A) El doctor Pockit o'Brain defensa la teoria que la flor influeix sobre la persona en qui pensa el consultant. Així, forçosament, el número de pètals impulsa a qui és pensat a estimar molt, poquet o res de res a qui està desfullant la flor.

B) L'escola de Clamoxil sur Mer postula la possibilitat que la persona pensada influeix sobre la flor: la margarida arranja d'alguna forma el número de pètals, segons la intensitat de sentiments registrats.

C) En canvi, La Lliga de la Credulitat sosté que tot està ja escrit, i que el suplicant triarà únicament aquelles margarites que tinguin un número de pètals que li asseguri una resposta exactament adequada a les circumstàncies de la realitat amorosa. Així, les "margarites-t’estimo" no son accessible als lletjos.

D) Tot és mentida. No existeix en absolut cap relació entre les aparents respostes i la realitat. Aquesta és l'opinió dels ASF (Apocalíptics Sense Fronteres) i els ASE (Aiguafestes Sense Escrúpols), que sostenen la seva teoria amb innumerables exemples profusament documentats de persones que, animades pel dictamen favorable de la margarita, van ser monstruosament rebutjades, fins i tot anant ben vestits i perfumats.

No obstant, aquesta teoria s'ha refutat freqüentment al.legant la possibilitat que la persona violi les regles més elementals, tals com afegir pètals, saltejar respostes, alterar l'ordre d’alguna forma o la consulta successiva i vana de diferents margarites.

...Ara els científics somien amb que la genètica vindrà a resoldre els problemes d’inseguretat sentimental aportant al món una nova raça de margarita que sempre respon "t'estima". Lord Killo de Maupassant, mort recentment víctima d’una broma de mal gust, pensà en la possibilitat d'obtenir un espectre més assortit de respostes mitjançant la multiplicitat de paràmetres: mai, res, bastant, relativament poc, ocasionalment, menys que res, ni boja, a canvi de diners, etc.

La fe en les margarites va morint en aquests dies d'incredulitat. Els últims fidels son tal vegada amants rebutjats, nostàlgics avorrits, persones amb poc sentit pràctic de la vida que insisteixen en preguntar el que ja se'ls va respondre, i que s'hi acontenten amb les respostes favorables de flors, bruixes i horòscops, mentrestant les noies a les que estimen ballen amb altres senyors, probablement mulats.