Quin preu te la teva obra (II)
Escrit per Carles Gomila | 30 Mai, 2008Si comences la teva carrera artística, has de valorar el teu treball
per a treure'n un sou normal. Estàs començant, no ets l'hòstia i el teu
sou ha de ser sensat. Justifica les despeses de material i les hores de
feina, i si tot va bé, més endavant podràs taxar el teu prestigi en
tant que el vagis adquirint i estigui justificat. És recomanable
treballar amb un espectre variat de formats i preus per a comprendre
millor quin és el teu fort. Un cop tinguis un registre regular de
vendes i un mínim coneixement de la teva demanda, podràs jutjar millor
quina és la teva situació en el mercat artístic.
Una de les formes més òbvies de posar preus, és fer-ho baix l'imperatiu de la competitivitat. Si un col·leccionista ha de triar entre dos obres similars i amb preus diferents, no serà tant gilipolles com per pagar un preu elevat pel mateix producte. És per això que un artista singular es pot permetre pujar els seus preus, i fer ús de la seva firma com un segell d'estil exclusiu i inimitable. En canvi, si ets un paisatgista o un pintor que interpreta fotografies, és evident que hi haurà milers d'aficionats que et faran competència deslleial i serà més difícil vendre a bons preus.
Giclees
Existeix una forma d'amortitzar les obres amb un preu abusiu, i que
s'està posant de moda últimament gràcies a les noves tecnologies de
reproducció. Es tracta de les sèries limitades i firmades (giclees). "l'original costa 10.000€, però pots tenir una reproducció seriada (limitada) i
firmada per només 80€". Una tècnica bàsica de màrqueting. La comparació
entre un original i una reproducció mecànica és senzillament grotesca,
però és un invent força competitiu i que està funcionant bé a mig plaç.
Existeixen galeries especialitzades en aquest tipus de tripijoc, i a l'artista el beneficia també amb la difusió de la seva obra. Sense reproduccions, l'obra sols es veu en un lloc. Així es pot veure en cents de llocs diferents. Afegiré que sovint s'anomenen "litografies" a aquestes reproduccions, però no ho son en absolut.
En una altra ocasió en parlaré més, d'això.
Augmentar la cotització
Només si el teu ritme de vendes és àgil, pots augmentar la teva cotització cada any a raó d’un 10% a un 15%, si existeix una demanda real i sostinguda. Mai has de baixar els preus, i només els has de pujar si és raonable fer-ho, però mai per algun feeling o pressentiment. Pujar els preus atén a raons de mercat, no d'autoestima. La constància i el ritme ascendent moderat dels teus preus, son sinònim de confiança.
És fonamental establir uns preus estàndards de cotització, que hauràs de complementar amb una avaluació d'extres per tal d’ajustar els preus correctament, doncs no sempre és viable utilitzar la fórmula del PVP/cm2. Els extres responen a conceptes de complexitat i categories tècniques, però mai d'afers personals. No és el mateix un oli de gran format amb una composició laberíntica, que un dibuix sobri en el mateix format. Aquí has de tenir una mica de cap i establir diferents criteris de preus on encaixar les obres, i que es pugui fer fàcilment entenedor als clients.
Només si el teu ritme de vendes és àgil, pots augmentar la teva cotització cada any a raó d’un 10% a un 15%, si existeix una demanda real i sostinguda. Mai has de baixar els preus, i només els has de pujar si és raonable fer-ho, però mai per algun feeling o pressentiment. Pujar els preus atén a raons de mercat, no d'autoestima. La constància i el ritme ascendent moderat dels teus preus, son sinònim de confiança.
És fonamental establir uns preus estàndards de cotització, que hauràs de complementar amb una avaluació d'extres per tal d’ajustar els preus correctament, doncs no sempre és viable utilitzar la fórmula del PVP/cm2. Els extres responen a conceptes de complexitat i categories tècniques, però mai d'afers personals. No és el mateix un oli de gran format amb una composició laberíntica, que un dibuix sobri en el mateix format. Aquí has de tenir una mica de cap i establir diferents criteris de preus on encaixar les obres, i que es pugui fer fàcilment entenedor als clients.
Sigues realista i no t'emocionis en excés, segueix una estructura racional i sense oscil·lacions injustificades en els preus. Si el client et pregunta el perquè en una diferència de preus, li has de poder explicar sense que sospiti que en realitat ets un orangutan d'incògnit (broma).
Pregunta als teus admiradors i col·leccionistes si els hi sembla correcte la cotització de les teves obres. Jo ho he fet i he aprés molt de les respostes. Escolta bé el que et diuen, i si existeix un consens d'opinions justificades, actua en conseqüència.
Pregunta als teus admiradors i col·leccionistes si els hi sembla correcte la cotització de les teves obres. Jo ho he fet i he aprés molt de les respostes. Escolta bé el que et diuen, i si existeix un consens d'opinions justificades, actua en conseqüència.
Suggereixo, Carles, que si ens escrius parlant, sobre tot, de tu, aquest "internalisme" tal vegada impedeix que hi puguem comentar res els interessats en les arts plàstiques de manera més generalista.
Sigiui dit cordialment, tot en recordant-me de "Muriel", "ricard", "Friedrich E.", o "Ori-Gyn".