L'armari d'alquimista
Escrit per Carles Gomila | 21 Oct, 2007- Roda el comentari que em fabrico les pintures i que sóc un
entusiasta de les tècniques antigues, un enamorat dels materials
pictòrics. És cert. Alguns de vosaltres m'heu escrit per a demanar que
us expliqui com pinto, m'he adonat que és un tema que genera força
curiositat i, lluny de guardar-ho en secret, ho aniré publicant poc a
poc en aquest bloc. Us explicaré quines tècniques practico i avui us
ensenyaré l'armari de materials pictòrics, la meva eina de treball.
Des de que vaig començar a pintar sempre m'ha captivat la pintura antiga, i em vaig proposar reconstruir les tècniques d'antany per a comprendre d'arrel com pintaven els antics mestres. Aquest és un assumpte que em fascina, i vaig aprendre a pintar estudiant tècniques en desús que reconstruïa a partir de receptes rescatades de tractats de pintura ben documentats. Com sospitareu, vaig ser un alumne atípic a Belles Arts.
Pot semblar una bogeria, però a mi m'agrada fabricar-me cada color en
funció de la seva aplicació específica, així la tècnica s'adequa a les
necessitats de l'obra, i no a l'inrevés. És per això que, lluny de
representar una limitació, la tècnica és un trampolí per a la projecció
de la creativitat. Afegiré com a anècdota que totes les persones que
m'han volgut refutar aquest argument, no sabien pintar, professors de
belles arts inclosos.
Últimament, tot i que també incorporo materials actuals, estic pintant
a l'oli amb un arranjament personal de les tècniques flamenques i
venecianes del segle XVII, incorporant alguns elements propis dels
principis del segle XIX. Aclaro:
Als països baixos, al S. XVII, començaven a pintar amb colors diàfans i
finalitzaven amb els obscurs. Les llums s'aconseguien superposant capes
transparents, il·luminant amb rentats de color un substrat clar.
Treballaven ràpidament, prioritzant una execució còmoda i versàtil,
despreocupant-se una mica pels efectes del temps i sovint no respectant
la regla d'or del "gras sobre magre" (l'abús del famós meglip, un
mèdium per pintar untuós, va malmetre gran part de la producció
artística de l’època).
En canvi, a Itàlia concebien les llums com un tou de pintura blanca i
cobrent superposada a un substrat fosc, i respectaven rigorosament les
regles d’or de la pintura a l'oli. Començaven pels foscos
(transparents, lleugers i magres) i acabaven pels clars (feixucs,
pastosos i grassos), construint una pintura sòlida que ha envellit
força bé, doncs prioritzaven la conservació per sobre de la facilitat
d'execució.
Amb tot i això, el geni de Rubens va saber fusionar ambdues tècniques,
i la seva obra es va enriquir en un devessall de matisos. Aquesta
excel·lent visió pràctica de les dues grans tècniques del S. XVII
m'atrau especialment, i la meva tècnica n'és una revisió juntament amb
algunes aportacions de finals del S. XVIII, que ara us explicaré
breument.
Rubens deia que posar blanc a les ombres era enverinar la pintura. No
li mancava raó, doncs homogeneïtzar l'ús del blanc trencava l'encant
del clarobscur, concebut com un joc de llums i ombres que contraposava
les qualitats transparents dels foscos i les qualitats opaques de les
llums, trampejant un efecte volumètric força convincent (amb això
Rembrandt va ser, en la meva opinió, el més gran de tots).
Però alguns pintors posteriors, com ara Ingres, van demostrar que es
poden pintar quadres excel·lents mesclant blanc a les ombres. Ningú
negarà que la cèlebre banyista (La bañista de Valpiçon, 1808, oli sobre tela, 146 x 97´5 cm, Museu del Louvre, París.), tot i tenir les ombres enfarinades i
una manca de volum en el modelat, és una joia. En aquell moment es
començava a obviar el clarobscur i naixia el gust per les ombres planes
i lluminoses, l'impacte del color i l'arabesc en dibuix de contorn.
