« La tècnica eludòrica
Fer sentir, i no pensar I »

L'armari d'alquimista

Escrit per Carles Gomila | 21 Oct, 2007
    Roda el comentari que em fabrico les pintures i que sóc un entusiasta de les tècniques antigues, un enamorat dels materials pictòrics. És cert. Alguns de vosaltres m'heu escrit per a demanar que us expliqui com pinto, m'he adonat que és un tema que genera força curiositat i, lluny de guardar-ho en secret, ho aniré publicant poc a poc en aquest bloc. Us explicaré quines tècniques practico i avui us ensenyaré l'armari de materials pictòrics, la meva eina de treball.

    Des de que vaig començar a pintar sempre m'ha captivat la pintura antiga, i em vaig proposar reconstruir les tècniques d'antany per a comprendre d'arrel com pintaven els antics mestres. Aquest és un assumpte que em fascina, i vaig aprendre a pintar estudiant tècniques en desús que reconstruïa a partir de receptes rescatades de tractats de pintura ben documentats. Com sospitareu, vaig ser un alumne atípic a Belles Arts.


    Pot semblar una bogeria, però a mi m'agrada fabricar-me cada color en funció de la seva aplicació específica, així la tècnica s'adequa a les necessitats de l'obra, i no a l'inrevés. És per això que, lluny de representar una limitació, la tècnica és un trampolí per a la projecció de la creativitat. Afegiré com a anècdota que totes les persones que m'han volgut refutar aquest argument, no sabien pintar, professors de belles arts inclosos.


    Últimament, tot i que també incorporo materials actuals, estic pintant a l'oli amb un arranjament personal de les tècniques flamenques i venecianes del segle XVII, incorporant alguns elements propis dels principis del segle XIX. Aclaro:


    Als països baixos, al S. XVII, començaven a pintar amb colors diàfans i finalitzaven amb els obscurs. Les llums s'aconseguien superposant capes transparents, il·luminant amb rentats de color un substrat clar. Treballaven ràpidament, prioritzant una execució còmoda i versàtil, despreocupant-se una mica pels efectes del temps i sovint no respectant la regla d'or del "gras sobre magre" (l'abús del famós meglip, un mèdium per pintar untuós, va malmetre gran part de la producció artística de l’època).


    En canvi, a Itàlia concebien les llums com un tou de pintura blanca i cobrent superposada a un substrat fosc, i respectaven rigorosament les regles d’or de la pintura a l'oli. Començaven pels foscos (transparents, lleugers i magres) i acabaven pels clars (feixucs, pastosos i grassos), construint una pintura sòlida que ha envellit força bé, doncs prioritzaven la conservació per sobre de la facilitat d'execució.


    Amb tot i això, el geni de Rubens va saber fusionar ambdues tècniques, i la seva obra es va enriquir en un devessall de matisos. Aquesta excel·lent visió pràctica de les dues grans tècniques del S. XVII m'atrau especialment, i la meva tècnica n'és una revisió juntament amb algunes aportacions de finals del S. XVIII, que ara us explicaré breument.


    Rubens deia que posar blanc a les ombres era enverinar la pintura. No li mancava raó, doncs homogeneïtzar l'ús del blanc trencava l'encant del clarobscur, concebut com un joc de llums i ombres que contraposava les qualitats transparents dels foscos i les qualitats opaques de les llums, trampejant un efecte volumètric força convincent (amb això Rembrandt va ser, en la meva opinió, el més gran de tots).


    Però alguns pintors posteriors, com ara Ingres, van demostrar que es poden pintar quadres excel·lents mesclant blanc a les ombres. Ningú negarà que la cèlebre banyista (La bañista de Valpiçon, 1808, oli sobre tela, 146 x 97´5 cm, Museu del Louvre, París.), tot i tenir les ombres enfarinades i una manca de volum en el modelat, és una joia. En aquell moment es començava a obviar el clarobscur i naixia el gust per les ombres planes i lluminoses, l'impacte del color i l'arabesc en dibuix de contorn.


    Un cop explicat això, podeu entendre quin és l'efecte i sentit de la tècnica que faig servir actualment: una revisió de les tècniques de Rubens i Ingres, aprofitant la versatilitat de les emulsions acríliques per a començar les obres amb més velocitat i guanyar temps en la primera execució. Ara mateix estic força satisfet dels resultats, aquesta tècnica em permet fer quadres més lluminosos i menys feixucs, evitant el risc d'embrutar el color amb mescles directes. La mescla es fa òpticament, per superposició (en una altra ocasió us puc explicar això amb més deteniment, és força interessant).


