« La censura de la nuesa
Com vendre obres al teu estudi II »

Homenatge a un gat

Escrit per Carles Gomila | 1 Set, 2007
    El part no va ser fàcil i a aquest gatet li va costar sortir. No sé molt bé com ho vaig aconseguir, però amb molta cura el vaig estirar cap a fora i va ser així com, quan jo tenia deu anys, va anar a parar a les meves mans un gatet acabat de néixer, tan embolicat que semblava un botifarró.

    El seu caràcter indulgent i tranquil ens va donar una lliçó a tots de com viure la vida, despreocupat per tot allò que no mereixia prou importància. A les nits d'hivern, es treballava un raconet entre els meus garrons, i no deixava de fer sorollets i estiraments fins que sortia el sol. No vaig entendre mai com no es cremava quan es posava tan arran de les estufes.

    Algun cop he parlat de la meva infància i de la relació que tenia amb els gats, i un dia em va venir de gust pintar una petita obra d’un nen que es comunicava amb ells, disfressat amb una cua i unes orelles. La casualitat ha fet que el dia en que aquesta obra es projectà en el recital d'Illanvers, al parc del Freginal de Maó, el gat començà a ressentir-se de l'edat.

    Divuit anys son molts.

    El vaig veure néixer, vaig veure com es convertia en un mite, i no vaig ser capaç de veure com la veterinària l'adormia per alleugerar una mort imminent. Ara tot el que faré serà recordar a aquest campió. Els hiverns ja no seran els mateixos, adéu amic.
    Conversa / 38x45,5cm / oli sobre tela de lli / Galeria El Claustre (Girona)
    Retall de premsa: Última Hora, dimarts 28 d'agost del 2oo7.

Aquesta entrada ha estat escrita el 01 Setembre de 2007 a les 00:57 hores a la categoria Altres articles . Si vols, escriu un comentari, o també pots fer retroenllaços des del teu propi weblog cap a aquesta entrada.

9 comentaris i 0 retroenllaços

    Escrit per L'Exèrcit del Fènix 01 Set 2007, 02:14

    El món ha de saber-ho

    L'Estat espanyol aplica la Llei antiterrorista i maltracta psicològicament un nen català de 14 anys per enviar e-mails a les companyies i demanar que etiquetin els seus productes en català en nom de l'Exèrcit del Fènix de Harry Potter.

    Video 1
    http://www.youtube.com/watch?v=aIiRFSCgGu4
    Escrit per Carles Gomila 01 Set 2007, 02:32

    D'acord. Però què cony té que veure amb el que he escrit?
    Escrit per L'Exèrcit del Fènix 01 Set 2007, 03:40

    Sincerament, res. No t'emprenyis és que esteim en plena campanya de difusió. Si vols sempre ho pots esborrar...
    Escrit per Morvedra 01 Set 2007, 14:33

    Ostres Carlus, per lo que veig en "Gil..s" vos ha deixat... es teu germà sempre en xerrava, d'aquest nom tan peculiar que ell li deia i de tants anys com tenia. En fi una llàstima, jo no he tingut mai cap animal, però tothom que els té diu patir un gran buit quant un s'en va.
    Esper que Illanvers hagi estat un èxit un any més, sempre dic que hi he d'anar i es final no ho faig per una cosa o s'altre, aquesta vegada perque som a bcn, grrrrrrr dilluns tenc un exàmen de mates...
    Escrit per Bri 01 Set 2007, 23:59

    A ca meva sempre hi ha hagut moixos. Personalment, m'agraden més que els cans. Un ca t'estima incondicionalment, ets el seu amo. En canvi,quan tens un moix t'has de guanyar la seva estimació. Són independents, venen si volen, si et necessiten. No pots dominar-los. El seu amor és molt més valuós.
    Els meus moixos, com vivien al camp, no han arribat mai a viure tants d'anys com el teu, massa perills ( altres moixos més salvatges, cotxes, cans, verí per les rates,....). Tot i això, sap molt greu quan un moix teu se't mor.
    Quan vivia a Eivissa em van regalar un moix persa preciós, el tenia al pis, anava i venia d'Eivissa a Menorca,... era tot un aconteixement passetjar per l'aeroport de Palma o d'Eivissa esperant els vols amb un moix duent un collaret i una corretja. Quan vaig tornar a Menorca, el moix va quedar a ca els meus pares. Un moix urbanita adaptant-se a viure al camp. Crec que era molt més feliç, passejant-se, caçant,.... tot allò que no havia pogut fer abans. El va atropellar un cotxe davant el camí de ca meva. Em vaig passar tres dies plorant desconsoladament.
    Ara tenc una moixa, aquesta ja té tres anys.
    Escrit per Carles Gomila 02 Set 2007, 19:39

    És cert el que dius, quan un gat t'estima ho fa perquè li ve de gust. Els cans son més ingenus, desimbolts, i a voltes es fan pesats quan s'entreguen tant pel seu amo, amb la llengua fora.

    Un gat no et tornarà mai un pal quan li tiris, per què ho hauria de fer? No és tan innocent ni complaent, li agrada jugar, però no les tonteries.

    A mi m'agraden perquè son cínics i reservats, responen a interessos i això els converteix en intel•ligents. Un moix és elegant, discret, egocèntric, narcisista, temperamental, i només crea vincles amb les persones que ell tria. Si això no t’agrada, doncs miau, ell tampoc et necessita.

    Si algun cop un gat us ha triat com a amic (no com a amo), segur que sabeu de què us parlo. Els gossos et regalen el seu afecte, en canvi els gats et repten a que el descobreixis.
    Escrit per Muriel 02 Set 2007, 22:41

    Saps que? a mi l´Aisha (una gata que una amiga em va encolomar) m´esperava cada cop que paria. Fins i tot si el viatje era llarg...La tia s´esperava. Era una fora de serie, la princesa de la torre! Sempre feia igual: Tenia un gatet com ella(amb pels a les orelles) un com el seu novio Basquiat, tot negre i un com el del veí, a ratlles. Eren el triangle perfecte, tots tres tant feliços en aquell terrat de ciutat pudenta...Ja!
    Eh, carles, el teu gat segur que ha sigut molt feliç...
    iper cert moltes felicitats pel contracte!!!
    Salut!
    mu
    Escrit per Carles Gomila 03 Set 2007, 19:22

    Vaja, la veritat és que va viure com un rei. S'haurien d'haver conegut amb la teva princesa, entre terrats.

    Gràcies!
    Escrit per fernanda 24 Abr 2008, 00:46

    Me gustan los gatos. De niña venían al patio una gata negra enferma, creo q de tiña o algo así (tenía zonas del cuerpo sin pelo)...
    Me alegro q también escribas además de pintar...
    Espero que sea un éxito la expos de mañana. Un amigo mío irá...amigo smíos han visto hoy tu página ya todos les ha encantado!
    Gracias por tu trabajo.
    La vida es bonita y en gran parte gracias a "héroes" q se empeñan en hacer realidad su sueño. La vida sin arte no sería lo mismo.
    María

Deixa el teu comentari








 authimage