Com vendre obres al teu estudi I

Escrit per Carles Gomila | 20 Ago, 2007
    Els col·leccionistes d'art compren gairebé amb exclusivitat en galeries, per què?
    Doncs perquè els artistes no son professionals en aquest camp, generen problemes i fluctuacions arbitràries en els preus, sense cap justificació raonable. Així, doncs, hem d'evitar aquestes activitats errònies i procedir com ho fan les galeries (les bones galeries, afegiré).

    Quins avantatges tenim els artistes front les galeries?
    Obvi: nosaltres mateixos. Som les persones més qualificades per a representar-nos, i podem convertir la visita del col·leccionista a l'estudi, la nostra cova de drac, en tota una aventura educativa en viu, una experiència que el deixarà encantat i crearà un vincle personal més proper.

    Analitzem algunes de les característiques que defineixen els quefers professionals d'una galeria d'art, i que podem incorporar a les nostres relacions directes:

    1.- Com acollir i tenir cura dels col·leccionistes?
    • Ofereix una disponibilitat horària regular per fer negocis. Això afavoreix que els compradors es confiïn a concertar una visita.
    • Fer sentir els compradors benvinguts. Estar disposats en qualsevol moment a fer entenedor qualsevol detall que els hi pugui interessar, ja sigui tècnic, biogràfic o simples curiositats. Explicar anècdotes és un gest amigable que genera confort; amb freqüència els artistes no valoren prou aquelles petites coses que passen dia a dia a l'estudi del pintor, i son precisament allò que més curiositat genera entre els admiradors: "Com és la vida d’un pintor?" El mite de l'artista existeix.
    • Els col·leccionistes necessiten ajuda, i nosaltres li hi hem de facilitar. No sempre tenen clar el que volen i agraeixen qualsevol recomanació que els hi puguis donar. Sigues sensat i abandona la idea de botiguer, el que busques és que el teu client s'emporti una obra de qualitat per incorporar-la a la seva vida, i això requereix serenor i confiança. Sigues el seu confident, no un venedor.
    • Fer entenedor el que fas, i com ho fas, de forma senzilla i directe. Els materials i procediments artístics generen fascinació i curiositat als profans. Explica'ls-hi algunes curiositats i i t'ho agrairan.
    • Si pots, disposa d'una part de l'estudi a l'exposició d'obres finalitzades, correctament il·luminades. Això genera una formalitat i un impacte respecte a les obres en procés d'execució, mostrades en un ambient més íntim i informal. El quadre acabat, un cop s'ha recorregut el procés creatiu, és la culminació d'un fascinant tour per un amant de l'art.
    • No opinis sobre les teves obres, doncs els judicis de valor et poden perjudicar seriosament. Si el client s'enamora d'una obra que no t'agrada prou o pertany a una altra època en que ja no hi encaixes, perfecte! Calla, els teus gustos potser no siguin els més encertats a les seves necessitats. Si descobreixes quins gusts té el teu client, afavoreix la visita en benefici de tot allò que li pugui agradar més.
    • Ofereix la possibilitat de provar els quadres a les seves cases durant una setmana. Potser que els hi resulti més fàcil apreciar si els interessa l'obra amb temps, i en privat. Això crea, a més, un sòlid compromís de venda.
    • Ofereix la possibilitat d'exposar una part de les teves obres a casa dels teus clients, oficines, etc. Si realment li agrada la teva obra, li encantarà la idea i es convertirà com per art de màgia en el venedor més actiu que puguis tenir mai: per a ell és un prestigi gaudir d'una col·lecció durant un temps, i estarà encantat de mostrar les nostres obres als seus convidats. D'altra banda, és probable que les seves amistats puguin pertànyer a un mateix cercle de clients potencials.
    • Facilita les coses i entrega l'obra sense despeses extraordinàries, si el client no se la pot emportar. T'ho pots permetre: la venda ha estat directe, i el benefici major, així que pots assumir més competències en les despeses extres.