    També m'heu demanat quins son son els meus materials favorits. Aquí teniu una llista d'insubstituïbles, que combino en diferents proporcions per a aconseguir mèdiums per a pintar:


    Oli de llinosa
    Oli d’adormideres
    Trementina veneciana autèntica (bàlsam d’alerce)
    Oli de llinosa espessit al sol
    Oli de llinosa cuit amb sals de plom (oli negre, recepta del S. XVIII)
    Mèdium Maroger (vernís màstic i oli negre)
    Resina alquídica
    Copolímer acrílic

    Els meus pigments favorits:
    Blanc de plom i de titani
    Terres de Xipre, autèntiques (clara, vermellosa i fosca). Maravelloses, aquestes terres!!
    Negre de carbó i de manganès
    Caput Mortuum, autèntic
    Cadmis (taronja-vermell-burdeos)
    Terra vermella italiana, rentada
    Terra verda veronesa, autèntica
    Blau i verd de cobalt
    Terra de siena rentada
    Bentonita sòdica, pols de vidre i sulfat de bari (com a càrregues inerts)

    Ha arribat el moment de satisfer la petició dels lectors i presentar-vos el meu armari d’alquimista, capaç de reconstruir gairebé qualsevol tècnica pictòrica des del segle XIV al XIX:


    *
    *

    *

    Aquest és un inventari del que s'hi pot trobar:


    Olis:
    Oli de llinosa cru (Belga)
    Oli de llinosa cuit (oli polimeritzat, stand-oil)
    Oli de llinosa, espessit al sol (elaboració pròpia)
    Oli de llinosa, cuit amb sals de plom (oli negre, recepta del S. XVIII)
    Oli d'adormidera
    Oli d'amapola
    Oli de clau
    Oli de nous
    Oli de ricí
    Oli de pinyons
    Oli de Tung

    Essències, dissolvents i reactius:
    Bòrax
    Alumbre de roca
    Essència de trementina (pura, qualitat BP)
    Alcohol
    Amoníac pur (100%)
    Acetona pura (100%)
    Tanino (a l'aigua i a l'alcohol)
    Caparrosa verda (sulfat de ferro)
    Àcid fènic
    Àcid clorhídric
    Àcid nítric
    Toluè

    Vernissos i resines:
    Goma-laca (varietats Rubí, àngelus, descerada i decolorada)
    Vernís de màstic (solució de resina d'almàciga)
    Vernís de copal (a l'alcohol i a l'oli)
    Resina dammar
    Resina copal (Congo)
    Colofònia
    Bàlsam del Canadà
    Bàlsam de Copaiba
    Trementina d'Estrasburg
    Trementina veneciana de pi (miera)
    Trementina veneciana autèntica ( d'Alerce)

    Coles animals:
    Cola de conill (molturada i a plaques)
    Cola de peix (molturada i a plaques)
    Midó d'arròs
    Caseïna (en escates i en pols)

    Gomes:
    Goma aràbiga
    Goma de cirerer
    Goma d'ametller
    Goma d'albercoquer
    Goma de prunera
    Goma de tragacant (també anomenada cola adragant)
    Goma copal Manila (a l'alcohol)
    Goma d'alcanfor autèntica

    Ceres animals i minerals:
    Cera d'abelles (groga i decolorada)
    Parafina blanca
    Cera de carnauba (varietats crua i decolorada)
    Esperma de balena

    Altres:
    Llet de figuera
    Extracte de fel de bou
    Melassa de canya de sucre
    Betum de judea
    Asfalt en pols
    Tintes de calamar i sípia autèntiques
    Pa d'or autèntic i fals

