.

L'enigma de les ortigues

medusa — Div, 29 Des 2006 18:08:58

Tinc des de fa molt temps una gran inc�gnita, i per ara ning� m'ha conven�ut amb cap explicaci� prou encertada. A veure si teniu cap teoria, estimats lectors, d'aquest fenomen de les ortigues i que ning�, per ara, m'ha sabut resoldre.

Quan era petit xalava molt jugant al jard� amb escarabats, papallones i poriols (els poriols, com el seu color indicava, tenien gust de maduixa). Llavors, tot all� em semblava una petita selva! Hi havia entre les plantes una molt dolenta, l'ortiga, que em deixava les manetes fetes una pena, si la tocava.

A l'hort del meu avi tamb� n'hi havia ben prou, d'ortigues. Em sorprenia molt veure com l'avi les arrencava amb les mans sense prendre cap mal, mates senceres! Jo ho atribu�a a la seva robustesa, doncs era un home alt i amb les mans gruixudes. Vaig provar de fer el mateix, a veure si les de l'hort eren m�s ben�voles, per� vaig prendre mal. L'avi em va dir: "ho has de fer sense respirar", i no li vaig fer gens de cas, perqu� a voltes era un poc bromista i no volia recaure amb una altra esperonada.

Emper� un dia vaig veure al meu germ� fer el mateix al pati de casa, i tamb� deia que no feien mal si contenies la respiraci�. Em vaig atrevir a seguir les instruccions, i efectivament eren inofensives. Si no ho heu experimentat i us costa de creure, proveu-ho i us sorprendreu tant com jo.

La q�esti� era: per qu� punyetes...? Vaig consultar llibres per esbrinar quin mecanisme de la planta que provocava el dolor, i encara ho vaig entendre menys. Resulta que l'ortiga t� sobre de les fulles un borrissol amb un suc urticant; quan la pell frega aquests pelets, el l�quid urticant s'allibera provocant irritaci� i picor intensa. �s quelcom semblant a una picada de medusa, per� en aquest cas el truc no funciona, perqu� a mi m'han picat meduses quan bussejava i, �bviament, en aquell moment no estava respirant.

Aix� doncs, si �s un mecanisme f�sic de fricci� el que allibera el l�quid urticant, perqu� no actua en el moment que es manipula sense respirar? Quina relaci� hi ha entre no respirar i l'efecte de l'element urticant? �s possible que sigui psicol�gic? Perqu� l'element urticant que hi resta sobre la pell tampoc no actua en el moment que reprenem la respiraci�?

Si alg� t� la resposta, ostres! L'estic esperant des de fa un munt de temps!

Pol�mica de g�nere: Consideracions sobre les festes de Sant Joan

medusa — Dis, 23 Des 2006 00:00:25

Ara que el caliu de les festes queda lluny, vull encetar un debat. Sobre les Festes de Sant Joan de Ciutadella hi ha moltes opinions creuades i, pitjor encara, moltes passions que generen tensions i xenof�bia. El protocol, com la constituci�, �s pol�mic per la seva immutabilitat; aquesta caracter�stica �s la que, paradoxalment, li atorga un prestigi a la festa. Hi ha gent partid�ria de fer-hi petits canvis, i d'altres que voldrien veure morts tots aquells que els proposen.

En un poble un s'hi arremolinen 60.000 persones i cents de cavalls a l'hora, crec que la cosa no pot anar millor. �s clar que hi ha problemes i accidents, per� aix� �s inevitable si tenim en compte la gran quantitat de beneits desfermats que hi caben en aquesta xifra per mera estad�stica, sense comptar els borratxos, que son mooooolts. Insisteixo: crec que amb el merder que s'hi organitza, la cosa no �s per a queixar-se gaire, per� �s de necessitat pensar solucions per millorar la flu�desa de la festa.

En primer lloc s'hauria d'arribar a un consens sobre si est� massificat, o aix� ja est� be. Jo crec que n'hi sobra, de gent, per� no s�c en absolut partidari d'aquell t�pic de mal gust que dirigeix un atac en contra de tota la gent que ve a gaudir de la festa. Molta gent que possiblement no han tingut mai l'oportunitat ni l'encert de viatjar una mica, en diuen pestes dels mallorquins i catalans que venen a xalar. Existeix el pobre argument que els �forasters� entrebanquen la festa, per� haig de confessar que de gent que dificulta la festa n'hi ha de tot tipus, i molts son de Ciutadella.