    2.- Perill: quins preus fixo?
    • Disposa de llistats de preus estàndards i ensenya'ls sempre. El secretisme, el dubte, la incertesa o la por a l’hora de parlar de preus, son la teva perdició. Has de tenir uns criteris fixes que no trontollin amb criteris emocionals; per molt bona o dolenta que ens pareixi una obra, ha d'atendre a uns estàndards. No has de fer ballar els preus amb criteris que tan sols tu coneixes! El tòpic "qui vulgui aquest quadre, que el pagui" i "aquest el vendré barato, que no m'agrada" no et beneficien gens; al contrari: poden enfonsar la teva carrera.
    • Indica clarament les obres compromeses, reservades, d'encàrrec, o que no estan a la venda.
    • Estableix una cotització conseqüent i raonable en comparació amb altes artistes amb una producció, experiència i situació similar a la teva. No competeixis, tampoc es tracta d'oferir els preus més econòmics: això també perjudicaria la teva carrera! Cap inversor ni col·leccionista voldrà obres de baratillo que no pugen mai de preu ni categoria.
    • No posis els preus segons la teva situació econòmica, sigui quina sigui. Sigues professional i no involucris la teva situació personal amb el valor del teu treball.
    • No confonguis mai el teu benefici amb el P.V.P. S'han de mantenir els estàndards tant en les vendes directes com en les vendes amb intermediaris. S'ha de trobar un balanç, tot i que amb prou freqüència és gairebé impossible, sobretot quan s'han d'anivellar la cotització en el mercat local, amb la del mercat internacional. És una llauna...

    Pròxim article: Com vendre obres al teu estudi II
    3.- Més perill: faig descomptes?
    4.- Quina és l'actitud encertada?
    5.- Arreglo algun document?
    *
    *

16 comentaris i 0 retroenllaços

    Escrit per pqs 20 Ago 2007, 15:32

    Parlar d'art va ser una gran idea, el teu bloc és molt interessant! :)

    Escrit per Marga 20 Ago 2007, 20:06

    Trob molt lúcid i coerent tot lo que dius, estar molt bé parlar d'aquestes coses sense tabús ni falses modèsties. Els artistes feim art perque ens agrada, però també hem de menjar. No sempre és tan car com sa gent es pensa, però ni gosen a demanar preu, i moltes vegades poden gastar més doblers en un parell de botes de moda i els planyen per una obra que gaudirán molt més temps. Seguiré llegint els teus escrits

    Escrit per Oscar 20 Ago 2007, 21:14

    Enhorabona, els teus escrits "comencen a ser" allò que fa temps parlavem, un racó d'art per voyeurs i artistes. M'agrada! ;)

    Escrit per Carles Gomila 20 Ago 2007, 22:37

    Pere i Oscar, merci! donaré guerra!

    Marga, entre tots i totes hem d'aconseguir que aquest espai es converteixi en tot allò que les escoles d'art no ensenyen, i que és tant necessari d'aprendre. Amb massa freqüència fracassen moltes carreres artístiques prometedores per foteses que ningú els hi va explicar de forma entenedora i pràctica.

    De com convertir les nostres vides en quadres, potser ho tinguem més o menys clar. El problema és convertir els nostres quadres en sous!

    Escrit per Muriel 22 Ago 2007, 20:58

    Jajaja...aixó es un quasi un tema de pelicula de terror!!! M´agrada...
    Es molt interesant mirarse els cursos que fan a l´Hangar, de bcn. Presisament treballen molt en el camp del research...que fins ara casi no ho feien enllóc de spaña pais generoso... Bueno si:al Royal College,Londres prô amb punyalada incluida (aixó si,nivelito i calité).
    Son monografics, gratuits, i em sembla que també feien coses en red. El tema es que pots baixar-te una lliçó...A mi m´he n´han parlat de primera ma artistes que els hi ha sigut molt ùtil anar-hi.
    Salut! Mu.

    Escrit per Carles Gomila 23 Ago 2007, 03:41

    Si, tinc entès que els cursets de l'Hangar son força interessants, però no coneixia els del Royal College (suposo que si hi pugues anar seria símptoma de que no necessitaria les classes...)

