A veure si ho he entès bé: així que ocórrer quelcom que no pugui explicar-se amb inmediatesa, nyas!, la gent li carrega les culpes a la pobra gent que no existeix. 'Ai, punyetes, això no ho entenc. Doncs mira, li atribuiré una causa inexistent, i assumpte resolt' És clar! Segur que han estat ells, doncs no se'ls veu! Quina mania que té la gent de relegar les culpes a qui no està entre nosaltres, i més encara, a qui mai ens ho podrà discutir, doncs els fantasmes son més aviat callats i sols riuen i fan dolenteries.

Quines festes que es munten els morts, vaja quins cabrons! Així jo també vull estar mort! Segur que s'ho passen bomba acollonint a la penya amb les seves burrades, volant, invisibles emperò ben capaços de fer virgueríes! Home, vist així és un luxe estar en el plànol del no-ser, doncs l'única diferència que existeix d'estar viu és que no et veus, voles, pots putejar a la gent, espiar, riure amb veu espessa i no tems la mort, perquè ja hi participes. I què més vols? Tot diversió!

Suposo que pels esperits això de morir-se suposa únicament un tràmit administratiu, doncs tenen la possibilitat de fer gairebé tot el que feien en vida. Penso que els esperits, amb tot aquest ventall de possibilitats, espanten amb efectismes ben senzillots. Jo us asseguro que seria molt més cabró.

No sé qui va ser el primer beneit que va començar a escampar el rumor que la gent, quan es mor, es torna tan ase com per fer l'estaquirot d'aquesta forma. Tampoc no es pot dir que s'ho treballin gaire, no, doncs els hi manca una mica de picardia i imaginació. No ho creieu? Una de dues: o son molt dolents gastant bromes, o tenen un humor molt fàcil. Suposo que des de la seva perspectiva del no-ser, manipular la projecció d'una ombra o tocar l'espatlla d'algú amb la mà glaçada, deu ser l'hòstia de divertit.

...D'acord, ho reconec, sé que els exemples que aquí uso son ridículs, però no puc parlar seriosament d'aquests embrollons. Sempre acabo per pensar que les coses estan més en els nostres caparrots, que allà fora.

Ara bé... també hi ha qui atribueix als extraterrestres un bon grapat de coses rares que passen. Aquest gremi creu -agafeu-vos fort- que un tipus baixet, pàl•lid i amb ulls d’insecte ha vingut des del cul de l’univers amb una súper-cafetera espacial, en un acte conscient i deliberat d'acomplir rareses. Doncs, després de veure les fotografíes de merda que roden pel mon i el mal gust que es gasten amb les seves naus, sincerament, a mi m’acolloneix molt més el dolent de Star Wars, al menys té una banda sonora brutal.

Vosaltres creieu que aquests bitxos han viatjat des de la gratacony per executar un retorçat pla de rareses? Si fos així, no hi ha res a témer: son uns gilipolles d'escàndol.

Algú coneix cap cas, de primera mà, que no es pugui explicar amb una coincidència? Perquè, m'heu de creure, les casualitats existeixen i no son poques. Estadísticament és impossible viure en un món sense coincidències; hi han moooltes coses i algunes hauràn de coincidir per necessitat, per difícil que sembli. Es donen coincidències tan improbables com matemàticament possibles, i no tenen causes supramundanes. Allò de rar que passa en el món, potser que sigui un regal de l'atzar en circumstàncies delicades? Pur deliri d'una imaginació alterada?

En Nito Xitl·leta diu: "si coneixes algun fantasma, extraterrestre o bestiola inexplicable, presenta-me'l per favor! jo m'ho creuré i anirem al 50%"