En el pla hi calen mesures per a aclarir l'espai i facilitar el galop dels cavalls, prevenint els accidents, a vegades mortals, que s'hi deriven de la massificaci�, i no tant de la falta d'informaci�. Al meu entendre, aquests son els problemes:

1. Molta gent (poc espai, poca visibilitat) [causa]
2. Accidents [conseq��ncia]

...I aquestes son les possibles solucions:

1. Disciplinar la gent
2. Moderar l'aforo

Humilment, he rumiat dues possibles solucions:
1. Tenir una oferta cultural i/o l�dica alternativa per repartir una mica la gent, i evitar els nuclis massificats. Molta gent no segueix tota la festa, i ben segur li agradaria en un moment donat anar a un bon concert, per esmentar un exemple.
2. Una altra soluci� (la que m�s m'agrada, per cert) seria modificar el protocol en benefici de la festa. La meva proposta �s la de fer un segon caragol en es Born, m�s dirigit a un p�blic jove, a la vegada que es cursen els jocs del pla. Doncs si: dos esdeveniments simultanis, per qu� no? En els jocs hi participen pocs cavalls, i la resta podria participar en aquest nou caragol. La gent ho agrairia i hi haurien menys accidents en es pla.

S�c conscient que per a un sector important de la poblaci� afegir un altre caragol �s blasf�mia, per� alguna cop m'ha tocat veure accidents de ben prop, i veure sang et fa passar la tonteria amb aix� de prioritzar el protocol sobre el risc de les persones. Aquesta �s una festa viva, l�dica, on la gent hi participa i es precisen solucions pr�ctiques, i no tant dictats tradicionals. En un passat ning� sabia que les coses anirien a tant, i �s encertat adaptar la tradici� a les necessitats REALS del moment, sense desvirtuar-la. Afegir un caragol, que la gent xali m�s i estigui m�s ample, crec que �s del tot viable i �s la soluci� que acontentaria a molta gent, excepte els fan�tics protocol�laris, que preferirien despotricar a passar-s'ho be.

No hi ha que ser m�s papista que el papa. La festa no �s un dogma, �s per xalar i conv� cavil�lar una mica si conv� afegir-hi coses o fer petits canvis en benefici de tots. Les persones haurien d'estar per sobre del dictat de les tradicions, �s vergony�s que en es pla passis m�s temps esperant ambul�ncies que cavalls. S'ha de solucionar ja!

Un afegit ben recent a la festa, que haig de confessar que m'encanta, �s l'episodi del julivert. Poc a poc s'ha convertit en una celebraci� m�s, i la gent xala molt esperant que arribi el julivert per llen�ar-lo per tot, tant o m�s que amb el primer toc. Aix� s� que �s una tradici� VIVA, ning� no ho ha escrit ni tabulat, s'ha transm�s l'experi�ncia oralment. No est� legislat, senzillament succeeix! Les festes de Sant Joan haurien d'aprendre el valor de la tradici� com a viv�ncia, el valor d'un esdeveniment com el del julivert, i no tant com una complaen�a a la prescripci� d'un llibre que mai va tenir en previsi� l'experi�ncia actual, que �s collonuda.

Cr�tiques gratu�tes, cr�tics indignats

medusa — Dij, 30 Nov 2006 18:11:13

Aquesta reflexi� em va sorgir escoltant una cr�tica molt dura contra els programes de pornografia sentimental de mitja tarda. Ho criticava la meva �via, que �s TV-addicte. �s leg�tim criticar tot all� que podem ignorar, o que senzillament no ens interessa?

�s pol�mic, per� jo penso aix�: "Si no us agrada un programa, senzillament no el mireu, teniu llibertat d'elecci�". Em fa gr�cia la gent que s'indigna al veure programes que no els hi agraden gens i els suporta estoicament com si li fossin imposats. �s m�s: �s leg�tim criticar l'oferta televisiva, o b� haur�em de criticar el p�blic que ocasion� la demanda?

Segons unes estad�stiques de les quals no en recordo la font, la meitat de gent que veia Gran Hermano pensava que era una porqueria de programa. Tot i aix�, morbosos, els espectadors s'ho engolien i despr�s ho criticaven, indignats. Una actitud for�a curiosa. Potser es sentien culpables de que els hi agrad�s aquella porqueria i s'obligaven a criticar-ho en algun moment, com justificant d�alguna forma que ells all� no ho veien per gust. Llavors, per qu� ho veien?