    Com m'ha dit avui mateix un amic meu, les pautes que aquí he reunit son l'antítesi dels quefers d'un artista (una pel·lícula de terror), i és per això que existeixen les galeries d'art.

    Escrit per Marga 23 Ago 2007, 21:01

    Voldria fer un comentari paralel al tema anterior, no del tot relacionat amb viure de sa propia obra. Una cosa que sí fan ses escoles d'art es fer creure als alumnes que tots poden ser "artistes"= famosos, triumfadors, divos...i tampoc és açò. Tu dius que no ensenyen a fer-se una carrera artística econòmicament sostenible, i és cert,tens raó, però tampoc es té en compte que hi ha oficis que es poden desenvolupar amb els coneixements d'art, (no tothom amb habilitat i coneixements artístics té capacitat per ser creador de la seva pròpia obra)
    Vull dir, i rall per experiència, que hi ha llocs de feina que requeriexen un artista capaç de dibuixar i/o modelar objectes, persones, lo que calgui, i ses escoles d'art no preparen per aquesta funció. He tingut empresa de construcció de ficticis per cinema, on tothom té molta il.lusió de treballar, però he tingut moltes dificultats per trobar treballadors eficients: sa gent sortida de Belles Arts (o altres escoles)no sap dibuixar per posar un exemple, un cavall realista (estil propi o estil Guernica, si, es clar...)Ni una figura humana o un paisatge...I no parlem de utilització de materials, eines i màquines, que tot just saben on endollar-les.
    Ara som autònoma, visc igualment de fer escultures per cine i tele, i amb s'obra pròpia tenc sa mateixa lluita que tú amb es món comercial de galeries i demés.

    Escrit per Carles Gomila 24 Ago 2007, 18:33

    Tens tota la raó.

    El que ensenyen a les escoles de belles arts... buffff... millor que les deixi a parir en un article apart. Sembla un curset accelerat de generar prepotents sense futur. Em fa gràcia que hi hagi gent que tenen un doctorat de dibuix, i no estiguin capacitats per a dibuixar bé. Un dia explicaré perquè vaig abandonar a temps el doctorat de dibuix...

    Certament, en cinema i teatre hi manquen professionals qualificats per a molts quefers imprescindibles, i sembla mentida que el món real i les facultats segueixin camins paral·lels. Suposo que els professors, de tenir la més mínima idea de com funciona el món real, no exercirien com a docents i treballarien com a professionals del que volen ensenyar (a menys que siguin professors per vocació, que també n'hi han i mereixen tots els meus respectes).

    Per cert, Marga, jo l'any que ve treballaré en cinema, concretament en escenografia, i he estat buscant informació per a no anar perdut. No he trobat gairebé res! Em podries donar algunes orientacions d'on puc trobar fonts? (vaig una mica perdut, a mi tampoc em van ensenyar res d'això...)

    Si vols, ho pots fer al meu mail personal: carlesgomila@gmail.com

    Merci!!!

    Escrit per Frank 25 Ago 2007, 04:10

    Els funcionaris avorrits...
    Jo en tenia un de Direccio Comercial (aixo si, era el tipic funcionari avorrit de la vida que duia) que em va dir una vegada que es va fer professor per no tenir que passar molta pena, que havia provat el sector privat i no aguantava la presio, deia (orgullos) que duia 10 anys amb la mateixa assignatura explicant exactament el mateix, que moltes vegades vomitava frases de memoria i ni pensava el que deia. Un professor automatitzat que vomita temari, un altre gran oximoron.
    Pero aquest no era el pitjor, els pitjors eren els que s.omplien la boca explicant formules miraculoses, classificacions de conceptes etc. i deien que aixi una empresa podia duplicar beneficis. Esteia clar que mai havien fet feina al sector privat. Sempre he pensat que si els professors estessin obligats a fer feina a temps parcial tindrien cert contacte ^^amb el mon real^^ que els faria explicar coses que realment valen la pena i un dia ens poden ser utils. En fi.
    PD. M.encanta el nou cami del teu bloc, Carles! Em vaig perdre l.exposicio, pero se cert que n.hi haura moltes mes a molts altres llocs ;-) Anims!
    PD2. No tenc ni accents ni enyes ni signes extranys que fins ara pensava que eren prescindibles
    .ssssss

    Escrit per Carles Gomila 25 Ago 2007, 18:09

    Salut Frank! Un plaer tenir-te per aquí novament!