Un cop explicat això, podeu entendre quin és l'efecte i sentit de la
tècnica que faig servir actualment: una revisió de les tècniques de
Rubens i Ingres, aprofitant la versatilitat de les emulsions acríliques
per a començar les obres amb més velocitat i guanyar temps en la
primera execució. Ara mateix estic força satisfet dels resultats,
aquesta tècnica em permet fer quadres més lluminosos i menys feixucs,
evitant el risc d'embrutar el color amb mescles directes. La mescla es
fa òpticament, per superposició (en una altra ocasió us puc explicar
això amb més deteniment, és força interessant).
També m'heu demanat quins son son els meus materials favorits. Aquí
teniu una llista d'insubstituïbles, que combino en diferents
proporcions per a aconseguir mèdiums per a pintar:
Oli de llinosa
Oli d’adormideres
Trementina veneciana autèntica (bàlsam d’alerce)
Oli de llinosa espessit al sol
Oli de llinosa cuit amb sals de plom (oli negre, recepta del S. XVIII)
Mèdium Maroger (vernís màstic i oli negre)
Resina alquídica
Copolímer acrílic
Els meus pigments favorits:
Blanc de plom i de titani
Terres de Xipre, autèntiques (clara, vermellosa i fosca). Maravelloses, aquestes terres!!
Negre de carbó i de manganès
Caput Mortuum, autèntic
Cadmis (taronja-vermell-burdeos)
Terra vermella italiana, rentada
Terra verda veronesa, autèntica
Blau i verd de cobalt
Terra de siena rentada
Bentonita sòdica, pols de vidre i sulfat de bari (com a càrregues inerts)
Ha arribat el moment de satisfer la petició dels lectors i
presentar-vos el meu armari d’alquimista, capaç de reconstruir gairebé
qualsevol tècnica pictòrica des del segle XIV al XIX:



*
Aquest és un inventari del que s'hi pot trobar:
Olis:
Oli de llinosa cru (Belga)
Oli de llinosa cuit (oli polimeritzat, stand-oil)
Oli de llinosa, espessit al sol (elaboració pròpia)
Oli de llinosa, cuit amb sals de plom (oli negre, recepta del S. XVIII)
Oli d'adormidera
Oli d'amapola
Oli de clau
Oli de nous
Oli de ricí
Oli de pinyons
Oli de Tung
Essències, dissolvents i reactius:
Bòrax
Alumbre de roca
Essència de trementina (pura, qualitat BP)
Alcohol
Amoníac pur (100%)
Acetona pura (100%)
Tanino (a l'aigua i a l'alcohol)
Caparrosa verda (sulfat de ferro)
Àcid fènic
Àcid clorhídric
Àcid nítric
Toluè
Vernissos i resines:
Goma-laca (varietats Rubí, àngelus, descerada i decolorada)
Vernís de màstic (solució de resina d'almàciga)
Vernís de copal (a l'alcohol i a l'oli)
Resina dammar
Resina copal (Congo)
Colofònia
Bàlsam del Canadà
Bàlsam de Copaiba
Trementina d'Estrasburg
Trementina veneciana de pi (miera)
Trementina veneciana autèntica ( d'Alerce)
Coles animals:
Cola de conill (molturada i a plaques)
Cola de peix (molturada i a plaques)
Midó d'arròs
Caseïna (en escates i en pols)
Gomes:
Goma aràbiga
Goma de cirerer
Goma d'ametller
Goma d'albercoquer
Goma de prunera
Goma de tragacant (també anomenada cola adragant)
Goma copal Manila (a l'alcohol)
Goma d'alcanfor autèntica
Ceres animals i minerals:
Cera d'abelles (groga i decolorada)
Parafina blanca
Cera de carnauba (varietats crua i decolorada)
Esperma de balena
Altres:
Llet de figuera
Extracte de fel de bou
Melassa de canya de sucre
Betum de judea
Asfalt en pols
Tintes de calamar i sípia autèntiques