Jo no tinc televisi�, m'avorreix profundament i prefereixo els llibres, la m�sica i les aficions. Quan ocasionalment veig alguns fragments de programaci� de migdia, em poso malalt, i per aix� no m'ho miro. Tampoc no poso a parir a qui ho faci.

I com en la televisi�, aix� passa en moltes m�s situacions. Per exemple, la gent que s'oposa als matrimonis homosexuals, segons els comentaris que he sentit, sembla que els hagin de casar a la for�a amb un mascle i s'oposen a que els altres tinguin la possibilitat de fer-ho a voluntat, criticant-ho. I qui �s ell per oposar-se a tot all� que ignora, pot ignorar, o que no li afecta? Tampoc l'involucra a menys que el casin per for�osament amb un senyor, o b� sigui un intransigent militant.

* * *

* *

Coneixeu aquest acudit del convent de monges?

[Monja] - Mare superiora! Davant de la meva cel�la els ve�ns es disposen galantment, i despr�s s�arremolinen fent l�amor brutalment al balc� de forma p�blica i expl�cita! Follen molt! �s escandal�s!

[Mare superiora] - No pot ser! Des d�aqu� no es veu res!

[Monja] -Bono! Es clar... des d�aqu� no ho voreu no, heu de pujar dalt de l'armari i penjar-vos un poc a l�esquerre! Pugeu i ho veureu com follen com animals!

Entrevista amb el Dr. Love sobre l'amor rom�ntic

medusa — Dil, 20 Nov 2006 02:11:33

Expliqui'ns quina �s la seva visi� sobre la seducci�, Dr. Love.

- N'est� segur que vol saber-ho? Com en la pol�tica, ha de saber que en el m�n de la seducci� �s perill�s escoltar, doncs es corre el risc de deixar-se conv�ncer. Una persona que es deixa conv�ncer per arguments �s del tot vulgar, i espero que no sigui el seu cas. Li ha agradat el sofisma?

Molt. Per� li agrairia que em respongui a la pregunta. Qu� �s la seducci� per vost�?

- A voltes penso que la seducci� hauria d'estar catalogada com una art marcial... (pausa) La clau d'una conversaci� seductora �s sempre la fr�vola fascinaci�, el subtil intercanvi d'actituds prepotents i submises, que es disposen com una simfonia. La declaraci� d'amor �s per definici� la major de les derrotes, el KO t�cnic.

Llavors, no �s adient declarar-se rom�nticament?

- (Romp a riure) No! Aquesta pregunta est� mal formulada! No existeixen les declaracions rom�ntiques!

No existeix el concepte de declaraci� rom�ntica?

- En absolut! �s una maj�scula contradicci�. Estar enamorat �s extraordin�riament rom�ntic, per� declarar-se n'�s l'ant�tesi. En el moment que un es declara espera una resposta favorable i, oh!, a voltes �s aix�. Llavors es perd tot inter�s, doncs s'ha formalitzat un pacte i el neguit, que �s l'ess�ncia mateixa del romanticisme, desapareix tr�gicament.

La declaraci� �s un pacte, doncs?

- Miri, en el moment que es gestiona racionalment un impuls amor�s de naturalesa irracional, es desvirtua per necessitat. Aix� �s la declaraci� d'amor o, pitjor encara, el matrimoni. Existeix quelcom menys rom�ntic que un casament? Sempre ser� m�s rom�ntica una infidelitat.

Dignifica vost� les infidelitats?

- �s clar! Sempre i quan no me n'assabenti quan me les practiquen a mi! (riu) El romanticisme �s, per definici�, neguit�s i estimulant. Amb freq��ncia les parelles avorrides es barallen i es reconcilien per no recaure en la rutina d'una relaci� lineal. En aquell moment de neguit i tensi�, recuperen l'esperit rom�ntic que suposa lluitar irracionalment per all� impossible.

- M'aventurar� a afirmar que ara hi ha mes divorcis perqu� la gent �s molt m�s rom�ntica. Abans, molts matrimonis indivisibles gaireb� morien d'avorriment i resignaci�, doncs havien pactat formalment suportar-se de per vida, ja sigui a favor o en contra dels seus sentiments reals.

Segons vost� no existeixen matrimonis feli�os?