    Pigments:
    Blanc de plom, autèntic (blanc de plata, albayalde)
    Blanc de titani (rutilo)
    Blanc de zenc
    Groc clar de cadmi
    Groc de bencidina
    Groc de Nàpols (varietats clara i ataronjada - titaniat de níquel)
    Groc d'òxid de ferro (varietats clara i ataronjada)
    Verd de crom (tres tipus: encès, clar i apagat)
    Verd de cobalt
    Terra verda (varietats alemanya i veronesa)
    Verd viridian autèntic (hidròxid de crom)
    Verd de ftalocrom
    Malaquita natural, autèntica
    Verd de ftalocianina
    Turquesa de cobalt
    Turquesa de ftalocianina
    Blau de ftalocianina
    Blau ceruli (estaniat de cobalt)
    Blau de cobalt (clar, normal i violaci)
    Blau d'ultramar (varietats normal i violàcia)
    Blau índigo natural, autèntic
    Blau índigo, sintètic orgànic
    Blau índigo, antraquinona
    Blau de Prússia, autèntic
    Blau de manganès, autèntic
    Violeta caput mortuum, autèntic (varietats clara, mitjana, violàcia i fosca d'hematites)
    Violeta d'ultramar
    Violeta de carbazol
    Violeta de manganès (varietats clara i fosca)
    Vermell Burdeos, sintètic orgànic
    Vermell Burdeos de cadmi
    Vermell de ferro (varietats ataronjada i intensa)
    Sinopia, autèntica
    Terra vermella rentada italiana
    Vermell rubí, beta-oxinaftològic
    Vermell de cadmi (varietats rubí, clar, mitjà i violaci)
    Taronja de ferro (varietats clara i fosca)
    Taronja de cadmi clar
    Terra de Siena (varietats clara, mitjana i rentada)
    Terra de Verona (varietats normal i rentada)
    Terres de Chipre, autèntiques (varietats clara, dos tipus de mitjana, vermellosa i fosca)
    Bru de Van Dyck, autèntic
    Bru d'òxid de ferro
    Terra de Cassel, autèntica
    Terra d'ombra natural (varietats clara, rentada i fosca)
    Terra d'ombra cremada (varietats vermellosa i fosca)
    Negre de fum
    Negre d'Ivori, autèntic
    Negre de manganès
    Negre de ferro
    Negre de carbó
    Negre de pissarra
    Negre de grafit (varietats grisa i negre)
    Oligisto micaci (mineral de ferro)

    Càrregues inerts:
    Creta (carbonat càlcic)
    Talc
    Caolí en pols
    Pols de vidre (varietats mitjana i impalpable)
    Sulfat de bari precipitat (blanc fixa)
    Bentonita sòdica
    Hidrat d’alúmina
    Pedra pomez (en gra i en pols)
    Marmolina (en gra, arena i pols)
    Quars (arena i pols)
    Mica (en plaques mitjanes, petites i en pols)
    Mica nacarada

    Incorporacions de tècniques contemporànies:
    Copolímer acrílic
    Silicat potàssic (vidre soluble)
    Espessant acrílic
    Paraloid B72
    Propilenglicol
    White spirit
    Toluè
    Fenol
    Glicerina bidestil·lada
    Resina alquídica (oli de càrtam modificat, “Liquin” de Windsor & Newton)
    Formalina
    Tinuvin 900 (protector de rajos ultraviolats)
    Vulpex (sabó no alcalí)
    Vernís mixtió (a l'aigua i a l'oli)

    Crec que no m'he deixat res, espero haver satisfet la vostra curiositat. Salut!


Aquesta entrada ha estat escrita el 21 Octubre de 2007 a les 19:36 hores a la categoria Gramàtica de l'art . Si vols, escriu un comentari, o també pots fer retroenllaços des del teu propi weblog cap a aquesta entrada.

18 comentaris i 0 retroenllaços

    Escrit per Morvedra 21 Oct 2007, 20:26

    Bonu Carlitus, no tenc paraules, caram! Només recordar-te les noves normes aeroportuàries jaja (ja m'imagin que n'estàs al corrent) però només amb la meitat de la meitat del que aquí portes et podríen confondre amb un terrorista islàmic, i qui sab si per alguns d'aquells senyors vestits de verd, alquimista no voldria dir simpatitzant d'Al Qaeda.

    Bromes a part me sembla fascinant que estant en l'època dels prefabricats, en l'era del millor comprar-ho fet que embrutar-se les mans, hi hagi algú capaç de fer-se els materials de forma artesanal. A reveure!!
    Escrit per pqs 22 Oct 2007, 18:03

    Francament, crec que, si ens hi posem, en el teu laboratori no només aconseguirem transmutar qualsevol metall en or, si no que trobarem la llengua d'Adam, en teoria perfecta, i mil secrets més que sempre han fet cavil·lar la humanitat.
    Escrit per Gloria 23 Oct 2007, 12:11

