L'acte comença en un maldestre bar profà on s'hi practica l'intercanvi d'egoismes, el gust per la música barroera i les taules olioses; un vertader camp de batalla que s'articula crípticament. Els nois cervesa i elles Coca-cola, no es parlen, sols es miren i murmuren barbaritats els uns dels altres imaginant escenes eròtiques impossibles al lavabo. Maromo s'encoratja i s'acosta a Xurri.

[Xurri] - (El veu venir i es fa notar. S’insinua: es pentina amb els dits, ufanosa, i les ninetes li creixen com un gat en la foscor. Sap que és bella i projecta la seva seguretat en forma d’escot; els llavis s’humitejan, les celles li ballen amb una gràcia un tant impúdica, i a la vegada modesta. Un semblant de gravetat li torba la rapaç mirada. Està en cel)
[Maromo] - Hola, em dic Maromo i vull passar una nit boja amb tu. Puc fer alguna cosa per a convèncer-te? Puc pagar la teva companyia amb alcohol? Em permets adorar-te com a una deessa que no ets? Sincerament, em tallaria un braç sols per a impressionar-te.
[Xurri] - Em dic Xurri, però el meu nom no importa. No m’has de convèncer de res, senzillament fes-ho i sorprèn-me.
[Maromo] - Comprenc. Així doncs, reivindico pública i explícitament les meves intencions de practicar un intercanvi de fluids amb vostè!
[Xurri] - No, mandril. Per a aconseguir-ho t’hauràs d’insinuar amb picardia i jugar amb mi una mica. La meva imaginació i apetit ja faran la resta, no ho dubtis.
[Maromo] - Haig d’actuar de forma ambigua potser?
[Xurri] - ... De forma ambigua, divertida i lleugerament arrogant. Sigues diferent, un repte, has de ser un home, però pensar com una dona. No m’adulis, ja sé que sóc encantadora, hom m’ho repeteix vint cops cada nit. Tots els mediocres m’alaben per sistema i jo no m’hi entenc amb ells, únicament els utilitzo, i has de saber que amb prou freqüència els llenço sense cap pietat. La meva indiferència i crueltat estimula més encara el seu vassallatge. És fantàstic ser una noia maca, t’ho recomano.
[Maromo]- La meva naturalesa masculina m’impedeix actuar així, és inútil. No habita cap esperit femení en mi: sóc un masclet i em diverteixo tirar-me pets de metralleta en situacions compromeses.
[Xurri] - La teva naturalesa masculina t’obligarà a refusar tota naturalitat per a aferrar-te al Teatre de la Vida que aquí et proposo. Et prometo que quan aprenguis a interpretar el teu paper, no podràs parar. Quan aconsegueixis pensar com una dona, aconseguiràs encisar a totes les noies que et vinguin de gust.
[Maromo] - Tots dos sabem el que volem, per què jo haig de renunciar a la meva naturalesa i tu no? Per què compliques tant el joc? La comunicació no verbal no és precisament el meu fort. Ai! Sofreixo tant!
[Xurri] - Aja! Sofriment: aquesta és la meva arma! ... i mentre no mostris indiferència et tindré sotmès. És injust, ho sé, però a mi em consta que l’infern és una mentida i qui riu al principi és també qui acaba rient al final. No hi ha opció, veuràs que és fàcil i et divertiràs. No raonis, navega sobre les teves emocions, sigues una noia, no argumentis, tot estil, converteix-me en una noia afortunada. Aprofundeix en el meu cor!
[Maromo] - Per a mi el cor és un òrgan més. Les meves emocions estan coaccionades per un motí d’hormones adduïdes per un líder hostil. Tampoc no raono molt, la veritat, pateixo una malaltia que degenera les neurones i les recluta sistemàticament com a espermatozoides; llavors els assassino massivament en un raconet secret prop de la terrassa. Jo ho anomeno “genocidi orgàsmic”. I digues: què hi obtens d’aquest joc tan cruel?
