Fes sentir i no pensar: seducció per a pintors
Escrit per Carles Gomila | 27 Feb, 2008- Confidència en el plànol semiòtic [pintor/emissor – obra/canal – espectador/receptor] Estar al mateix nivell que l'espectador, que ho pugui entendre. Si no, el treball es perd en un núvol d'entelèquia i no s'arriba a lligar una comunicació.
- Ser desagradable es confon amb massa freqüència amb tenir caràcter, però no és el mateix. Es pot ser geniüt sense recaure en la vulgaritat de resultar desagradable. Personalment, adoro una actitud amable, diàfana i elegant en la pintura, com si fos un tracte personal educat en la categoria plàstica.
- Abordar l'emoció (idea de lo sublim).
- S'estimula la imaginació de l'espectador: insinuar el que es vol transmetre, i no tant explicar-ho grollerament. S'evita vulgaritzar, oferint una conversa abans que un monòleg, erotisme abans que pornografia.
- Aconseguir que l'espectador s'identifiqui amb l'obra i que hi trobi en ella el millor de ell mateix. Aquesta sintonia d'engranatges és gairebé màgica...
- LA FORMA SEMPRE TRIOMFA SOBRE EL CONTINGUT (hi ha qui m'ho sabrà discutir, però aquesta és la meva versió dels fets)
- Les persones només son éssers humans. Artista, no siguis pesat ni pompós, calla i pinta, joder. Fes el que saps fer sense haver de justificar-ho, la necessitat d'explicar el teu art és un símptoma de frustració en la comunicació plàstica. Pinta-ho!
- La comunicació és un procés dinàmic i bidireccional: també s'ha de saber escoltar (empatia, atenció, paciència i humilitat). Sigues sociable i atén al feedback per a aprendre i millorar com a pintor i com a persona. Interactuar amb el públic és sà i revelador.
Artista, busques una història d'amor entre la teva obra i el públic? Sedueix-lo, doncs!
L'elecció d'una obra és l'efecte final d'un joc de seducció: no s'ha de convèncer a ningú del que és atractiu, doncs l'atracció és una idea d'ordre qualitatiu que atén a raons implícites, mai explícites. Allò atractiu sempre cau pel seu propi pes i s'imposa sense necessitat de cap discurs accessori.
Els arguments no hi tenen cabuda en la seducció, doncs aquesta és producte d'un rapte emocional. El mode lògic refreda l'atractiu i el desig. En tot cas, la literatura artística enraonadora pot actuar com a amplificador del fenomen artístic en tant que valor social, com ho fa la crítica.
Insisteixo: tinc la convicció que s’ha de captivar al públic per la via seductora, no intel·lectual. Mai s'ha de convèncer utilitzant arguments ni victimisme, si no FETS, PASSIÓ, CONVICCIÓ i DEDICACIÓ, sent únic i entenedor. Joia, serenor, frescor i espontaneïtat son valors que connecten amb el públic, tant en el plànol artístic com personal.
Tot artista, en el fons, desitja connectar amb la gent i transmetre-li la seva lectura de l'univers. Si algú no fa art per a comunicar-se (teràpia, avorriment, etc.), no trobarà cap interès en aquest article, i encara menys en el mercat artístic. Un artista divorciat del públic és un artista frustrat. El públic desitja sentir-se identificat amb l'artista i la seva obra, i si aquest és un cafre i la seva obra un malson és difícil que sorgeixi una història d'amor!
L’obra atractiva crida, sordament: “M’agrades! Sóc com tu!”
La comunicació persuasiva
És irrevocable, com més eficaçment es sap comunicar l'artista amb el seu públic, més capaç és com a artista. El secret: la comunicació persuasiva, o la virtut d'aconseguir que l'espectador imagini i senti el que es suggereix, però alhora es defuig d'explicitar clarament. Com s'aconsegueix? Ah! doncs és tot un art! Aquestes son algunes claus per a la comunicació persuasiva, o indirecta:
Les tres regles d'or de la comunicació per a artistes
Publicat al diari Menorca el diumenge 24 de febrer del 2008 [pots descarregar l'arxiu en PDF clicant AQUÍ]