    Hola Carles,

    M'has deixat bocabadada. Vols dir que no has fet la carrera de químiques?. Fa poc vaig veure un documental a la tv on explicaven d'on s'extreien molts dels pigments que donen colors al nostres olis i com havien evolucionat desde la prehistoria. Va ser molt interessant. El que no em podia imaginar es que un pintor tingués tot això recollit i que fer alquimia. Suposo que només et dediques a pintar i fer les pintures. He estat fent un curs de restaurauració de mobles i una de les coses que més m'agradava era mesclar els tints i veure quin efecte feien segons la fusta que treballés, és apassionant. Esclar que el meu pare era fuster i suposo que també en tira tot això.
    I és cert, a mi sempre m'han dit que el blanc a les ombres enfarina... i a mi em surt emfarinat...
    Bé, t'he agregat al meu blog sobre pintura i si no t'importa copiarè i enganxarè aquest post a aquell blog (http://glorialima.spaces.live.com/), fent el link corresponent, es clar. Ja em diràs.

    Fins aviat.

    Glòria
    pd. Vaig veure que sorties a la secció de blogs de la revista semanal "El temps". Aquest estiu va sortir una foto meva del meu foto-blog, sempre fa ilusió no?.
    Escrit per Gloria 23 Oct 2007, 12:58

    Lapsus: La revista és: Es Carrer.
    Escrit per òliba 23 Oct 2007, 14:47

    I Picasso amb un pinzellot, pintura negra, (de pot), un vidre, cartró, tela, el que sigui... ah!,i el geni...
    Escrit per Carles Gomila 23 Oct 2007, 19:35

    Glòria:
    Si, només em dedico a pintar, però el temps que hi dedico a fabricar-me les pintures és molt poc, ho tinc tot arranjat i amb uns deu minuts al dia ho resolc. A l'armari hi guardo un registre de les tècniques que he assajat, però la major part no les utilitzo habitualment.

    Mesclar blanc a les ombres és un tema delicat! Jo poso blanc a les ombres sovint, però després s'han de refrescar amb veladures transparents (jo hi aplico terres lluminoses). Si ho vols provar, aplica capes transparents de color sobre les ombres enfarinades, un cop seques, amb un mèdium de veladura (recomano "Liquin" de Windsor & Newton).

    Gràcies pel link al teu bloc!

    -----

    Òliba:
    Ja sé que penses que no és necessari tenir coneixements per a pintar, de la mateixa manera que jo penso que tampoc ho és per a fer un comentari. Has de saber que Picasso no és un bon exemple per a il·lustrar un geni despreocupat dels quefers tècnics, si no tot el contrari.

    Una part de la producció de Picasso es va executar com tu descrius, però això només és la punta de l'iceberg.

    Com segur ja saps, Picasso va rebre ja des de molt petit una formació acadèmica fèrria. Aquesta formació té un registre històric de continguts, i sabem que Picasso va estudiar les tècniques pictòriques amb tot el rigor i importància que li dedicaven en aquella època. La seva obra primerenca així ho il·lustra. Podia treballar amb qualsevol tècnica, i això li va donar la possibilitat de triar quina volia utilitzar per a expressar-se, i no a l'inrevés.

    Gràcies a aquesta formació va poder fer gravat, una disciplina que requereix tècnica i experiència per a obtenir els resultats desitjats. Els materials, químics i eines que es necessiten per a fer un gravat, poc tenen a veure amb la parquedat dels materials de dibuix de primera intenció. (Tinc previst un dia d'explicar quelcom sobre gravat, utilitzant com a fil conductor una sessió fotogràfica a l'estudi de Blas García. Allà s'hi podrà apreciar l'ofici que requereix aquesta pràctica).

    D'altra banda, Picasso també era ceramista. Si hi ha algun/a ceramista que llegeixi això ho podrà confirmar: s'ha de saber química per a treballar-la. Els procediments i materials en la ceràmica son força enrevessats, i per a obtenir un verd o un blau, no s'aplica com a tal, si no com a fórmula química incolora. Els colors sorgeixen un cop s'ha aplicat el grau de calor i temps justos.