[Xurri] - Aconsegueixo el plaer que nodreix el meu ego. L’home es composa d’arguments, testosterona i gelosia; i les dones d’emocions, trastorns i ego. Totes busquem a un home que sàpiga torejar amb manya les nostres dues passions predilectes: la glòria de la defensa i el plaer d’haver estat vençudes. Busquem algú que resulti fins i tot més manipulador que nosaltres, tot i que després fem veure que els detestem. Un secret: ens embruixen! Tot i que ens maltractin, sempre tornem cap a ells, perquè ens tracten amb la mesura justa de menyspreu com per a mantenir-nos enamorades i confoses. Conspiren exactament com ho fan les dones, i has de saber que els homes podeu aconseguir millors resultats si us ho proposeu, doncs domineu les vostres emocions. Anima’t!
[Maromo] - Ai! Quanta desgràcia pels homes! Quina coreografia d’incompreses hormones en perfecte caos! Els homes som molt agraïts i fàcils d’acontentar, no comprenc la vostra complicació. Es tracta, doncs, d’una guerra?
[Xurri] - No ben bé: és un ball. Actua teatralment i submergeix-me en un torrent d’emocions, pregunta’m què sento abans que el meu nom. Sigues endimoniadament estratègic, estira, afluixa, confon-me! No t’adones que tot allò sobre el que pugui dubtar si m’agrada o no, és precisament el que més m’agrada?
[Maromo] - És complex, però sóc un home. Tard o d’hora sistematitzaré tot allò que generi un estímul en les dones, i llavors em convertiré en un seductor.
[Xurri] - Aprens ben ràpid! La racionalitat, l’adulació i la bondat, amic meu, espanta a les noies a menys que siguin lletges.
[Maromo] - Cert. Haig d’actuar com un bruixot sensible i ambigu, mai dir el que vull, mai demanar permís, mai negociar l’acord amorós... prendre el que és meu amb certesa i per dret, però amb tendresa. Ser contradictori! Les meves intencions no neixen dels meus llavis, si no de la teva imaginació. El meu rumb no serà el fruit d’una proposició, si no de totes aquelles possibilitats latents que ja estan florint dins del teu crani en l’acte de la seducció.
[Xurri] - Exacte! Seràs el millor!
[Maromo] - Ho sé.
[Xurri] - Per què dius això?
[Maromo] - M’he explicat amb la suficient ambigüitat, i crec que podràs comprendre l’absència del meu missatge. Potser que aquest món sigui l’infern d’un altre planeta, però existeix l’amor, amiga meva. Tot el que desitjo de tu, ja cavalca per la teva imaginació. Volem per un instant!
[Xurri] - Aquest és el meu home! Molt bé! Veus com no era tant difícil?
[Maromo] - Difícil? No estava actuant, això és exactament el que penso, flor. Mai has de subestimar a un enamorat.
[Xurri] - Estic ben sorpresa...
[Maromo] - Darrere de tot gran home, sempre s’hi amaga una dona sorpresa.
[Xurri] - (Lleugerament vermella, el seu cap ara trontolla amb candor)
[Maromo] - (Maromo s’apunta un astut somriure: ha aconseguit el que volia. Ho tenia tot planejat des del principi, i això era exactament el que Xurri desitjava que succeïes. Ara els dos son feliços sense pensar en cap hipoteca)

FI?
(No amics i amigues, això no acaba aquí ni de conya)

* * *

* *

*

... Aquest és el Teatre de la Vida que tant confon als homes, i que tant trastorna a les noies que han conegut a un home que interpreta bé el seu paper. Un conflicte? No ben bé, és un joc fascinant!

Els homes no estimen? Tal vegada no estimin tant, però estimen, em consta. Així tot està bé i en el seu lloc, en aquest brou de malentesos s’hi creen exquisides disjuntives que generen fastuosos brots d’amor, i que d’haver-hi un bon enteniment no sorgirien.

Ah! El Teatre de la Vida! Sempre un punt irreverent i imprevisible, d’una forma graciosa, educada i manifestant explícitament el desig de jugar a tot allò sotmès a unes regles que s’improvisen en funció de l’atracció que s’hi genera. Aquestes regles s’endureixen si un no sap ballar, i es tornen més permissives i flexibles si sorgeix confidència i fascinació. Ah! No és bonic?

Salut!
... i bon joc!