« Entrevista amb el Dr. Love sobre l'amor romàntic
Reflexions del Duc de Pixacanals i Picarol - El testament »

Justícia divina

Escrit per Medusa | 11 Nov, 2006
    Vaig malmetre la infància convençut que fer bonda era una bona inversió, doncs m'inculcaren que les persones moralment correctes eren beneficiaries de certs privilegis. Potser a l'antiga Grècia, on els déus es fotien llenya, s'hi podia entendre que els déus es promocionessin per competir entre ells, però que en una dictadura monoteista es practiqui la promesa electoral... fa ganes de riure.

    Els capellans em van donar a entendre que l'administració divina demandava bona gent, aquells assalariats de la fe que justificaven les despeses de favors. Llavors, els capdavanters d'aquesta plataforma moral eren santificats, i rebien una visa que els permetia tenir un crèdit il•limitat de gràcies per a impressionar les seves amistats. Els alts càrrecs tenien llicències per a gastar-se els diners en disfresses i parlar amb amics imaginaris, i el seu despòtic altruisme seria recompensat després de morts. Es pot dir que l'oportunisme immobiliari al cel, així com la recalificació de parcel•les de núvols, està justificada pels crèdits de bonda que s'hagin acumulat en vida, com els punts del mòbil.

    És obvi que s'ha de recompensar a qui és moralment correcte, doncs sense compensació la noblesa no és prou atractiva. El problema potser sigui l'escàs pressupost, les influències i el pesat procediment de súplica. Però tot aquest pla de compensació divina s'enfonsà en el moment que Nietzche, aquell senyor que va professionalitzar la migranya, va escriure aquesta fotesa: "Qui riu al principi, riu també al final".

    Existeix, doncs, la justícia divina? Existeix un projecte democràtic que damnifiqui als perjudicats i multi als acaparadors, des de l'administració d'aquest organisme supralunar? Jo penso que no, perquè hi ha gent que sempre li va tot bé, i gent que li va tot malament, sense causa ni remei. Hi ha gent que diu que a Galícia hi hauran de caure molts milions de la loteria de Nadal, perquè les han passat putes aquest any. M'al•lucina aquest raonament.

    Hi ha qui neixen intel•ligents o beneits, bells o lletjos, i no sembla que res s'atengui a cap pla democràtic, si no més aviat el contrari. La sort s'escampa de forma piramidal, no equitativa. Mireu aquestes combinacions:

    Bell + intel•ligent = Ho té tot :: beneficiari de la sort.
    Lleig + intel•ligent = Està compensat :: beneficiari de compensació circumstancial.
    Bell + beneit = Està compensat :: beneficiari de compensació circumstancial.
    Lleig + beneit = No té res :: es caga en déu, perquè no existeix la justícia divina.

    Tot i que això és una caricatura, estic segur que hom hi reconeix persones properes en cada combinació, unes que s'ho mereixen, i altres que no. No resulta molt democràtic, oi? Gràcies a déu, que no ho és!


Aquesta entrada ha estat escrita el 11 Novembre de 2006 a les 23:21 hores a la categoria Medvsa . Si vols, escriu un comentari, o també pots fer retroenllaços des del teu propi weblog cap a aquesta entrada.

6 comentaris i 0 retroenllaços

    Escrit per Tí 13 Nov 2006, 01:15

    Bé saps bon amic que n'hi ha d'altres que pensem com tu i que a Galícia no els tocarà sa loteria pel simple fet de pal·liar la seva fal·lera piròmana de mesos passats. Realment sa loteria tocarà allà on toqui i serà venuda a Sort, i per què? Per què en venen més que ningú.

    Justícia divina? ... sí, jo també em xup es dit.

    Salut company ;)
    Escrit per MEDVSA 14 Nov 2006, 19:45

    Demano mil disculpes a l'usuari "Jesús" que havia deixat el seu comentari aqui, i que no apareix. En voler contestar-ho he comès el desencert de borrar tant el meu com el seu... Tinc una relació amor-odi amb l'ordinador.
    Per favor, si passes per aqui de nou, m'agradaria que tornassis a escriure. Gràcies!
    Escrit per alexandre pineda i fortuny 15 Nov 2006, 16:29

    Totes les preguntes que et fas són intel·ligents! No som els de l'oració eixorca, abocada al fracàs.
    Hi ha qui ven parcel·les a la Lluna i els hi compren! L'especulació immobiliària al cel fa segles que existeix i curiosament dóna bons resultats aquí a la terra: només has d'ésser el gestor d'alguna congregació amb mare de Déu pròpia o Sant en exclusivitat. Justícia divina?, Hom la voldria en el món tangible! Projecte democràtic que damnifiqui als perjudicats?. No donis idees noves a les esglésies, que les posaran en pràctica i encara tindran més ingressos!
    Escrit per Jesús 17 Nov 2006, 01:31

