Sobre notícies i guerres
Escrit per Medusa | 1 Gen, 2006- En aquestes dates els mitjans de comunicació s'hi esforcen molt en
compondre anuaris, ben engreixats d'imatges que competeixen en
dramatisme i frivolitat. T'expliquen, entre d'altres esdeveniments,
quins personatges rellevants neixen, i quins moren precisament per no
ser-ho. I tanmateix, les noticies no han estat mai concebudes per a
informar, si no per a commoure a l'espectador i aconseguir resultats en
un audímetre o un tiratge editorial. Amb tot això no vull dir que
renegui dels anuaris -de fet son força distrets- però seria de mal gust
no criticar-ho una mica.
Les notícies no existeixen, sols existeixen llurs registres. Se’ns mostra el registre més impactant en tant que forma, o bé el més rellevant en tant que contingut, però no son ni de bon tros tot allò representatiu dels canvis que pateix el món, ja que una notícia és per definició una alteració. De guerres sempre n’hi han hagut, i sempre n’hi haurà; de fet, la història universal, aquell inventari criminal del món, així ho avala i tinc la certesa que així romandrà per sempre.
Hi ha qui assegura que es poden impedir, les guerres, però això jo no m’ho crec: aquest món és una guerra sorda que es manifesta com un esperit irracional que ens lliga a tots. La vida és lluita! i encara que els codis morals siguin prou restrictius, tots lluitem a diari i amb lleugeresa en un brou d’egoismes en vital tensió. Òbviament, també ho fem en un plànol major i d’una forma més complexa, i d’això s’encarreguen els polítics i les grans empreses. Mentre hi hagi interessos, hi haurà guerres per exigències del guió, i els interessos no desapareixeran mai a menys que la raça humana es torni fada i insulsa. És la guerra és un mal congènit?
Es un gran debat, el de si la guerra i el conflicte són innats? Personalment, crec que des que l'esser humà va començar a comerciar, a conrear més enllà de l'autoabastiment, i va deixar de ser sedentari, va esdevenir el conflicte en si mateix. Conflicte entre poders (forces productives, classes, etc) fins ara ha generat revolucions amb violència. Però aqui ens hauriem de detenir a definir violència. Crec que hi ha violències més crues que les clàssiques guerres, i menys visibles mediàticament: sa fam que mata minut a minut, la injustícia contra col.lectius o pobles sencers davant els ulls del món (contra els immigrants, contra els palestins).
Crec però molt interessnt les teories sobre la cooperació versus competitivitat (teories psicosocials que demostren la preferència instintiva emocional de la primera versus la segona), i en la força de l'altra globalització, del tomb, cap a una tensió equilibradora en una pau equivalent a justícia i no exempta de tensió però gestionada cooperativament.
Cal: unitat sindical transnacional, us tecnològic al servei d'aquesta xarxa cooperativa, i sobretot un control public sobre els poders empresarials imposant la gestió etica dels mateixos.
Utòpic? Sí, i?