« Polèmica de gènere: Consideracions sobre les festes de Sant Joan
Entrevista amb el Dr. Love sobre l'amor romàntic »

Crítiques gratuïtes, crítics indignats

Escrit per Medusa | 30 Nov, 2006
    Aquesta reflexió em va sorgir escoltant una crítica molt dura contra els programes de pornografia sentimental de mitja tarda. Ho criticava la meva àvia, que és TV-addicte. És legítim criticar tot allò que podem ignorar, o que senzillament no ens interessa?

    És polèmic, però jo penso així: "Si no us agrada un programa, senzillament no el mireu, teniu llibertat d'elecció". Em fa gràcia la gent que s'indigna al veure programes que no els hi agraden gens i els suporta estoicament com si li fossin imposats. És més: és legítim criticar l'oferta televisiva, o bé hauríem de criticar el públic que ocasionà la demanda?

    Segons unes estadístiques de les quals no en recordo la font, la meitat de gent que veia Gran Hermano pensava que era una porqueria de programa. Tot i així, morbosos, els espectadors s'ho engolien i després ho criticaven, indignats. Una actitud força curiosa. Potser es sentien culpables de que els hi agradés aquella porqueria i s'obligaven a criticar-ho en algun moment, com justificant d’alguna forma que ells allò no ho veien per gust. Llavors, per què ho veien?

    Jo no tinc televisió, m'avorreix profundament i prefereixo els llibres, la música i les aficions. Quan ocasionalment veig alguns fragments de programació de migdia, em poso malalt, i per això no m'ho miro. Tampoc no poso a parir a qui ho faci.

    I com en la televisió, això passa en moltes més situacions. Per exemple, la gent que s'oposa als matrimonis homosexuals, segons els comentaris que he sentit, sembla que els hagin de casar a la força amb un mascle i s'oposen a que els altres tinguin la possibilitat de fer-ho a voluntat, criticant-ho. I qui és ell per oposar-se a tot allò que ignora, pot ignorar, o que no li afecta? Tampoc l'involucra a menys que el casin per forçosament amb un senyor, o bé sigui un intransigent militant.

    * * *

    * *

    *


    Coneixeu aquest acudit del convent de monges?

    [Monja] - Mare superiora! Davant de la meva cel•la els veïns es disposen galantment, i després s’arremolinen fent l’amor brutalment al balcó de forma pública i explícita! Follen molt! És escandalós!
    [Mare superiora] - No pot ser! Des d’aquí no es veu res!
    [Monja] -Bono! Es clar... des d’aquí no ho voreu no, heu de pujar dalt de l'armari i penjar-vos un poc a l’esquerre! Pugeu i ho veureu com follen com animals!



Aquesta entrada ha estat escrita el 30 Novembre de 2006 a les 18:11 hores a la categoria Medvsa . Si vols, escriu un comentari, o també pots fer retroenllaços des del teu propi weblog cap a aquesta entrada.

4 comentaris i 0 retroenllaços

    Escrit per Tí 30 Nov 2006, 22:35

    Si sa monja sabés com s'ho fa en P.Tinto poques ganes tindria de fer-li companyia mentre canta el gran P.Tinto allò de trararí rararí...

    I ara que hi pens, senyor Medusa, vostè justament veu la TV en la seva primer time pronografic sentimental, altres hores són més sugerents.
    Escrit per Tirs 01 Des 2006, 21:25

    Estic d'acord en el principi de llibertat que invoques enfront de tanta hipocresia falsa. Ara bé, la televisió és un mitjà de comunicació i com a tal, i especialment les públiques, ha de respectar els valors fonamentals de la democràcia. Bo i compartint que el principi de llibertat d'expressió ha de prevaldre, hi ha determinats continguts, paraules, formes, imatges i maneres de fer que precisament lesionen un altre principi: la veritat, la dignitat i el respecte.
    I tot i que som lliures de canviar de canal o apagar la tele, és ben sabut que els nivells educatius actuals són millorables i per a una gran majoria la tv és objecte de consum, i dins aquest, l'oferta sovint és tan diversa com uniforme. Com saps, la desinformació es produeix tant per defecte com per excés. Més quantitat, com veiem en tants i tants canals, no equival a més qualitat i més llibertat. Faria be de repensar-se tot plegat amb criteris seriosos i sense por a ser etiquetats de censors per part dels de sempre: els que volen fer negoci amb prouctes televisius a costa de la més mínima ètica.
    Qui ha de repensar-ho tot això? Qui té representativitat social: sindicats, entitats veïnals, polítics, comunicadors i consumidors organitzats.
    Escrit per alexandre pineda i fortuny 08 Des 2006, 21:40

    Està bé no tenir televisió. Al cap i a la fi, hom ha d'apagar-la, si vol conservar les capacitats de pensar, tot llegint qualque llibre o escrivint bajanades que també és distret! Record que fa uns anys vaig estar a casa d'un conegut a Roma, i a casa seva, alerta!, no tenien ni un llibre!, ni aquelles enciclopèdies per decorar els prestatges.
    Això si, a cada habitació, fins i tot a la cuina, una televisió!.
    Escrit per sa monea 09 Des 2006, 22:07

    Totalment d'acord amb en Tirs. Es trist, però és així. En una societat responsable, hauria de ser innecessari recorrer a grups de persones amb representativitat social, per prendre aquestes mesures. Són els propis consumidors, a nivell individual, els que haurien de prendre la decisió d'apagar la televisió, en certs moments.

Deixa el teu comentari








 authimage