Polèmica de gènere: Consideracions sobre les festes de Sant Joan
Escrit per Medusa | 23 Des, 2006Ara que el caliu de les festes queda lluny, vull encetar un debat.
Sobre les Festes de Sant Joan de Ciutadella hi ha moltes opinions
creuades i, pitjor encara, moltes passions que generen tensions i
xenofòbia. El protocol, com la constitució, és polèmic per la seva
immutabilitat; aquesta característica és la que, paradoxalment, li
atorga un prestigi a la festa. Hi ha gent partidària de fer-hi petits
canvis, i d'altres que voldrien veure morts tots aquells que els
proposen.
En un poble un s'hi arremolinen 60.000 persones i cents de cavalls a l'hora, crec que la cosa no pot anar millor. És clar que hi ha problemes i accidents, però això és inevitable si tenim en compte la gran quantitat de beneits desfermats que hi caben en aquesta xifra per mera estadística, sense comptar els borratxos, que son mooooolts. Insisteixo: crec que amb el merder que s'hi organitza, la cosa no és per a queixar-se gaire, però és de necessitat pensar solucions per millorar la fluïdesa de la festa.
En primer lloc s'hauria d'arribar a un consens sobre si està massificat, o així ja està be. Jo crec que n'hi sobra, de gent, però no sóc en absolut partidari d'aquell tòpic de mal gust que dirigeix un atac en contra de tota la gent que ve a gaudir de la festa. Molta gent que possiblement no han tingut mai l'oportunitat ni l'encert de viatjar una mica, en diuen pestes dels mallorquins i catalans que venen a xalar. Existeix el pobre argument que els “forasters” entrebanquen la festa, però haig de confessar que de gent que dificulta la festa n'hi ha de tot tipus, i molts son de Ciutadella.
En el pla hi calen mesures per a aclarir l'espai i facilitar el galop dels cavalls, prevenint els accidents, a vegades mortals, que s'hi deriven de la massificació, i no tant de la falta d'informació. Al meu entendre, aquests son els problemes:
En primer lloc s'hauria d'arribar a un consens sobre si està massificat, o així ja està be. Jo crec que n'hi sobra, de gent, però no sóc en absolut partidari d'aquell tòpic de mal gust que dirigeix un atac en contra de tota la gent que ve a gaudir de la festa. Molta gent que possiblement no han tingut mai l'oportunitat ni l'encert de viatjar una mica, en diuen pestes dels mallorquins i catalans que venen a xalar. Existeix el pobre argument que els “forasters” entrebanquen la festa, però haig de confessar que de gent que dificulta la festa n'hi ha de tot tipus, i molts son de Ciutadella.
En el pla hi calen mesures per a aclarir l'espai i facilitar el galop dels cavalls, prevenint els accidents, a vegades mortals, que s'hi deriven de la massificació, i no tant de la falta d'informació. Al meu entendre, aquests son els problemes:
1. Molta gent (poc espai, poca visibilitat) [causa]
2. Accidents [conseqüència]
...I aquestes son les possibles solucions:
1. Disciplinar la gent
2. Moderar l'aforo
Humilment, he rumiat dues possibles solucions:
1. Tenir una oferta cultural i/o lúdica alternativa per repartir una mica la gent, i evitar els nuclis massificats. Molta gent no segueix tota la festa, i ben segur li agradaria en un moment donat anar a un bon concert, per esmentar un exemple.
2. Una altra solució (la que més m'agrada, per cert) seria modificar el protocol en benefici de la festa. La meva proposta és la de fer un segon caragol en es Born, més dirigit a un públic jove, a la vegada que es cursen els jocs del pla. Doncs si: dos esdeveniments simultanis, per què no? En els jocs hi participen pocs cavalls, i la resta podria participar en aquest nou caragol. La gent ho agrairia i hi haurien menys accidents en es pla.
Sóc conscient que per a un sector important de la població afegir un altre caragol és blasfèmia, però alguna cop m'ha tocat veure accidents de ben prop, i veure sang et fa passar la tonteria amb això de prioritzar el protocol sobre el risc de les persones. Aquesta és una festa viva, lúdica, on la gent hi participa i es precisen solucions pràctiques, i no tant dictats tradicionals. En un passat ningú sabia que les coses anirien a tant, i és encertat adaptar la tradició a les necessitats REALS del moment, sense desvirtuar-la. Afegir un caragol, que la gent xali més i estigui més ample, crec que és del tot viable i és la solució que acontentaria a molta gent, excepte els fanàtics protocol•laris, que preferirien despotricar a passar-s'ho be.
No hi ha que ser més papista que el papa. La festa no és un dogma, és per xalar i convé cavil•lar una mica si convé afegir-hi coses o fer petits canvis en benefici de tots. Les persones haurien d'estar per sobre del dictat de les tradicions, és vergonyós que en es pla passis més temps esperant ambulàncies que cavalls. S'ha de solucionar ja!
Un afegit ben recent a la festa, que haig de confessar que m'encanta, és l'episodi del julivert. Poc a poc s'ha convertit en una celebració més, i la gent xala molt esperant que arribi el julivert per llençar-lo per tot, tant o més que amb el primer toc. Això sí que és una tradició VIVA, ningú no ho ha escrit ni tabulat, s'ha transmès l'experiència oralment. No està legislat, senzillament succeeix! Les festes de Sant Joan haurien d'aprendre el valor de la tradició com a vivència, el valor d'un esdeveniment com el del julivert, i no tant com una complaença a la prescripció d'un llibre que mai va tenir en previsió l'experiència actual, que és collonuda.
Totalment d'acord, Medusa. Hem de tenir en compte que l'estat actual de la festa és el resultat de tot un seguit de petits canvis i modificacions al llarg de centenars d'anys. Intentar congelar la festa en un moment donat del seu procés evolutiu, acceptant tots els canvis i adicions anteriors a aquest moment i rebutjant com heretgies totes les modificacions posteriors a aquest punt (fixat de forma arbitrària) no té ni cap ni peus.