    Picasso com a dibuixant i pintor, va utilitzar diferents tècniques que coneixia a la perfecció, i també en va desenvolupar de noves quan treballava el collage. He estudiat les tècniques que s'ensenyaven a l'època de Picasso, i també he estudiat la seva obra. T'ho puc assegurar: l'armari de treball de Picasso pintor, ceramista i gravador, segur que devia fer més yuyu que el meu, i segur que hi ha fotos del seu estudi que deixen entreveure aquest fet.
    Escrit per òliba 23 Oct 2007, 22:44

    "Ja sé que penses que no és necessari tenir coneixements per a pintar"
    Cerca bé i veuràs que NO HO HE ESCRIT CAP VEGADA. És el vici que tens Carles, posar a la boca de la gent coses que NO HAN DIT, que dónes per fet. Et veig molt treballador i és admirable, tens tot el dret d'ensenyar el "fons d'armari" del teu estudi, però...!
    Escrit per Carles Gomila 24 Oct 2007, 01:13

    No ho has escrit cap vegada perquè no parles mai prou clar. Jo entenc el que se'm dona a entendre, i dono per fet que els comentaris que sovinteges tenen com a finalitat qüestionar el que escric (et recordo que aquest és un bloc tècnic).

    Sovint encaixo comentaris pseudo-intel·lectuals que tracten despectivament qualsevol manifestació de l'ofici de pintor, i crec que aquest és el cas.

    Si aquest no és el teu cas, sempre em pots fer canviar d'opinió explicant-te millor.
    Escrit per òliba 24 Oct 2007, 03:31

    Si, sóc "pseudo-" i Déu me'n lliuri de pensar en fer canviar qualcú.
    Escrit per Muriel 27 Oct 2007, 21:04

    ...!
    Jo vull que m´apadrinis!
    Fabulós, carles, si et sembla continuaré fent-he consultes, ok, bonic?Amb el Paraboid la vam encertar de ple, pero he d´esperar un mes per aplicar-lo... un poquet de paciencia!
    per cert he anat a la pedrera a veure als venecians!!!atenció amb els formats i amb els marcs! T´encantará...
    Per cert també: algú necesita model amb certa gracia?
    Salut!
    Mu.
    Escrit per Muriel 28 Oct 2007, 01:45

    afegeixo: aquest armar es pura pornografia!...
    Escrit per Friedrich E. 28 Oct 2007, 17:02

    Per les fotografies que ens mostra, els vostres armaris d' "alquimista" no són tal, amb perdò...

    Al nostre parer són els armaris d'una persona amb ofici, d'un treballador de l'art, de quelcom que domina -o que persegueix- la "teckné" i el "logos" d'una de les manifestacions específiques de la nostra espècie, a saber, l'art plàsticopictòric, i que pocs éssers humans dominen.

    Nosaltres preferiríem que vostè es reconegués com a treballadar de l'art i com a pintor. Pderquè l'alquimisme és una de les pàgines "poc presentables" de la història de la tecnologia i de la ciència, per més que tingui algun episodi d'interés i alguna precària aportació al coneixement de la naturalesa.

    De totes maneres, entenem que l'ús de la paraula "alquimista", en el seu cas, sembla que és més aviat coloquial.

    Esperem un altre dels seus interessants articles.
    Escrit per Carles Gomila 28 Oct 2007, 20:18

    Muriel, quedes oficialment apadrinada :)
    No sé si podré anar a veure als mestres venecians a la pedrera, potser si m'escapo a Barcelona...

    -----

    Gràcies pel comentari, Friedrich, ha de saber que penso igual que vostè, i li explicaré el perquè parlo aquí d'alquímia.

    Els materials pictòrics i els pigments deuen els seus orígens a l'alquímia, la cuina i la industria tèxtil (majorment uniformes militars). En una altra ocasió profunditzaré més sobre els orígens dels colors, doncs és un tema ampli i interessant. Aquí només en farem un tast.

    L'alquímia certament va ser una pàgina "poc presentable", però va vertebrar l'avenç de les tècniques pictòriques. He titulat conscientment aquest article "L'armari d'alquimista" per la seva connexió directa amb aquesta pràctica. Aquí no té un ús col·loquial, si no històric. M'explico:

    La majoria de pigments històrics es van descobrir casualment en els forns dels alquimistes que, tot i que mai van aconseguir or, van descobrir els millors colors per a la pintura.

    Imagineu un gremi d'il·luminats que no escatima en materials ni medis, combinant sense descans tot tipus de materials, metalls i reactius en un forn: ferro, plom, mercuri, coure, cinabri, antimoni, estany, zenc, etc. Van assajar tant que, de pura casualitat, van obtenir un bon grapat de matèries colorants que es van incorporar oportunament a la pintura.

