Fragments d'insomni és un bloc que va emergir al meu llit. Com un vampir, treballo de nit i m'acosto quan surt el sol, però quan no podia treballar ni dormir, escrivia foteses que em feien gràcia i n'he publicat algunes en aquest espai. D'altres, m'alegro de no haver-les publicat mai. M'agradava escriure les coses que em brollaven pel cap, fos el que fos, i així passava l'estona fins que m'emboirava la son. (Segueix)

 (Segueix)

 (Segueix)

Li haig de confessar que pareixo un mandril el zel jugant amb un teclat abans que una persona interessant. No aconsegueixo lligar teràpia, amor i sexe. Son qualitativament heterogenis, és una salsa impossible, amic meu. (Segueix)

Ives Castagnino, el músic de Palerm, va dir que si el propòsit de les noies és el de fer sofrir als homes, disposen de dues formes per aconseguir-ho:

A) No vivint un romanç amb ells.
B) Vivint-lo. (Segueix)

Tinc des de fa molt temps una gran incògnita, i per ara ningú m'ha convençut amb cap explicació prou encertada. A veure si teniu cap teoria, estimats lectors, d'aquest fenomen de les ortigues i que ningú, per ara, m'ha sabut resoldre. (Segueix)

 (Segueix)

 (Segueix)

Expliqui'ns quina és la seva visió sobre la seducció, Dr. Love.

- N'està segur que vol saber-ho? Com en la política, ha de saber que en el món de la seducció és perillós escoltar, doncs es corre el risc de deixar-se convèncer. Una persona que es deixa convèncer per arguments és del tot vulgar, i espero que no sigui el seu cas. Li ha agradat el sofisma?

 (Segueix)

 (Segueix)

 (Segueix)

Els fantasmes: aquelles bestioles quasi transparents que es prenen tantes llibertats i molèsties sols per espantar-nos. Examinem-los, per favor. Segons tinc entès, els morts son els responsables de tot un catàleg de coses rares i mal documentades. Qui no ha sentit parlar de les gràcies que gasta la gent en tan bon punt comença a podrir-se? Hom coneix aquella característica agudesa post-mortem, tan indicada per espantar noietes en cases antigues. Segur que és la seva afició favorita. Vaja! Es veu que quan et mors, comença una moguda de l'hòstia! (Segueix)

La tèbia mescladissa es feia sentir, imposant-se, pessigollejant goles i nàpies arreu de Vilapessic. El vent sanglotava d'angoixa per haver de carregar amb aquella fetor, tan plúmbia que es podia escorxar amb un ganivet, i finalment la va deixar romandre a terra, esgotat. (Segueix)

Ahir vaig quedar amb una noia, una gran amiga que pensa que la puntualitat és una pèrdua de temps i s'endarrereix per principi. Tenim un pacte: ens suportem. Ella és una d'aquelles persones que, malgrat la seva edat, segueix sempre jove; jo conec el seu secret: sovinteja sistemàticament les errades que van protagonitzar la seva adolescència. Mai no deplora els seus errors i moriria de qualsevol cosa abans que d'un atac de sentit comú. L'adoro, però com un he dit abans, ens suportem: ens coneixem massa bé. (Segueix)

Vet aquí que em trobo al purgatori, assegut en un humil banquet, on se suposa que hi haig de reflexionar sobre la meva vida per tal que l'administració divina es digni a atorgar-me el privilegi d'una petita parcel.la d'inestables núvols. Punyetes! I tot per seguir-li la corrent a aquella moreneta, baixeta però de cuixa forta, de la que en desconeixia l'existència d'un marit, porter de discoteca, sense cervell ni cabell i amb el nas característicament tort, capaç de transfigurar de forma fenomenal i instantània qualsevol objecte de l'Ikea en letal. (Segueix)

Avui he visitat un saló de ball oriental, i m'hi he trobat una cosa ben curiosa. En un raconet hi restava una escultura de Buda meditant, acotxat sobre un tapet d'elefants brodats i mirallets incrustats. Lluïa flors lluminoses de plàstic per sobre la panxota, una bombeta coberta amb cel.lofana vermella al darrere, que li recreava l'aura, un grapat d'espelmes envoltant-lo i un platet de fusta amb ofrenes, a saber: una estrella de mar seca i tenyida de fúcsia, un cargolet de mar, algunes pedretes rodones de riu i flors seques sobre un llit d'arena amb purpurina. Collonut. Allò era d'un mal gust exquisit, i no he pogut reprimir un cruel somriure. (Segueix)

Illencs.com us ofereix, en rigorosa exclusiva, una nova proposta per la millora del port de Ciutadella, explicada pel seu artífex, l'enginyer i glossador en Quel s'espantu: (Segueix)

La identitat de les illes Balears es pot justificar des de molts plànols, ben segur, on l'històric, el lingüístic i sobretot el polític gaudeixen d'una fortuna i un pes determinants a l'hora de jutjar els límits culturals i sopesar les diferències entre illes. (Segueix)

Us haig de confessar que vaig néixer quan encara era molt jove, crec que no tenia ni un any quan em vaig decidir, per alguna estranya raó, a venir al món. Suposo que no em tocava més remei que néixer a Menorca i així ho vaig assumir des del principi fins ara; sé que resultaria molt més exòtic si hagués nascut als tròpics, però sóc molt blanc de pell i crec que no ho aguantaria prou bé. Possiblement vaig retopar amb aquesta illeta per qüestions purament accessòries, o bé perquè el meu accent era el més adient per aquest lloc. (Segueix)

L'acte comença en un maldestre bar profà on s'hi practica l'intercanvi d'egoismes, el gust per la música barroera i les taules olioses; un vertader camp de batalla que s'articula crípticament. Els nois cervesa i elles Coca-cola, no es parlen, sols es miren i murmuren barbaritats els uns dels altres imaginant escenes eròtiques impossibles al lavabo. Maromo s'encoratja i s'acosta a Xurri.