Pa d'or autèntic i fals
Pigments:
Blanc de plom, autèntic (blanc de plata, albayalde)
Blanc de titani (rutilo)
Blanc de zenc
Groc clar de cadmi
Groc de bencidina
Groc de Nàpols (varietats clara i ataronjada - titaniat de níquel)
Groc d'òxid de ferro (varietats clara i ataronjada)
Verd de crom (tres tipus: encès, clar i apagat)
Verd de cobalt
Terra verda (varietats alemanya i veronesa)
Verd viridian autèntic (hidròxid de crom)
Verd de ftalocrom
Malaquita natural, autèntica
Verd de ftalocianina
Turquesa de cobalt
Turquesa de ftalocianina
Blau de ftalocianina
Blau ceruli (estaniat de cobalt)
Blau de cobalt (clar, normal i violaci)
Blau d'ultramar (varietats normal i violàcia)
Blau índigo natural, autèntic
Blau índigo, sintètic orgànic
Blau índigo, antraquinona
Blau de Prússia, autèntic
Blau de manganès, autèntic
Violeta caput mortuum, autèntic (varietats clara, mitjana, violàcia i fosca d'hematites)
Violeta d'ultramar
Violeta de carbazol
Violeta de manganès (varietats clara i fosca)
Vermell Burdeos, sintètic orgànic
Vermell Burdeos de cadmi
Vermell de ferro (varietats ataronjada i intensa)
Sinopia, autèntica
Terra vermella rentada italiana
Vermell rubí, beta-oxinaftològic
Vermell de cadmi (varietats rubí, clar, mitjà i violaci)
Taronja de ferro (varietats clara i fosca)
Taronja de cadmi clar
Terra de Siena (varietats clara, mitjana i rentada)
Terra de Verona (varietats normal i rentada)
Terres de Chipre, autèntiques (varietats clara, dos tipus de mitjana, vermellosa i fosca)
Bru de Van Dyck, autèntic
Bru d'òxid de ferro
Terra de Cassel, autèntica
Terra d'ombra natural (varietats clara, rentada i fosca)
Terra d'ombra cremada (varietats vermellosa i fosca)
Negre de fum
Negre d'Ivori, autèntic
Negre de manganès
Negre de ferro
Negre de carbó
Negre de pissarra
Negre de grafit (varietats grisa i negre)
Oligisto micaci (mineral de ferro)
Càrregues inerts:
Creta (carbonat càlcic)
Talc
Caolí en pols
Pols de vidre (varietats mitjana i impalpable)
Sulfat de bari precipitat (blanc fixa)
Bentonita sòdica
Hidrat d’alúmina
Pedra pomez (en gra i en pols)
Marmolina (en gra, arena i pols)
Quars (arena i pols)
Mica (en plaques mitjanes, petites i en pols)
Mica nacarada
Incorporacions de tècniques contemporànies:
Copolímer acrílic
Silicat potàssic (vidre soluble)
Espessant acrílic
Paraloid B72
Propilenglicol
White spirit
Toluè
Fenol
Glicerina bidestil·lada
Resina alquídica (oli de càrtam modificat, “Liquin” de Windsor & Newton)
Formalina
Tinuvin 900 (protector de rajos ultraviolats)
Vulpex (sabó no alcalí)
Vernís mixtió (a l'aigua i a l'oli)
Crec que no m'he deixat res, espero haver satisfet la vostra curiositat. Salut!


Bonu Carlitus, no tenc paraules, caram! Només recordar-te les noves normes aeroportuàries jaja (ja m'imagin que n'estàs al corrent) però només amb la meitat de la meitat del que aquí portes et podríen confondre amb un terrorista islàmic, i qui sab si per alguns d'aquells senyors vestits de verd, alquimista no voldria dir simpatitzant d'Al Qaeda.
Bromes a part me sembla fascinant que estant en l'època dels prefabricats, en l'era del millor comprar-ho fet que embrutar-se les mans, hi hagi algú capaç de fer-se els materials de forma artesanal. A reveure!!