Al segle XVIII molts pintors buscaven representar la figura humana amb
més refinament, l'habilitat amb els pinzells i les tècniques
tradicionals no eren suficients per a assolir el poliment que es
recercava, sobretot en les delicades qualitats de la pell. Executaven obres amb un mètode que no
pareixia haver-hi intervingut un pinzell, com en una aerografia moderna. (Segueix)
L'armari d'alquimista
Escrit per Carles Gomila | 21 Oct, 2007
Roda el comentari que em fabrico les pintures i que sóc un
entusiasta de les tècniques antigues, un enamorat dels materials
pictòrics. És cert. Alguns de vosaltres m'heu escrit per a demanar que
us expliqui com pinto, m'he adonat que és un tema que genera força
curiositat i, lluny de guardar-ho en secret, ho aniré publicant poc a
poc en aquest bloc. Us explicaré quines tècniques practico i avui us
ensenyaré l'armari de materials pictòrics, la meva eina de treball. (Segueix)
Per què pareix tan real?
Escrit per Carles Gomila | 24 Set, 2007
Existeixen vàries teories del perquè algunes pintures, tot i estar
executades sense precisió, el resultat pareix real en quan l'espectador
resol d'apreciar l'obra des d’una distancia major. Jo aquí hi afegiré
la meva visió sobre aquest tema. (Segueix)
La censura de la nuesa
Escrit per Carles Gomila | 5 Set, 2007
Tot i que la funció de la roba, en principi, és la de protegir i
ocultar el cos, també serveix per a marcar-lo i donar-li èmfasi. En
l'art, la roba és l'accent que empeny la carn cap a una expressió i
moviment d'ordre major. (Segueix)
Somnis
Escrit per Medusa | 13 Ago, 2006Quan la meva amiga E... m'explicà que va tenir un somni subtitulat en portuguès, i un altre amb cunyes publicitàries, no podia parar de riure. Us podeu imaginar un anunci de sabó retallant un somni eròtic? Jo no! Mai! Però així va ser, i és una anècdota que convida a la reflexió; endavant, doncs.
(Segueix)La bellesa dels rostres i l'ús del maquillatge
Escrit per Medusa | 9 Abr, 2006
Heu rumiat algun cop en què consisteix la bellesa d'un rostre? Tot i
que el gust sempre està coaccionat per les modes hi han rostres que
ningú pot negar que son bells, senzillament captivadors, hipnòtics, i a
l'inrevés. Aquesta qüestió no és nova en absolut, doncs ja l'han abordat punyats
d'erudits avorrits, amuntegant tot un corpus de teories d'allò més
estrafolari que s'han registrat al llarg de la història de les idees
estètiques. No és la meva intenció fer una aproximació històrica del
que s'ha dit, si no reflexionar sobre l'experiència personal. (Segueix)

