El meu punt de vista és groller, i com sempre es basa més en el que veig i sento, abans que en tot allò que pugui llegir de per aquí i per allà. És discutible això, ho sé, però és legítim. A mi també m’agrada veure el món a través d’utòpics projectes, glosses i genials interpretacions, però a l’hora de la veritat prefereixo sospesar les coses amb el fetge.

Els balears tenim al menys una cosa en comú: som illencs, en tots els sentits, doncs viure en una illa és una experiència que transcendeix més enllà de la mera característica geogràfica. Aquest fet es podrà polititzar, reivindicar, registrar, escorcollar i discutir de la forma que a cada u li resulti més plaent, segons les seves pretensions, opinions, passions i interessos. Hi ha molts criteris i raons per a arribar a la conclusió de que les illes Balears son un mateix poble, si un les busca, es clar. Sobretot a l'hora de posar bona cara i aboquinar euros.

Paral·lelament, aquesta condició d’illencs, a voltes juga en contra nostre i ens torna un xic hostils. Hom coneix les diferències i prejudicis que molta gent practica en contra de les altres illes i, el que és més vergonyós encara, entre pobles veïns d’una mateixa illa (de cada vegada menys, per fortuna). Al menys a Menorca, la gent que jo conec no s’identifica en absolut com a ciutadà balear, si no com a menorquí. Potser sigui una visió limitada, però és més sincera que la que ens volen vendre.

I això és normal, pensem-hi bé. Vivim en un bocinet de roques ben menut, i quan guaitem des de la vorera a veure què punyetes més hi trobem, sols hi veiem aigua i més aigua i algun núvol perdut. I algú ens vol fer creure que quelcom més enllà de tot això, existeix una extensió de la nostre terra i amb la que ens hi pugem sentir identificats? Penso que a efectes immediats no és del tot així; potser que estigui brillantment justificat, el tràmit, però em resulta un tant fragmentaria aquesta petita pàtria d’illes, i un tant incoherent, també.

Hi ha qui em dirà que les illes estan comunicades, tant amb mitjans de transport com pels quefers polítics, econòmics i culturals que es suposa que ens uneixen, i que és una beneiteria dir que no som balears només perquè les illes estan físicament disperses i bla bla bla. Puc entendre aquesta argumentació, però no la comparteixo.

Sospito que el sentiment de poble balear en prou feines existeix, i que no està arrelat en absolut en la gent, que sols és un miratge elitista construït amb trencadisses prometences, arguments, enteniments, intel·ligents divagacions, justificacions perfectament raonables, entreteniments intel·lectuals, magnífics però fràgils castells de cartes que poc tenen que veure amb la realitat popular, si no en la especulació. Au a fer punyetes amb tanta hipocresia!

La meva experiència com a illenc, i com a coneixedor de molts illencs, és que a Menorca no existeix un sentiment popular d’expansió, si no tot el contrari: està arrelat un irracional impuls de reclusió i apartament. Un menorquí abans pensa en el seu poble que en la seva illa, i en la seva illa abans que en les Illes Balears. Estic convençut de que els menorquins desconfien de tot allò que els inclogui en un projecte major, i que vagi més enllà dels límits físics del seu petit univers de pedres i pins, que és, en rigor, tot el que tenen, viuen i veuen a efectes immediats: la vertadera pàtria, en tant que sentiment. La política territorial que ens venen aquesta gent és prou contradictòria amb aquesta idea, segons tinc entès.

Aquell eslògan que diu “quatre illes, un país, cap frontera” sempre m’ha fet dubtar. Realment no hi ha cap frontera amb tot aquell fotimer d’aigua pel mig? A voltes aquestes banalitats, que hom pensa que en una societat moderna estan més que superades, són les que més pes irracional tenen, i s’imposen per elles mateixes, com un judici feixuc, sobre els illencs.