Crítiques

Escrit per Carles Gomila | 31 Des, 2007
Molts pintors normalment estan sotmesos a certes pressions indirectes degut a la multiplicitat d’interpretacions i gustos entre el seu públic, i també entre els seus col·legues. Tothom n'és un expert a l'hora de fer crítica, i potser no entenen que allò més important és si t'agrada o no.
 (Segueix)

Homenatge a un gat

Escrit per Carles Gomila | 1 Set, 2007
El part no va ser fàcil i a aquest gatet li va costar sortir. No sé molt bé com ho vaig aconseguir, però amb molta cura el vaig estirar cap a fora i va ser així com, quan jo tenia deu anys, va anar a parar a les meves mans un gatet acabat de néixer, tan embolicat que semblava un botifarró.
 (Segueix)

Sis orientacions

Escrit per Carles Gomila | 13 Ago, 2007
Des de fa anys he anat acumulant petites anotacions de com millorar la capacitat creativa, fa poc en vaig fer una tria i ho vaig arranjar en sis punts, senzills però eficaços. Tot i que està dirigit a pintors, també son útils per a escriptors, poetes i músics. Aquí els teniu:
 (Segueix)

La sort, la ignorància i la idea d'exotisme

Escrit per Medusa | 5 Feb, 2007
Què és la sort? A la pel·lícula La fille sur le pont, sens dubte la meva favorita, se'n parla artísticament. Potser que només se'n pugui parlar així, de la sort, doncs l'estadística en aquest discurs resultaria un xic grollera. Començaré dient que la sort no és democràtica, per definició. (Segueix)

Parlem d'art: "Errors, autenticitat i fidelitat"

Escrit per Medusa | 9 Mar, 2006
Quan els neoclàssics francesos van reprendre tot allò que suposaven era l'estètica grecoromana, es van equivocar d'un bon tros. Grans artistes, com ara el genial escultor Antoni Cànova, defensaven la puresa del marbre blanc de l'estatuària clàssica com a símbol de la virtut dels déus que representaven. Quan, no molt després, es va descobrir que totes aquelles escultures havien estat policromades amb les tintures més agosarades, crec que els hi devia caure la cara de vergonya. (Segueix)

Sobre màscares i aparences - Un homenatge a les disfresses

Escrit per Medusa | 24 Feb, 2006
Les màscares simbolitzen una falsa aparença que té com a finalitat substituir, de forma fraudulenta, tot allò veritable i autèntic que encobreixen. Les aparences es dolen d'una molt mala premsa, i tradicionalment s'han jutjat com immorals. Jo voldria aquí endreçar una poc aquesta mala reputació que tenen les màscares i les imatges superficials, amb el meu punt de vista. Endavant, doncs. (Segueix)