 (Segueix)

Les imatges sintètiques, junt amb la manipulació dels estímuls sensitius (realitat virtual avançada), haurà de revolucionar moltes coses en un futur no tant llunyà.
Hi ha qui pensa que el sexe del futur, amb aquests avenços, degenerarà en situacions grotesques. Les persones amb una educació tradicional ho jutjaran d'immoral amb tota probabilitat, i hauran de passar algunes generacions fins que el debat sigui vençut per l'evidència d'un ús generalitzat. Jo penso que pot ser genial. (Segueix)

De totes les coses admirables que ornen aquest planeta, una de les més impressionants és la bellesa femenina. Hom és coneixedor dels prodigis i passions que pot desfermar, i els historiadors en son molt conscients de la seva influència en els esdeveniments que han teixit la trama de la humanitat. La bellesa femenina s'imposa per ella mateixa i sense necessitat de cap discurs. (Segueix)

En aquestes dates els mitjans de comunicació s'hi esforcen molt en compondre anuaris, ben engreixats d'imatges que competeixen en dramatisme i frivolitat. T'expliquen, entre d'altres esdeveniments, quins personatges rellevants neixen, i quins moren precisament per no ser-ho. I tanmateix, les noticies no han estat mai concebudes per a informar, si no per a commoure a l'espectador i aconseguir resultats en un audímetre o un tiratge editorial. Amb tot això no vull dir que renegui dels anuaris -de fet son força distrets- però seria de mal gust no criticar-ho una mica. (Segueix)

Si jo fos un insecte, mai no incomodaria a un home. Aquest, en relació a un mosquit, haurà de mesurar un kilòmetre i mig, i malgrat la incommensurable grandària, no maneja gens malament els braços. No, gens malament; de fet hi té una traça espontània que em podria fer rebentar amb un sol cop de palmell. Plàs! Una manota en acció de centenars de tones, encegada en esclafar-me. Suposo que el mosquit no gaudeix de l'avantatge de la intel•ligència, i l'expressió popular “cervell de mosquit”, en referència al seu dèficit, és del tot encertada. (Segueix)

El que tots i totes estàveu esperant... La polèmica de gènere està servida: avui Medvsa us entrega el primer article sobre noies i relacions humanes.
L'home, aquella personeta que tantes rialles i pors inspira a les noies, inverteix tota una vida en intentar desxifrar-les. Els més sensats i intel.ligents es resignen a reconèixer que no existeix tal professió, tot i que hi ha hipòtesis fonamentades precisament en la contradicció com a tret més representatiu del gènere femení. En cas que no fos així, novament estarien portant la contrària al que s'ha dit, i ens adjudicarien la raó per defecte (un truc rater del vell Aristòtil per a tenir sempre la raó). (Segueix)

Apreciat client, DÉU li agraeix la seva creença i vassallatge. Per a poder servir millor les seves necessitats, ELL li demana que prengui uns minuts per a contestar al següent qüestionari i ajudar a millorar l'experiència divina.

Si us plau, tingui en compte que les respostes es gestionaràn confidencialment i que vostè no tindrà que revelar el seu nom ni direcció, tret que precisi d'una resposta directe als seus comentaris i/o reclamacions, o bé estigui interessat en una fulminació.

 (Segueix)

En Joanet Pagellfrit era un al.lot que mantenia la teoria que les senyores majors eren, en realitat, un virus, i defensava la hipòtesi que existia una gran conspiració a nivell global de senyores que creen polèmica en les cues dels mercats, acabdillades secretament per Ramon García.

 (Segueix)

Encara avui, en la societat moderna, existeixen poderoses armes pels enamorats i que els proveeix d'una sòlida informació privilegiada: les margarites! Aquestes tenen -com tothom ja sap- la particularitat de resoldre qüestions amoroses, d'una forma semblant a un oracle de codi binari. Cada pètal és un dictamen en veu alta, feixuc com un judici. Tot o res; és ben fotut l'assumpte... Un enamorament metòdic diria jo!
És impossible negar que entre els enamorats i la morfologia de les floretes existeix un nexe incommovible. Vet aquí quatre de les teories modernes més destacades: (Segueix)

Medusa, aquella noieta que feia dels cabells el seu millor encant. Se’ls recollia amb parsimònia davant dels nois, amb un erotisme tan subtil que s’hi quedaven hipnotitzats sense remei. Lentament se’ls arreplegava en un exòtic pentinat, i trenava els quatre flocs que li queien sobre el coll nu amb una maldat certament irresistible. (Segueix)

Introducció de Mr. Julius Anodine, amic íntim i descobridor de les notes inconcusses

Podem afirmar que l’univers consisteix en una substància batejada com a àtom, o bé mònade. Demòcrit li deia àtom; en canvi, Leibnitz l’anomenà mònade. Per fortuna, ambdós homes no es van conèixer mai, doncs del contrari s’hagués derivat una discussió prou avorrida. Shopenahuer, una tant més místic, li en deia voluntat, tot i que el seu metge insistí que era depressió. En els seus últims anys es va amargar un poc la vida per això, i més encara per la creixent sospita que ell no era Napoleó. Més tard es va demostrar que el que ell anomenava Déu, resultà ser el típic cop de vent. (Segueix)

...Un replec de reflexions i cròniques d'aquest llombrígol. Cavil·lacions sobre homes, dones, relacions humanes i qualque relat perdut. Una lectura obligada per a escèptics irreverents.