    Molts d'aquestos pigments van suposar tota una revolució al segle XVI i encara hi son presents als nostres dies, doncs son excel·lents. També molta de la nomenclatura dels colors és heretada de l'alquímia (com els colors de ferro, que encara s'anomenen "de mart").

    Els alquimistes van assajar la toxicitat dels vapors i dels pigments abans que els pintors, pagant massa sovint aquesta pràctica amb la mort. Valgui com a exemple l'excel·lent pintor manierista italià anomenat "Il Parmigianino", que va abandonar la pintura per a dedicar-se plenament a la alquímia, i va morir pobre i malalt per culpa dels vapors tòxics.

    A l'estudi de "Il Verrochio", mestre del cèlebre Leonardo, encara s'hi practicava l'ofici de pintor barrejat amb la filosofia que implicava l'ús dels materials nobles que provenien de la pràctica alquímica. Pintura i alquímia estaven encara barrejats. Molts materials, colors i combinacions s'utilitzaven abans de forma simbòlica que artística, i l'aristotèlic de Leonardo, paradoxalment, encara va utilitzar tècniques pictòriques heretades directament de pràctiques alquímiques. Molts dels seus escrits sobre tècniques estan encriptats en símbols alquímics, com ara àligues, lleons, corones, anells, serps, etc. Un bullit, vaja.

    Espero haver aclarit el malentès del plantejament de l'article que, d'altra banda, tampoc no havia explicat.
    Escrit per Muriel 03 Nov 2007, 00:46

    Bona nuit, pintor universal...Es Molt emocionant...pero es evident que no saps el que dius...Et pendré per foll, mes practic.
    Idó: parlem d´ordre.despres de veure el teu armari,analitzant,Em mirava el meu spai i em dono compte de que tot es fusiona. No es sols ls questió d´estar comprimida en 30metres, desaventatge de qui vol viure sol, sinó de que hi han materials de la ¨esfera arte¨que comparteixo amb altres aspectes de la vida practica. Ja sigui per cuinar, hidratar o donar tons d´olor i color al meu cos, maquillar.me (important: tema pigments)...jo no tinc armari d´alquimista. soc de bauls i capsetes. ampolletes i pincells que roden i estan repartits per casa. De fet tot es sempre aprop. No se...aquests mini pisos, que ens obliguen a ser tant imperiosament ordenats, tal vegada penso que ens evoquen a una vida artistica completa. no hi ha remei ni el busco.i trobo Molt bohemi el tema de Maó...pero esta clar que a l´hora d´escullir preferiré una nau industrial o una bouera. no es be?
    menys mal que ens agraden els reptes. soc molt pessimista pel que fa al mon.Entre tant d´injusticia i desastres a voltes em puc sentir com culpable de dur una visió al.legorica de la vida, i en el fons es un regal i tenim molta sort.
    Potser m´he enrollat un poc...autumn leaves...
    Salut!
    ...i bona nit Padrino.
    Muri
    Escrit per Friedrich E. 04 Nov 2007, 17:28

    Senyor Gomila,

    Totalment d'acord amb la visió històrica del què ha estat l'alquimisme. Gràcies per recordar-ho.

    I és que -com ve a dir vostè- l'assumpte del que parlàvem passava pels forns, pels experiments de Verrochio o de Leonardo, i no pels suposats mandats "emanats" dels signes zodiacals, ni per la xarlataneria dels hermenèutics. És palès que "Materials", i "Pràctica", són dues paraules que es repeteixen en el seu article.

    ____________

    NOTA: Sigui dit això en tornar de París, on hem admirat en el "Grand Palais" els olis i les fotografies de Gustave Courbet (1819-1877), i és clar, on hem admirat ( agenollats ! ) l'obra "Origine du monde": "Connaissez-vous ?"
    Escrit per Muriel 13 Nov 2007, 23:12

    Aupa Gomila!!!
    M´agrada aquest cartell que t´han fet els americanos! Molt seriós prô sugerent...Diria que te classe...
    Felicitats!
    Sper que sigui moltmolt profitós...

    Salut!
    Mu
    Escrit per sergio ruiz moreno 09 Abr 2008, 15:00

    somos un grupo de investigacion de la upc. Nos dedicamos al analisis no destructivo de pigmentos. Estariamos encantados de analizar tu coleccion.

    nuestra www es

    www.tsc.upc.edu/raman

    Hasta pronto,

    sergio
    Escrit per Daniel Esteve 17 Mai 2008, 01:02

    Realment si...!

Deixa el teu comentari








 authimage