    Conceptes com la justícia divina són una banalització de la fe cristiana. El mateix passa amb el concepte de loteria "justa" o la concepció caricaturesca que al cel es recompensarà amb parcel·les les bones obres terrenals.
    No. La fe cristiana d'arrel parla de fer, amb l'exemple, pel bé de la terra, a banda de la creença (o no!) en la resurrecció. Filòsofs com Compte-Sponville reflexionen a "L'anima de l'ateïsme" sobre quina diferència REAL hi ha entre l'exemple de Jesucrist i les esquerres, si hi traiem els tres dies de la resurrecció. Jesús pateix i maleeix Déu (perquè m'has abandonat?) i aplica amb força les idees, arrassa el mercat, es mulla amb els malalts, i recorre el país sense diners a les butxaques!
    Hi ha gent a qui la vida li va bé, diu Medusa. Es clar que Déu no és en tot el que passa al detall. Però, la feina, l'esforç, la voluntat i la lluita (i la fe, els que en tenim) omplen l'ampolla d'opcions perque vagi tot millor i la buiden d'atzars i loteries.
    Escrit per MEDVSA 17 Nov 2006, 19:47

    Gràcies per tornar a escriure, company. Ostres, ja era hora que algú em portés la contrària, la polèmica sempre m'estimula el crani! Suposo que serà difícil apropar-se a un consens, doncs penso que déu és un invent dels homes, i el creient creu justament el contrari... La digressió teològica depèn directament del conflicte d'aquests axiomes.

    Et confesso que sóc cínic i banalitzo per instint, no ja sobre el cristianisme, si no gairebé tot, ja que la transcendència i el respecte torben amb freqüència la raó. Jo també tinc fe, però en mi mateix; en el moment que vegi quelcom sobrenatural, baixaré del burro. Potser que tot plegat et resulti lamentable, però és que així visc més feliç.

    Aquesta forma de vida que vols, que té que veure amb el respecte recíproc, és la que jo també defenso i és del tot sana i intemporal. L'única diferència és que he arribat a aquesta conclusió amb l'eina del pensament crític, i l'església mitjançant l'ús de la tradició, l'autoritat i la revelació. Òbviament, les idees d'amor i respecte son molt anteriors a la fe cristiana, que s'ha apropiat de forma il•legítima del copyright i l'ha dignificat amb una transcendència que potser li queda massa gran. Segur que estàs d'acord que les coses son més senzilles que tot aquell bullit que explica la bíblia, de forma tan poc pràctica i encriptada. D'altre banda, crec haver detectat que el cristianisme que practiques és prou selectiu, i això és força encertat.

    Dius que déu no és en tot el que es viu al detall, i és una llàstima. Tinc la sospita que els grans conceptes no son mai populars, però totes aquelles foteses properes son les que mantenen vives les persones i les commouen a diari. Son fragments de la vida real, no de la vida que voldriem. Les grans idees imposen més respecte que amor.

    No crec que l'altruisme que practicava Jesús sigui la panacea. Tampoc crec que en el marc de l'església la injustícia tingui menys camp per córrer, això s'ha demostrat al llarg de la història i, concretament, la meva infància n'és un exemple explícit.

    Certament, no dona bon exemple d'amor, aquest pare, que abandona a un fill en una creu (perquè li ha sortit d'esquerres?). De Jesús sols sé el que han escrit els seus deixebles, però una cosa si m'ha quedat clara: crec que no tenia sentit del humor. Ni déu ni l'església tenen la capacitat de riure's d'ells mateixos, per això nosaltres som millors que ells.
    Escrit per fernanda 25 Abr 2008, 23:31

    Seguro q aquí, en Galicia, no tocó ni hostis...porq aquí somos históricamente los más pringaos, y ya no es un complejo de inferioridad, desgraciadamente, creo, q de tanto decirlo, al final lo hemos conseguido: Galicia está metida en un agujero y pasarán generaciones hasta q nazcan muchos con las pelotas suficientes para no tener tanto miedo. Por ahora la historia nos ha dado tantos palos, q en general, nos hemos hecho cobardes...y así nos va!!
    No hay justicia divina. Es posible q Dios no exista, o si existe q sea peor de lo q nos imaginamos...
    Pero que más da...

Deixa el teu comentari








 authimage