- No, jo no he dit tant. Clar que existeixen matrimonis feli�os, per� mai �s viable construir teories a partir d'excepcions.

En resum: Qu� �s l'amor rom�ntic?

- Perseguir irracionalment all� impossible. El romanticisme �s sempre un desassossec, un patiment que dignifica tots els esfor�os quan s'aconsegueix el que es busca, si escau. Certament, la intranquil�litat �s el motor de l'inter�s i l'amor.

...I qu� no �s amor rom�ntic?

- La recerca d'estabilitat emocional, d'un tr�mit que transmeti seguretat personal en una relaci�: un comprom�s, una declaraci�, un casament... Tot all� que actu� com un element fixador, moderador o assegurador d'un impuls irracional. Aquest impuls �s sempre l'atracci� o, en el millor dels casos, l'enamorament patol�gic.

- Quan ens agrada un ocell que vola, l'engabiem per a gaudir-ne quan ens plau, sense possibilitat que pugui fugir. L'assegurem. Llavors, quan el tenim en possessi�, deixa de volar i finalment mor de tristor.

Per finalitzar: �s de gilipolles, doncs, l'amor rom�ntic?

- Potser si. En l'amor tots ho som una mica, de gilipolles (pausa prolongada). Ara b�, ha de saber vost� que els gilipolles son la sal de la vida, si no pregunti-ho als programadors de televisi�.

Just�cia divina

medusa — Dis, 11 Nov 2006 23:21:47

Vaig malmetre la inf�ncia conven�ut que fer bonda era una bona inversi�, doncs m'inculcaren que les persones moralment correctes eren beneficiaries de certs privilegis. Potser a l'antiga Gr�cia, on els d�us es fotien llenya, s'hi podia entendre que els d�us es promocionessin per competir entre ells, per� que en una dictadura monoteista es practiqui la promesa electoral... fa ganes de riure.

Els capellans em van donar a entendre que l'administraci� divina demandava bona gent, aquells assalariats de la fe que justificaven les despeses de favors. Llavors, els capdavanters d'aquesta plataforma moral eren santificats, i rebien una visa que els permetia tenir un cr�dit il�limitat de gr�cies per a impressionar les seves amistats. Els alts c�rrecs tenien llic�ncies per a gastar-se els diners en disfresses i parlar amb amics imaginaris, i el seu desp�tic altruisme seria recompensat despr�s de morts. Es pot dir que l'oportunisme immobiliari al cel, aix� com la recalificaci� de parcel�les de n�vols, est� justificada pels cr�dits de bonda que s'hagin acumulat en vida, com els punts del m�bil.

�s obvi que s'ha de recompensar a qui �s moralment correcte, doncs sense compensaci� la noblesa no �s prou atractiva. El problema potser sigui l'esc�s pressupost, les influ�ncies i el pesat procediment de s�plica. Per� tot aquest pla de compensaci� divina s'enfons� en el moment que Nietzche, aquell senyor que va professionalitzar la migranya, va escriure aquesta fotesa: "Qui riu al principi, riu tamb� al final".

Existeix, doncs, la just�cia divina? Existeix un projecte democr�tic que damnifiqui als perjudicats i multi als acaparadors, des de l'administraci� d'aquest organisme supralunar? Jo penso que no, perqu� hi ha gent que sempre li va tot b�, i gent que li va tot malament, sense causa ni remei. Hi ha gent que diu que a Gal�cia hi hauran de caure molts milions de la loteria de Nadal, perqu� les han passat putes aquest any. M'al�lucina aquest raonament.

Hi ha qui neixen intel�ligents o beneits, bells o lletjos, i no sembla que res s'atengui a cap pla democr�tic, si no m�s aviat el contrari. La sort s'escampa de forma piramidal, no equitativa. Mireu aquestes combinacions:

Bell + intel�ligent = Ho t� tot :: beneficiari de la sort.
Lleig + intel�ligent = Est� compensat :: beneficiari de compensaci� circumstancial.
Bell + beneit = Est� compensat :: beneficiari de compensaci� circumstancial.
Lleig + beneit = No t� res :: es caga en d�u, perqu� no existeix la just�cia divina.

Tot i que aix� �s una caricatura, estic segur que hom hi reconeix persones properes en cada combinaci�, unes que s'ho mereixen, i altres que no. No resulta molt democr�tic, oi? Gr�cies a d�u, que no ho �s!