Se’ls mirava per davall de la subtil trama eròtica de cabells que li queien en un perfecte desordre sobre el rostre, com un vel, reflectint la llum capriciosament per un instant, i aquell delicat joc embogia a qualsevol home.

Sucumbint a la fatal mirada de Medusa, es quedaven de pedra davant d’aquella coreografia de corbes. Tenien l’irrefrenable desig d’acariciar-los, de besar-los! Sentien els cabells serpentejar suaument entre els dits, i sentir com un violent cop d’excitació els envestia amb força al cor d’una forma del tot inexplicable, gairebé animal: un temible verí. Imaginaven entre les seves mans, torbats, un grapat de mòrbids cabells brollant sinuosos com les enèrgiques aigües d’un riu. Desitjaven amb totes les seves forces partir en dues meitats aquella magnífica melena i descobrir una nuca pàl·lida com la cera, que els convidés a somiar amb una nit de passió, ah!

...I allà estava, pentinant-se provocativament amb els dits, fent regalimar sobre els pits tota una simfonia de tornassols impossibles que els convertiria, indefugiblement, en pedra!