El sexe del futur
Escrit per Medusa | 13 Gen, 2006- Les imatges sintètiques, junt amb la manipulació dels estímuls
sensitius (realitat virtual avançada), haurà de revolucionar moltes
coses en un futur no tant llunyà.
Hi ha qui pensa que el sexe del futur, amb aquests avenços, degenerarà en situacions grotesques. Les persones amb una educació tradicional ho jutjaran d'immoral amb tota probabilitat, i hauran de passar algunes generacions fins que el debat sigui vençut per l'evidència d'un ús generalitzat. Jo penso que pot ser genial.
La realitat virtual no solament podrà satisfer les passions sexuals de qualsevol persona amb la parella dels seus somnis, si no que a més, i això és extraordinari, ho podrà fer amb les seves fantasies més insospitades. Hi ha qui sent vertaders acaloraments amb els dibuixos manga, i és del tot improbable que en la vida real ningú pugui fornicar salvatgement amb el dibuix d’una noia explosiva d’ulls gegantins i cabells blaus, mig coberta amb un vestit exòtic que es mou a cops de vent.
L’art, l’enginy d’artificis per excel•lència, hi trobaria en la industria del sexe virtual una font inesgotable de possibilitats. L’art i l’atracció sexual sempre han anat lligats al llarg de la història, fins i tot en les societats més púdiques s’hi troba l’estímul eròtic que empeny els mecanismes de la imaginació cap als llocs més insospitats. Imagineu, doncs, com les creacions artístiques es nodririen de la llibertat moral i tècnica per a recrear noves dimensions sexuals. Seria increïble.
L’home ha fet l’amor de totes les formes possibles dins i fora dels seus límits físics i naturals. Imagineu, si sou capaços, la immensitat d’alternatives que ofereix la possibilitat de modificar a voluntat la teva parella, o parelles sexuals virtuals. Segur que hi hauria qui s’ho voldria muntar amb un dofí, amb una reproducció amb copyright de Laetitia Casta o amb la venus de Boticelli. Les noies podran fer l’amor amb els seus cantants i futbolistes favorits, i defallir d’emoció, muntar-s’ho amb l’apol•lo de Praxíteles o ficar-se dins d’un videoclip amb mulats atlètics ballant amb postures impossibles.
Tanmateix, el sexe com a funció reproductiva és el que menys ens interessa del sexe, no ens enganyem! El sexe és a la reproducció el que les cases a la natura. La natura és bonica, però vivim còmodament en cases; tenir fills és preciós, però ningú fa l’amor per a perpetuar l’espècie.
Sincerament: jo m’hi apunto!
Ep! Però hi queden algunes qüestions pendents:
Suposarà això un renaixement de les arts?
Què passarà amb les novies?
Serà molt cara una sessió?
En posaran als multicines de Maó?
Baixarà l’índex d’agressions per violació?
Baixarà l’índex de crims passionals?
S’anul•laran les gelosies?
S’enfonsaran les discoteques i cases de putes?
I la religió?
Acabarà fornicant el Papa amb una versió betta d’Angelina Jolie? (tanmateix no és carnal!)
Penseu-hi, penseu-hi bé, que tal vegada ho veurem en vida això. La realitat sempre supera la ficció.
Predicció: el futur finirà i el sexe continuarà; sense sexe el futur no és possible: les ereccions involuntàries són un viatge cap al futur.