    Encara en el món de l'art existeixen força variables que poden sorprendre fins al més experimentat dels entesos. Tot és sempre més enrevessat i poc predictible, doncs és més important com COM es fan les coses, abans que les coses en si mateixes.

    Però en el món empresarial... és obvi que si un professor tingués la clau per a duplicar beneficis, no ho estaria explicant a quatre al·lots, i treballaria de valent en una gran empresa. Aquestes teories abans han duplicat escèptics, que beneficis.

    Sobre això hi he rumiat força cops, i he arribat a la conclusió que és inevitable que la gran majoria dels docents siguin mediocres en el seu terreny. Si fossin persones amb capacitats reals i projecció, donarien conferències ocasionals per no deixar de banda les seves competències reals.

    La veritat és que ara em tocat un tema força delicat... Algun al·ludit?

    Escrit per Frank 25 Ago 2007, 19:31

    Dius *... he arribat a la conclusió que és inevitable que la gran majoria dels docents siguin mediocres en el seu terreny*. Excepte alguns casos concrets de professors als que els hi brillaven els ulls quant explicaven alguna cosa - als quals record amb la major admiracio- la frase es totalment certa.
    Esper que per aqui no n'hi hagi cap d'al-ludit!

    Escrit per Marga 27 Ago 2007, 00:34

    Me sap greu dir-te que no hi ha llocs on aprendre aquest ofici. Haurien de ser ses escoles d'art, però com ja t'he dit, no ho fan. Sa millor manera, com en altres casos, és començar a treballar en un taller, amb ganes i molt de sentit comú per aplicar els coneixements adquirits de geometria, perspectiva, composició, dibuix, teoria de color,modelat, etc.
    T'escriuré igualment al teu mail.

    Escrit per pere grill 19 Set 2007, 20:57

    Veig que nomes penges els comentaris que mes gracia et fan. ¿ o es que no hi cabem tots?

    Escrit per Carles Gomila 20 Set 2007, 17:38

    Au Pere Grill, no siguis tan dramàtic. T'equivoques. El teu comentari el vas fer en la segona part de l'article i te'l vaig contestar fa una setmana!!

    Escrit per Nuria Roman 28 Nov 2007, 11:36

    He leido tus consejos para vender en el taller la obra....yo lo hago, pero creo que sería interesante buscar soluciones, analizar que ha fallado para que las galerias hayan convertido el arte en un articulo de lujo inaccesible y se haya perdido el oficio, me ha encantado ver tus botes de pigmentos y aceites....es un mundo fascinante. creo hay que volver al oficio, a que el arte forme parte de la vida cotidiana de todos,y tener cuidado de no convertirnos en nuestros propios "galeristas".

    Escrit per Carles Gomila 10 Des 2007, 04:56

    (Disculpas por el retraso)

    Estoy deacuerdo. Me parece acertado delegar las ventas a profesionales antes que esforzarse en convertirse en uno de ellos.

    Tengo mis dudas acerca de la actualidad del lujo en el arte, pues no sólo creo que siempre ha sido así, sino que sospecho que antiguamente fue peor todavía. Existe un amplio espectro de galerias que trabajan con todo tipo de público, y eso es positivo.

    Sobre la especulación en el arte, hay mucho que hablar... A mi modo de ver se asemeja mucho al negocio inmobiliario. No estoy seguro de poder ofrecer una solución, el arte lleva implícito un valor aristocrático que se traduce en un valor adjudicado en tanto que prestigio. Las galerias no lo han provocado, en todo caso se nutren de este fenómeno promoviendo el arte como inversión.

    Me alegra que pienses que el oficio de pintor es una necesidad (además de un placer).

    Un abrazo, pintora!

Deixa el teu comentari








 authimage