Plaer vs. sofriment
Escrit per Medusa | 16 Gen, 2007- Ives Castagnino, el músic de Palerm, va dir que si el propòsit de les
noies és el de fer sofrir als homes, disposen de dues formes per
aconseguir-ho:
A) No vivint un romanç amb ells.
B) Vivint-lo.
Genial. Disculpeu-me les feministes militants, però a mi m'embruixa aquest plantejament, tant propi d'un home turmentat. Emperò el tema que vull abordar avui, lluny de parlar de dones, és el del plaer vs. seguretat.
Algunes persones, no necessàriament majors, han acumulat al llarg de la seva vida prou experiències com per a anticipar-se sàviament als problemes i curar-se en salut. N'hi ha d'altres que son adolescents reincidents, i repeteixen sistemàticament tots aquells errors que van caracteritzar la seva joventut, docs ser jove implica cometre errors per necessitat. Quin dels dos plantejaments de vida és el més encertat?
Hi he rumiat molt sobre això durant un bon grapat d'anys; he arribat a la conclusió que qui renuncia al risc, renuncia també al plaer. Fa molt temps vaig escoltar una conversació sobre animals de companyia, i una senyora va confessar que li encantaven els gossos, però no en tenia cap perquè li feia molta pena quan es morien. Ostres! Quin plantejament més retorçat! Renunciava al plaer de tenir un gosset sols per no passar el mal tràngol de la seva mort! Sospito que aquest plantejament és patològic.
Per casualitat, a la meva agenda hi vaig llegir un refrany oriental que deia alguna cosa semblant a això: “tems per sofrir? Ja sofreixes per témer!” Penso que és una sentència ben encertada.
D'acord!