Una experiència escèptica
Escrit per Medusa | 19 Mar, 2006- Avui he visitat un saló de ball oriental, i m'hi he trobat una cosa ben curiosa. En un raconet hi restava una escultura de Buda meditant, acotxat sobre un tapet d'elefants brodats i mirallets incrustats. Lluïa flors lluminoses de plàstic per sobre la panxota, una bombeta coberta amb cel.lofana vermella al darrere, que li recreava l'aura, un grapat d'espelmes envoltant-lo i un platet de fusta amb ofrenes, a saber: una estrella de mar seca i tenyida de fúcsia, un cargolet de mar, algunes pedretes rodones de riu i flors seques sobre un llit d'arena amb purpurina. Collonut. Allò era d'un mal gust exquisit, i no he pogut reprimir un cruel somriure.
- Mmmmh... Que sou budistes? –he preguntat.
- No, però ens agrada tot aquest rotllo –m’ha contestat la noia.
Una resposta genial, i no he pogut evitar riure encara més. L’ambient, entabanat per una insofrible boira d’encens dolcenc del “tot a un euro”, emanava una fascinació per la iconografia, l’exotisme i l’estètica oriental. Emperò, tota la transcendència del budisme estava ridiculitzada, soterrada, vulgaritzada sota la dictadura d’un mal gust propi d’una revista mediocre de decoració per a snobs, combinat amb mobles de l’Ikea. Tot plegat era d’una ingenuïtat tan pretensiosament relaxant que posava a prova la meva paciència.
Imagineu-vos a uns indis que tenen un estudi de ball flamenc i que, en un raconet, al•lucinen amb un exòtic crist clavetejat a la paret, florint-ho tot amb ordinaris enfilalls de llums, motius nadalencs, una grollera coreografia de focus de colors, tapets de macramé i copetes de sangria Don Simón. Ridícul no?
He donat un cop d’ull als prestatges, i m’hi he trobat de tot: llibres de meditació, d’Osho, Khrisnamurti, Allan Watts, de massatges, horòscops exòtics, el diccionari de símbols de Cirlot, astrologia, reiki, cuina vegetariana, kamasutra, flors de Bach, un llibre de Sánchez Dragó (!), un altre d’interpretació de somnis i un munt de beneiteries sobre teràpies miraculoses que pretenen ser la panacea. Tot mesclat. Un bullit terrible. “És possible creure en tot això a la vegada?” –he pensat.
Encoratjat, he patit el desencert d’obrir un debat amb la noia que m’ensenyava el local i, tot i que he tingut cura de no ferir-li la sensibilitat amb la meva sinceritat, s’ha disgustat molt.
Després ha sorgit el tòpic moralista de no menjar carn, i jo li he dit que havia dinat unes galtes de porc amb salsa de ceba i safrà, que he confitat a foc lent tres horetes i que m’han matat de gust, i s’ha ofès de nou. Li he retrucat que l’única diferència que hi veia entre matar plantes o porcs, és que els primers no es queixaven gens. I encara s’ha cabrejat més (ho reconec, aqui ho he fet aposta).
Finalment, sense tenir res a perdre i en to de broma, li he dit que si el budisme postulava el respecte i la meditació, ella hauria de prendre exemple de mi perquè em mantenia serè, mentre que ella seguia un patró de mala llet in crescendo. Llavors, m’ha fet fora discretament. Llàstima, era preciosa.
Algú em comprèn? A voltes penso que sóc l’únic tipus escèptic i sense manies en aquest món. Busco simpatitzants, gent que pensi que les coses son sempre més senzilles. Toc! toc! hi ha algú?
No sé què és pitjor, els pseudo budistes kitsch, o els que creuen que s'ho creuen i realment volen que res no t'afecti, que no mengis carn, que no fumis ni beguis... Fas bé de ser sincer, sobretot amb els peus de porc. Ara, ves a saber si has perdut a una companya de meditacions...
Jo en matèria de misticismes, provaria el tantra sexual. Algú s'apunta?