Entrevista amb el Dr. Love sobre l'amor romàntic

Escrit per Medusa | 20 Nov, 2006
    Expliqui'ns quina és la seva visió sobre la seducció, Dr. Love.
    - N'està segur que vol saber-ho? Com en la política, ha de saber que en el món de la seducció és perillós escoltar, doncs es corre el risc de deixar-se convèncer. Una persona que es deixa convèncer per arguments és del tot vulgar, i espero que no sigui el seu cas. Li ha agradat el sofisma?


    Molt. Però li agrairia que em respongui a la pregunta. Què és la seducció per vostè?

    - A voltes penso que la seducció hauria d'estar catalogada com una art marcial... (pausa) La clau d'una conversació seductora és sempre la frívola fascinació, el subtil intercanvi d'actituds prepotents i submises, que es disposen com una simfonia. La declaració d'amor és per definició la major de les derrotes, el KO tècnic.

    Llavors, no és adient declarar-se romànticament?
    - (Romp a riure) No! Aquesta pregunta està mal formulada! No existeixen les declaracions romàntiques!

    No existeix el concepte de declaració romàntica?
    - En absolut! és una majúscula contradicció. Estar enamorat és extraordinàriament romàntic, però declarar-se n'és l'antítesi. En el moment que un es declara espera una resposta favorable i, oh!, a voltes és així. Llavors es perd tot interès, doncs s'ha formalitzat un pacte i el neguit, que és l'essència mateixa del romanticisme, desapareix tràgicament.

    La declaració és un pacte, doncs?
    - Miri, en el moment que es gestiona racionalment un impuls amorós de naturalesa irracional, es desvirtua per necessitat. Això és la declaració d'amor o, pitjor encara, el matrimoni. Existeix quelcom menys romàntic que un casament? Sempre serà més romàntica una infidelitat.

    Dignifica vostè les infidelitats?
    - És clar! Sempre i quan no me n'assabenti quan me les practiquen a mi! (riu) El romanticisme és, per definició, neguitós i estimulant. Amb freqüència les parelles avorrides es barallen i es reconcilien per no recaure en la rutina d'una relació lineal. En aquell moment de neguit i tensió, recuperen l'esperit romàntic que suposa lluitar irracionalment per allò impossible.
    - M'aventuraré a afirmar que ara hi ha mes divorcis perquè la gent és molt més romàntica. Abans, molts matrimonis indivisibles gairebé morien d'avorriment i resignació, doncs havien pactat formalment suportar-se de per vida, ja sigui a favor o en contra dels seus sentiments reals.

    Segons vostè no existeixen matrimonis feliços?
    - No, jo no he dit tant. Clar que existeixen matrimonis feliços, però mai és viable construir teories a partir d'excepcions.

    En resum: Què és l'amor romàntic?
    - Perseguir irracionalment allò impossible. El romanticisme és sempre un desassossec, un patiment que dignifica tots els esforços quan s'aconsegueix el que es busca, si escau. Certament, la intranquil•litat és el motor de l'interès i l'amor.

    ...I què no és amor romàntic?
    - La recerca d'estabilitat emocional, d'un tràmit que transmeti seguretat personal en una relació: un compromís, una declaració, un casament... Tot allò que actuï com un element fixador, moderador o assegurador d'un impuls irracional. Aquest impuls és sempre l'atracció o, en el millor dels casos, l'enamorament patològic.
    - Quan ens agrada un ocell que vola, l'engabiem per a gaudir-ne quan ens plau, sense possibilitat que pugui fugir. L'assegurem. Llavors, quan el tenim en possessió, deixa de volar i finalment mor de tristor.

    Per finalitzar: És de gilipolles, doncs, l'amor romàntic?
    - Potser si. En l'amor tots ho som una mica, de gilipolles (pausa prolongada). Ara bé, ha de saber vostè que els gilipolles son la sal de la vida, si no pregunti-ho als programadors de televisió.


10 comentaris i 0 retroenllaços

    Escrit per Favàritx 21 Nov 2006, 18:41

    Subscric totalment les tesis del Dr. Love. Totalment. I em fa pensar en la paradoxa que es descriu segons la qual només el neguit del no saber és romanticisme i enamorament. Del que es desprèn que la irracionalitat inherent a tal fet és probablement allò més proper a allò impossible, per tant a Déu, a la trascendència, a l'explicació del Misteri filosòfic que, vet aquí, esdevé del no saber, no pensar, no raonar que provoca l'enamorament.

    Escrit per Dr. Love 21 Nov 2006, 19:17

    ...I és per això que els amors impossibles son els millors! A voltes penso que tot allò que ens deixa insatisfet provoca una certa addicció, i en les relacions humanes un cert enamorament. Sempre en volem una mica més, l'essència mateixa del vici.

    La idea de déu i la d'enamorament, tenen a veure ambdues amb l'irracional i amb la intransigència que suposa la fe cega. Home! Ja que un s'enamora, procura fer-ho abans amb allò impossible que amb allò obvi, no? Difícilment t'enamores de la lletjeta de la classe, si no d'aquella diva supradesenvolupada que mai podràs aconseguir (i ho saaaps!). En cas contrari, segons aquesta entelèquia, ets home de poca fe.

    Volam amunt, Favàritx!! Què tal si deixam de pensar i ens enamorem i prou?

    Escrit per P. Tinto 24 Nov 2006, 12:39

    Si, si, tot açò està molt bé, però no hem de deixar de banda el més inportant de tot, allò que mou a la majoria de persones: la comoditat de la rutina.

    Escrit per Dr. Love 24 Nov 2006, 20:46

    Si, sa veritat és que tot plegat és un poc rollito.

    P.D. - Un P. Tinto original siempre lleva consigo su propia energía!

    Escrit per P. Tinto 25 Nov 2006, 19:50

    Y le echa azucar al café hasta que haga isla.

    Escrit per Dr. Love 27 Nov 2006, 00:37

    Viste clásico, pero atrevido

    Escrit per Favàritx 27 Nov 2006, 18:40

    Jo, Dr. Love, ja ho intent, d'enamorar-me de qualque guapo menorquí o foraster, però res, dec tenir cara de P.Tinto. Hauré de posar més sucre encara al meu cafè, fer-ne illa i proclamar-me soltera vocacional.

    Escrit per MEDVSA 28 Nov 2006, 19:33

    Jo també sóc soltera professional, fins i tot cultivo el gust pels mobles de l'Ikea i les dietes a base de xocolata... Suposo que el que necessitem és fer una sortida de dones i retornar als orígens púbers, on res te prou importància, maquillades i enramades com arbres de Nadal, i ballar "quiero un tractor amarillo" al so d'una dictadura hormonal. Ah! Què bo! allò eren temps!

    Aprofito aquest espai per anunciar-me: Em dic Medvsa, sóc rosseta, primeta, simpàtica i bona gent. No sóc especialment guapa però sóc un bon partit, sé maquillar-me i porto faldilles curtes. Busco a un home de Ciutadella, guapo, bon al•lot i manejadís.

    Escrit per tocacollons 13 Gen 2007, 19:58

    som en tocacollons. I vos diré dr.love i medusa, que vos heu quedat penjats només amb una part de l'erotisme. Dr. love voldria saber si tanta teoria t'ha donat resultat amb totes les que has volgut.i si a la llarga te les acabes creient o no. Les teves teories son glamouroses ho sabies?. No me va el glamour. Tens to de persona pretenciosa i ambiciosa. Així que quan obtens a la persona desitjada es perd l'encant eh? joder, si la visió que tens d'una relació és semblant a lo de tancar un ocellet maco en una gabia, el dia que trobis dona serà una masclista sotmesa i disposada a viure dins la teva gabia. Dintre de l'amor hi ha romanticisme, parelles de totes les edats ho poden gaudir. La LLIBERTAT en les parelles representa a vegades tot un repte. I és emocionant, tant que sense haver entrenat n'hi ha que no ho resisteixen. I els límits d'aquesta llibertat o l'empresonament es troben on tu els posis. El dr. love no sap res de love, i només té una idea de com funciona l'erotisme. I l'enamorament romàntic del que parla, és un enamorament de persona poc madura, que arrossega una mancança de seguretat considerable. Vull dir què aquest tipus d'enamoraments son reptes què és fan els joves o persones insegures, quan encara estan provant fins on poden arribar o somien amb coses que ni tant sols estan segurs de si realment els agraden o els convenen. L'erotisme sense amor i les infidelitats son comportaments que encara que per alguns ocupi una gran part de la seva la vida, no son els camins que la majoria de la gent acaba escollint. Què passa que el que té parella diu adeu al romanticisme? t'has preguntat quants tipus de reptes et pots trobar al llarg d'una relació, que la puguin posar en perill, per causes alienes a la parella. L'erotisme de flor en flor o les infidelitats, duen a un món de solucions ràpides i poc duraderes per el mal d'ous (per exemple).

    Escrit per MEDVSA 16 Gen 2007, 19:53

    Què estàs ressentit? Què tens mal d'ous?

    I tant que sóc pretensiós i ambiciós, ah! i me va el glamour! Escriure és un joc, i jo jugo a frivolitzar. Em caus be perquè jo també sóc un tocacollons, però crec que per fortuna no compartim el mateix sentit de l'humor.

    T'ho aclariré: aquí no parlo ni d'erotisme ni d'amor; Parlo de seducció en un to distret, frívol i fictici, res mes company. Ets molt susceptible!

    Les meves teories no me les crec del tot, i encara menys les del Dr. Love, un guru excèntric que em vaig inventar. No crec que sigui molt intel·ligent jutjar tot això, ho vaig escriure per passar una tarda rient tot sol. És un joc, rei, no t'ho has de prendre tan a pit!

Deixa el teu comentari








 authimage